Sorpresa pels habitants del Serralt i la Volta en saber que ja poden consumir l’aigua directament de l’aixeta, el que els suposa tenir més comoditat i poder estalviar
“Estaré encantada de no llevar tanta calç”
Sara Fernández és una de les veïnades que ja té aigua potable a casa, una mesura que considera “molt positiva” i “necessària”, a més de ser una “millora substancial a escala econòmica i domèstic, és meravellós”. En el seu cas en concret, com que “no volíem consumir plàstic, vàrem arribar a recórrer a una empresa que ens subministrava aigua mineral i una font, ara tenir aigua potable ens suposarà un estalvi mensual molt potent”. Era un moment que esperaven.
Amb tot, està convençuda que l’adaptació a poder consumir l’aigua directament de l’aixeta serà fàcil i que “segur que es notarà”. “Dir que estaré encantada de no llevar tanta calç” com fins ara, assegura.
Tot i estar contenta amb aquest fet, també creu que des de l’Ajuntament de Manacor podrien facilitar més informació a la ciutadania. Això en el sentit de què, diu, seria “molt interessant que des de l’Ajuntament ens fessin arribar d’alguna manera o publicassin les analítiques” de l’aigua ja mineral. Una mesura que, considera Fernández, ajudaria a fer que “tothom estàs més tranquil i a generar confiança” entre els usuaris.
Una informació que permetria als veïnats del Serralt i la Volta consumir aquesta aigua, sigui per beure o per cuinar, “sense passar pena”. I és que, afirma la veïnada de la barriada, que estaria “bé saber com està de qualitat l’aigua químicament”.
“Supòs que notarem millora”
Carmen Varón és una altra de les veïnades que ja tenen aigua potable a les aixetes de ca seva. Tot i que encara no l’ha tastada, perquè prefereixen esperar un poc, assegura que a casa estan “molt contents”. I és que duien els “barrals per fer la sopa i el menjar, i ara ens llevam això de damunt”, assegura.
I quasi tot són avantatges. Per una banda, hi ha això de què no hauran de fer els viatges per anar-la a cerca. I, per l’altra, “supòs que notarem millora a la pell i no passarem pena de pegar un glop d’aigua mentre et fas les dents netes”.
Una notícia que els va agafar per sorpresa i de viatge. Varón sabia que podia anar a omplir els barrals a la font del carrer, però no tenien cap classe d’informació de què podrien ser un dels primers a tenir aigua potable.
“Primer m’estim més anar a analitzar-la”
“Si és així com toca i és potable com diuen, molt bé i és d’agrair”, afirma Martí Nadal. En el seu cas, però amb peus de plom i prefereix esperar a utilitzar l’aigua de l’aixeta. “Primer m’estim anar a analitzar-la a la farmàcia”, assegura.
Ara bé, que ja pugui consumir la que surt de l’aixeta no li suposarà molt de canvi. “A nosaltres no ens afectava perquè tenim una cisterna, però serà més fàcil per tothom i crec que és importantíssim”, diu Nadal, que també és un dels veïnats beneficiats.
