Al·lèrgies i primavera: com hi convivim? Com milloram els seus efectes?

Antònia Maria Bennassar, agent de viatges

Antònia Maria Bennassar explica que ella té al·lèrgia al pol·len d’algunes flors, tot i que no recorda exactament quines perquè li varen diagnosticar fa uns quants anys.”Vaig començar a notar els símptomes als 14 o 15 anys més o manco i es tracta d’al·lèrgia estacional” explica Bennassar. Així mateix, explica que els símptomes més comuns són la congestió nasal, la rinorrea i picor als ulls i que només té aquest tipus de molèsties durant la primavera, perquè la seva al·lèrgia és estacional. “Anys com aquest, en què tot ha florit abans, començ a notar les molèsties abans i solen ser més potents” explica Antònia Maria. D’altra banda, comenta que no té antecedents familiars d’al·lèrgia i que el metge de família la va derivar a Son Dureta per fer-li les proves, perquè a Manacor no feien aquest tipus de proves. Per a ella els antihistamínics són la solució al problema tot i que també comenta que “prendre banys a la mar quan fa bon temps també sol tenir efectes positius”, ja que és un remei natural que sol alleugerir els seus símptomes d’al·lèrgia.

Joana Maria Amer, dependenta

Joana Maria Amer explica que ella té al·lèrgia des de ben petita, ja que als 6 anys li varen diagnosticar i és al·lèrgica al pol·len, als àcars, a la pols vella i nova, als cans de pèl curt i també als moixos. Amer no té antecedents d’al·lèrgia a la seva família i explica també que durant el període primaveral els símptomes augmenten bastant i això causa molèsties, tot i que ella té brots al llarg de tot l’any. “Quan em surt l’al·lèrgia els ulls se’m posen vermells, faig oissos constantment i em surten taques vermelles a la pell, com una espècie de dermatitis” afirma Amer. D’altra banda, afirma que la cosa de vegades es complica perquè és asmàtica i a vegades també li és complicat respirar. Amer conviu amb les al·lèrgies sense prendre gaires mesures. Explica que els antihistamínics solen ajudar “però que no donen una solució completa” i que segons com es troba, evita anar a llocs on hi ha molta vegetació “sobretot zones de pinars”. D’altra banda, comenta que ella sol notar millora per les faves amb l’aigua de la mar: “És l’únic remei natural que he provat i que em va bé” explica Amer.

Gabriel Vives, professor de Secundària

Gabriel Vives també conviu amb símptomes d’al·lèrgia tot i que explica que han anat millorant al llarg dels anys: “de petit tenia al·lèrgia al pol·len d’algunes flors i plantes però amb els anys la situació ha remès bastant, fins al punt que ara no sabria dir-te si encara som realment al·lèrgic o no” afirma Vives. Gabriel explica que no té antecedents familiars i que actualment no té brots molt sovint però que si nota els símptomes “és sobretot durant l’època primaveral”. Així i tot, no sap si encara es poden atribuir a l’al·lèrgia o si es tracta dels símptomes d’un constipat perquè només sol tenir picor als ulls i una mica de moc. D’altra banda, explica que ara per ara no pren cap classe de medicació antihistamínica però que de més petit sí que la necessitava: “Abans sí que em posava un col·liri als ulls, perquè em picaven molt amb el pol·len però als 10 o 12 anys vaig deixar-ho anar perquè ja no em feia falta”. Així mateix, afirma que mai ha utilitzat cap mena de remei natural per millorar els símptomes: “Com que ara m’ho not molt manco, tampoc no m’ha fet falta” afirma Gabriel Vives.

Catalina Riera, cuinera

Catalina Riera és al·lèrgica des de ben petita, quan tenia 5 o 6 anys. Explica que és al·lèrgica als àcars de la pols i també al pèl de moix i que en el seu cas, té antecedents d’al·lèrgia, per la mare i el padrí.
Riera afirma que durant la primavera les molèsties augmenten un poc i que ella ha notat molta millora d’ençà que no menja ni gluten ni lactosa. “Ja no tenc crisis tan fortes” afirma.
D’altra banda, explica que des que els símptomes li han millorat ha deixat de prendre antihistamínics però que en va prendre durant molts anys i que durant tres anys fins i tot li posaven unes vacunes. “Amb els antihistamínics feia èpoques de descans però després notava un efecte rebot dels símptomes” explica Catalina.
“Tenia crisis tan fortes que havia d’anar a urgències perquè em posessin injeccions d’Urbason, que és un tipus de corticoide” recorda Riera. Afirma que una aferrada amb qualcú que tengués moixos ja li despertava l’al·lèrgia i que li produïa picor a la pell i als ulls i que se li carregava molt el pit: “Vaig deixar d’anar a cases on hi hagués moixos”. Actualment afirma no tenir “ni un 10% de l’al·lèrgia que solia tenir” i que si en té, sol prendre infusions d’estrella, anís o farigola.

Ilena Iraci, regenta del restaurant Liorna

Ilena Iraci fa uns dos anys que li varen diagnosticar l’al·lèrgia, quan encara vivia a Itàlia però des que es va mudar aquí s’ha accentuat: “D’ençà que visc a Mallorca he notat molt més els símptomes de l’al·lèrgia” explica Ilena.
Així mateix, afirma no tenir antecedents d’al·lèrgies a la seva família i que, en el seu cas és el pol·len de les gramínies el que la produeix. Així i tot, conta que, per sort els símptomes se solen manifestar només durant la primavera, “tot i que l’any passat també en vaig tenir alguna vegada durant l’estiu”. Actualment explica que no pot prendre antihistamínic perquè està embarassada però que abans sí que en solia prendre i “amb aquest medicament notava millora bastant ràpidament” i els símptomes de l’al·lèrgia remetien. Tot i que hi ha certs efectes secundaris per aquest tipus de medicació, ella explica que no ha tingut cap mena de problema “perquè els que prenia eren fluixos”.
Iraci explica que el que fa per millorar les molèsties de l’al·lèrgia és utilitzar aigua de la mar: “És un producte natural que sol funcionar bé”. D’altra banda, també utilitza un aerosol perquè no només té picor als ulls i congestió nasal sinó que l’al·lèrgia sol provocar-li també problemes respiratoris.

Tomeu Melis, treballador de les Coves del Drach

Tomeu Melis és de Porto Cristo. Recorda que té al·lèrgia ja des d’infant, concretament “des dels nou o deu anys”. El que més al·lèrgia li provoca és el pol·len, “especialment el d’olivera, però també tenc al·lèrgia al pèl d’animals com cans o moixos”. Per descomptat, els símptomes de l’al·lèrgia s’accentuen a la primavera, que és quan hi ha més pol·linització, però ja ha advertit que “hi ha plantes que pol·linitzen a altres èpoques de l’any, i això també m’afecta. Hi ha plantes que fan pol·len pel setembre, per exemple”. Melis explica que de sempre ha mirat de posar remei al problema: “Vaig al metge i em recepten unes gotes antial·lèrgiques pels ulls i si tenc molta picor també em van bé unes pastilles”. Per a Melis, la seguretat social dóna solució al seu mal, perquè, segons explica, “et donen el medicament que et fa falta per millorar el teu estat”. No obstant això, qualque vegada reconeix haver acudit a la sanitat privada però tampoc ha notat grans diferències en l’atenció ni tampoc en els remeis als seus problemes al·lèrgics: “Si fa no fa donen les mateixes solucions que a la pública, els mateixos medicaments”.