Laura Torres Oliver (Manacor, 1984) és graduada en dret i es dedica sobretot a l’àmbit del dret civil. Des de fa un any i mig té obert despatx propi a Manacor i també fa molta de feina en temes d’estrangeria i nacionalitats. Forma part de la Comissió pels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.
En quin moment es troba la nova llei de benestar animal? Ja està en vigor? Quins terminis d’aplicació es preveuen?
La llei es va aprovar el març d’enguany amb unes mesures que tenen com a objectiu garantir la seguretat i la protecció dels animals. Això es vol aconseguir amb mesures com l’obligació d’una assegurança de responsabilitat civil, o amb la prohibició de determinats animals silvestres com a animals de companyia. Tot i que es va aprovar al març no ha entrat en vigor fins el 29 de setembre passat. I perquè s’apliqui en tota la seva extensió s’hauran d’aprovar tota una sèrie de reglaments específics dins els pròxims 24 mesos.
La llei fa referència a tota casta d’animals?
Només fa referència als animals de companyia i als silvestres en captivitat. Hi ha bastants d’animals que en queden defora, com ara els cans de caça, els animals emprats en experiments o en investigacions científiques, els espectacles taurins i els animals silvestres que no estan en captivitat. Molts d’animals són tipificats com de producció o de feina, i també queden exempts d’aquesta llei. Hi haurà una llista d’animals prohibits com a animals de companyia, com ara els hàmsters.
Hi ha hagut rumors que es podrien prohibir determinades festes populars o altres tradicions que compten amb la participació d’animals.
La majoria poden ser notícies falses. Per exemple, els cavalls de carreres queden exempts d’aquesta llei perquè es consideren animals de treball.
Quines conseqüències pot tenir per a un propietari una cura deficient d’un animal? Pot ser més greu la sanció depenent del tipus d’animal?
Això ja ha entrat en vigor. Hi ha tres tipus d’infraccions: lleus, greus o molt greus. Per això es té en compte si la infracció implica un sofriment o no en un animal, ja sigui per acció o omissió, i que això causi un mal real en l’animal o alteri el seu comportament. Quan la infracció suposa un canvi per manent o la mort de l’animal, es considera molt greu.
Fins al punt d’arribar a presó?
Sí. Per a les sancions lleus les sancions poden ser de 500 a 10.000 euros. Si són molt greus, de 50.000 a 200.000 euros. Si la infracció és molt greu, fins al punt que l’animal mori, poden ser de 6 a 18 mesos de presó. La pena de presó ja està prevista en el codi penal, després de la modificació que se’n va fer i que implica la consideració dels animals com a éssers vius i no com a objectes.
Les sancions poden variar en funció de l’animal maltractat? No pareix el mateix matar de set o de fam un canari que un cavall…
A efectes pràctics es molt difícil demostrar que has mort de set un canari, en canvi per un cavall sí que és més demostrable i per això hi pot arribar a haver penes de presó.
És cert que ara tots els propietaris de cans hauran de tenir els animals assegurats?
Aquesta obligació encara no ha entrat en vigor i només es preveu per als propietaris de cans. I sí, serà obligació.
Què passa amb animals que competeixen? Com es regulen els cavalls de carreres, per exemple? I els canaris de mostra?
Es consideren animals de treball, i per això queden exempts de la llei. Aquí hi entrarien els cavalls o els cans que practiquen agility. Sí que han d’estar registrats i han de tenir una llicència i un xip, com també els moixos i les fures. En el cas dels canaris és obligatori identificar els animals amb una anella. Els coloms missatgers també són considerats animals de feina.
Els animals podran sortir a les festes populars? Amb quins límits?
Aquest aspecte no queda exempt de tot de la llei. Ara bé, és impossible que tots els aspectes estiguin regularitzats. Qualsevol llei s’adapta a les diferents situacions que es produeixen a mesura que s’aplica. Crec que la nova llei farà que cada vegada apareguin menys animals en aquest tipus de festa, perquè la llei estableix que hi ha d’haver un control, i tant els propietaris com els organitzadors s’exposen si hi ha qualque errada en aquest control.
Parlem dels animals de carrer, se n’ha de fer càrrec l’Ajuntament? Canvia la legislació, per exemple, quant als moixos i les colònies de moixos? N’ha d’assumir el cost de la gestió l’administració?
La nova llei fa gaire referència als animals de carrer ni a les colònies de moixos, que és la situació més típica. L’única referència que hi trobam estableix que les administracions hauran d’establir protocols d’actuació de manera que es pugui fer la gestió a les propietats privades i a la via pública, i que es fomentarà la participació ciutadana. En qualsevol cas, la responsabilitat continua sent dels Ajuntaments.
“Gestionar” pot implicar castració, però també sacrifici. No en parla, d’això, la llei?
La nova llei estableix unes pautes. Prohibeix específicament el sacrifici si no és el darrer recurs. Cada situació i cada animal és un món. No es pot fer una valoració general. L’Ajuntament té plans per a això. Hi ha una subvenció per als Ajuntaments de tot l’estat per poder regularitzar la situació de les colònies de moixos. A Manacor, hi ha un conveni amb Natura Park. També sabem que hi ha molt pocs ajuntaments que puguin comptar amb contractes o col·laboracions directes amb veterinaris. No és una cosa fàcil de gestionar, però si s’estableix com una prioritat es podria fer una bona feina.
