Skip to content

“Alerta, això és un altre Quaquín”

“És com si haguéssim anat a un atélier d’alta costura de París i haguéssim demanat un vestit fet a mida”. Qui parla és la soprano Montse Mozo, que interpretarà mestressa Bel en aquest nou Quaquín que arriba a l’escena manacorina deu anys després de ser-hi representada per darrera vegada. Mozo, en parlar d’aquest vestit fet a mida es refereix a les peces de nova creació que expressament per a aquesta ocasió ha compost Antoni Parera Fons. “És una música que Parera Fons ha escrit per a nosaltres, tenint en compte les nostres tessitures de veu i tots els detalls tècnics de cada un dels intèrprets, i això és un regalàs que ens ha fet”.

Ho corrobora Jaume Obrador, que tornarà ser, aquesta vegada, mestre Antoni. “Les cançons que ha fet Parera Fons són precioses, i estan tan ben fetes que pareix que tota la vida hi han estat. És una llàstima que Antoni Parera Fons no sigui més conegut en el seu propi poble”, diu Obrador mentre recorda que, entre moltes d’altres creacions, la cançó de Barcelona que cantaren Freddy Mercury i Montserrat Caballé amb motiu dels jocs olímpics del 1992 és obra seva.

Obrador, que ja havia participat en el mateix paper en el Quaquín que es va fer fa deu anys, ens adverteix: “El que feim ara és un altre Quaquín. És un concert escenificat, no és una obra de teatre a l’ús, i tenc la impressió que no tothom té aquesta informació”.
Així, els actors no aniran vestits d’època, sinó que, abillats amb roba negra, es mimetitzaran amb els components de la banda de música i del cor d’Ars Antiqua. Una seixantena de persones atapeïran l’escenari de l’Auditori durant aquesta setmana. Les funcions tendran lloc els dies 23, 24 i 27 de març a les 19.30h, dia 25, a les 19h. I dia 26, diumenge, hi haurà doblet, a les 12h i a les 18h.
Sergi Gil fa el paper de Don Pau, l’indià que parla amb accent argentí. “Cantant és difícil fer l’accent argentí, però s’hi mantenen les paraules castellanes i les esses… el ‘gran sentro balear’”. Gil recorda que el seu germà Josep va ser el primer Don Pau en el Quaquín infantil, i ara està content, ell, d’agafar-ne l’herència.

El muntatge es mou a mig camí entre un concert i una obra de teatre. L’escenificació és mínima, però hi és. Sembla que els intèrprets han de poder dedicar tot el seu esforç a la part musical, sense noses aparents. Però això, per als actors, no és exactament així: “En realitat, aquest format és més exigent per a nosaltres”, diu Núria Martín, que hi fa el paper de Paquita, l’enamorada del Quaquín, i que és la més jove dels set intèrprets. “És una proposta diferent que et fa cantar des d’un altre punt”. Ho confirma Sergi Gil: “Vocalment és més exigent” i ho complementa Jaume Obrador: “D’aquesta manera, el públic podrà focalitzar més en les cançons”.

Ens adverteixen, els quatre actors, que estiguem molt atents a les funcions, perquè el Quaquín que ells fan tendrà aclucades d’ull al Manacor actual, que qui les sàpiga veure les comprendrà tot d’una: les Completes, Can Ribot, S’Agrícola…

A banda de l’aportació músical d’Antoni Parera Fons, el la direcció vocal del muntatge va a càrrec d’Eulàlia Salbanyà, mentre que la direcció de la banda és cosa, com és natural, d’Eduard Bernabeu. Els arranjaments són obra del músic algaidí Biel Oliver, Torres.
Qui ha rebut l’encàrrec de la direcció escènica és Joan Toni Sunyer. El director i actor manacorí, que és, a més, qui ha duit a forma de cançó el text originari perquè després Parera Fons en pogués fer la música, explica que “hem cercat un vestuari més atemporal, no costumista, i hem reduït una mica el text original, a banda del que ja hem retallat per fer les cançons noves, perquè no volíem que l’espectacle s’allargàs més d’una hora i mitja”.

Quant a la dificultat que pot suposar per als actors aquesta fórmula mixta, a mig camí entre el concert i l’obra de teatre, Sunyer reconeix que “és un desafiament guapo. I ho és perquè tots poden cantar les cançons noves, la qual cosa és una al·licient per pujar a l’escenari a defensar-ho. És cert que amb aquesta proposta diferent, els ectors estan més exposats. A més, diu, Sunyer, “amb aquestes noves cançons també hi participen les dones, que en el Quaquín original no tenien paper de solistes”. “Sé cert que amb el ‘Plany’ de mestressa Bel farà plorar les pedres”, diu Jaume Obrador.

Tanmateix, el que pretenia en el fons Sunyer amb aquesta aportació escènica enmig del vertader protagonisme musical d’aquest Quaquín era “donar una ditada de mel a tota la gent que pugui venir a veure el Quaquín amb la intenció de trobar-hi l’obra com l’havien vista sempre”.

És evident que amb la mobilització que implica fer aquest Quaquín serà difícil de moure més enllà d’aquests dies i més enllà de Manacor. Caldrà veure, però, què passa amb aquesta nova proposta. S’enregistraran qualque dia aquestes noves cançons? Passaran a formar part del repertori clàssic del Quaquín? A partir d’ara, en fer noves funcions del clàssic manacorí, els qui s’hi posin podran triar entre el Quaquín del 1935 i el del 2023.

Back To Top
Search