skip to Main Content

“Alcover no va renegar mai de ser monàrquic, però també se sentia català de Mallorca”

Llorenç Mas Perelló (Manacor, 1974) ha llegit recentment la seva tesi doctoral, basada en la segona etapa polemista d’Antoni Maria Alcover, lligada al setmanari La aurora. Amb el nou doctor manacorí en parlam en aquesta entrevista.

Quin és l’objecte del teu estudi?
La tesi estudia els articles polèmics que Antoni Maria Alcover va publicar al setmanari L’aurora entre el 1910 i el 1916. Són textos en què ell difon ideologia o bé rebat allò que han dit adversaris seus.

Perquè ens facem una idea del volum de l’estudi, escrivia més d’un article a cada número?
Sí, i tant. He estudiat devers 2.500 articles, amb temes diferents. Hem de tenir en compte que tot el que ell feia era extens. Si ho havia de fer breu ja no s’hi posava.

Quins són els grans temes que el preocupen?
Sobretot la política. Pràcticament la meitat parlen de política. L’altre gran tema és el de la religió. La llengua, la història de Mallorca, el patrimoni… són temes més secundaris en els seus escrits de L’aurora.

Sempre, almenys recentment, els capellans i gent d’església, tot i que han volgut condicionar sempre l’opinió i la moral de la població, han volgut mantenir un paper distant respecte de les forces polítiques. Ell també mantenia aquesta prudència? O anava a acorar i xapar?
Ell va a acorar i xapar amb els que no pensen com ell o com pensava la cúria d’aquella època. Per exemple, una cosa que ell considerava immoral eren les festes de disfresses. Ara bé, cap dels textos polèmics està signat com a Antoni Maria Alcover. Ell signava amb el nom de Revenjoli o amb altres noms que feia servir. Í és ben curiós, perquè dins Mallorca tothom sabia que en Revenjoli era ell. Feia servir pseudònims per evitar denúncies.

Com de vehement és en les seves polèmiques? S’exposava a denúncies per injúries, per exemple?
Això també ho he estudiat bastant a fons. No entra en l’insult o en la injúria. Però era molt vehement, molt expressiu, molt potent, molt visual. En qualque moment el seu estil recorda el de sant Vicenç Ferrer. No insulta, però sí que fa servir termes despectius com ara “bobià” o “albercoc” per menystenir l’adversari. Però amb Joan Lluís Estelrich o Gabriel Alomar, sí que feia servir arguments d’autoritat. Per exemple, quan Estelrich li nega la catalanitat dels mallorquins, ell recorre a les tesis de Josep Maria Quadrado, autoritat de l’època en la qüestió. El que el fa posar més nerviós és Alomar, amb qui varen ser amics per l’ideal catalanista compartit, però que era molt d’esquerres i molt anticlerical.

Per què neix La aurora?
És un mur de contenció contra l’auge del republicanisme i del moviment obrer. Ara bé, cal tenir present que ell tot això ho fa en català.

Quin és el seu model lingüístic?
Té dues etapes. Entre el 1910 i el 1913 escriu seguint el seu criteri, que sempre vol reflectir el parlar dialectal de Mallorca, perquè vol sonar proper als qui el llegeixen. A partir del 1913 s’aproven les normes de l’Institut i ell les adapta al parlar dialectal mallorquí.

Han sortit ara unes cartes que Alcover va escriure al rei espanyol Alfons XIII en què es veu amb quin objectiu la monarquia hauria donat suport al Diccionari…
A partir del 1918 Alcover perd el suport de la Mancomunitat i molts de prohoms catalans deixen d’ajudar-lo. No té recursos per tirar endavant l’obra del diccionari. Només té dues sortides: deixar-ho anar o cercar altres vies de finançament. I veu la porta oberta d’Alfons XIII. Ja ho sabíem, que hi havia anat, i ell, de fet, sempre es va declarar monàrquic. Mai va renegar de sentir-se espanyol i monàrquic, però alhora es definia com a català de Mallorca. El catalanisme de dretes després de la guerra civil va desaparèixer, però abans del conflicte hi era.

Sovint es parla d’Alcover com un integrista catòlic. Ho era?
He descobert una cosa que no sabia. Mossèn Alcover ens diu que ell les lluites integristes les ha abandonades, i de fet es va declarar seguidor d’Antoni Maura. No va ser integrista tota la vida, ell va abandonar la lluita carlina tradicionalista, i de fet deia que “barallant-nos entre nosaltres no podem anar enlloc”, i per això creia que Maura i la lliga eren el camí. Creia en el catalanisme catòlic de dretes, i per això arriba a demanar que les Balears es mancomunin amb Catalunya.

Has localitzat en aquest escrit recursos que no estiguin registrats als diccionaris, fins i tot ni tan sols al seu Català-Valencià-Balear.
N’hi he trobades que no són ni a les rondalles ni a l’Alcover-Moll. “Anar cap a Son Tril·lo” (‘morir’), “haver-hi cabres coixes i ovelles ronyoses” (‘haver-hi excepcions’)… Hi ha fins a 33 frases fetes que no surten al DCVB. Als lerrouxistes els diu “nans d’hostal” i dels doblers en diu “llenegants”…

Com has arribat al material, m’imagín que primer hagueres de fer un buidatge…
Ara L’aurora es pot consultar digitalment a la pàgina del Ministeri de Cultura. Però quan jo vaig començar el 2009 només hi havia un parell de números. Vaig anar a fotografiar els exemplars a la biblioteca de Ca’n Sales. Cada número tenia quatre pàgina. Quan vaig tenir un arxiu immens d’Aurores, vaig començar el buidatge. Fins al 2013 vaig fer el treball de casmp, i a partir de llavors vaig començar a analitzar les dades obtingudes. He fet feina amb més de 1.500 pàgines d’informació.

La tesi l’has presentada a Barcelona?
Sí, la directora ha estat Maria Pilar Perea, que ja va ser professora meva quan jo estudiava, i ella està adscrita a la Universitat de Barcelona, i per això he llegit la tesi allà.

Vols afegir qualque cosa més?
Dues coses. Es parla poc del fet que L’Aurora sortia en temps de la primera guerra mundial, i s’hi pot veure què opinava Alcover sobre el conflicte. Cada setmana tradueix notícies de la guerra que li arriben, i dona molta llum sobre el tema, sempre a favor dels alemanys, com era d’esperar. D’altra banda, Alcover ens mostra un catalanisme radical molt lligat al catolicisme. Tot el que vengués de l’esquerra, fos catalanisme o fos europeisme, no li anava bé. També he recollit una dada interessant per a la gent de Manacor. A l’estudi hi surten buidats tots els noms de persona que surten a L’aurora durant aquests anys. Hi he trobat, per exemple, un conco del meu padrí matern, que era lerrouxista.

Hi ha polèmiques locals a La aurora?
No n’hi ha gaire… pensa que en aquell moment hi havia un ajuntament afí a mossèn Alcover… però sí que critica un regidor socialista que li deien Febrer, ‘Mistero’ de malnom.

Back To Top
Search