skip to Main Content

“Amb la meva feina intent fer visible allò que sempre ha quedat a l’esfera íntima, allò que mai no ha estat central”

La cantant i poetessa Clara Fiol (Palma, 1995) ha participat en el I Cicle de Poesia a S’Agrícola. Amb ella parlam de Còrpora, el seu darrer poemari, i també dels seus projectes musicals.

T’han definit com un exemple de transformació feminista de la cultura popular. Hi estàs d’acord?
M’encanta que m’ubiquin aquí. És cert que la nostra tradició és i ha estat masclista. Intent capgirar-ho. Amb la meva feina intent fer visible allò que sempre ha quedat a casa, a l’esfera íntima i privada. És allò que mai ha estat central i que ha sobreviscut pels marges. I amb aquests termes podem parlar de la cultura popular, de les gloses i les cançons que canten les padrines, o de les dones invisibilitzades que reivindicam des dels col·lectius feministes.

Què diferencia Còrpora del seu debut literari, Miloques i rabasses?
Còrpora és bastant fosc, com un rebot de la lluminositat i lleugeresa del primer llibre. Miloques i rabasses és com una recopilació de textos que havia anat escrivint de manera esparsa. Va ser quan vaig publicar el primer llibre que vaig decidir que volia escriure una altra cosa amb una intenció des del principi, per això aquest és un poemari més compacte. No sé si em consider poeta, sempre he escrit però amb ‘Còrpora’ sent que he començat a fer-ho més de veres.

Dius que el teu darrer llibre és obscur i escrit des de la ràbia. Per què?
Hi ha espai per l’esperança, però és cert que és fosc. És un cant a les desfetes, a tot allò que no té matèria. Parla de dol, de partir, de la pols que serem. Potser el títol pot parèixer una broma perquè Còrpora defineix uns textos que parlen d’allò que no té cos. Però té certa gràcia.

Hi ha tengut alguna cosa a veure la pandèmia amb l’obscuritat del poemari?
No, vaig escriure el llibre fa un temps i ja el tenia pràcticament enllestit abans de viure la crisi sanitària. Però el títol sí que va venir després i segurament serà durant la lectura que sí que es poden relacionar certs aspectes del llibre amb tot el que hem hagut de viure durant la pandèmia.

En el llibre s’hi succeeixen referències a rondalles, a les gloses i a la cultura clàssica…
És el que a mi m’interessa. Jo vaig estudiar Humanitats, els mites, les rondalles i tots els seus personatges són valuosíssims a l’hora d’humanitzar la natura i fer al·legories. I tant l’imaginari com l’estructura de les gloses són instruments vàlids per escriure poemes.

També hi ha il·lustracions…
Sí, són de Pere Andreu. Ell ha reinterpretat alguns versos i m’encanta la seva feina.

Ja tens en marxa altres llibres o projectes musicals?
No estic aturada. Escriure per a mi és un divertiment, té un punt surrealista que jo hagi publicat dos llibres, però ara estic centrada en Marala. És el grup que formam na Selma Bruna, na Sandra Monfort i jo. Estam preparant nou disc, que inclourà algun poema de Còrpora. I per això tenc una mica aparcada la música que faig tota sola.

Back To Top
Search