Analitzam l’escena de la dansa del municipi amb diverses ballarines

Parlam amb Marga Salas, Joana Pou i Núria Sánchez perquè ens expliquin com veuen el panorama de la dansa i què necessita perquè creixi en reconeixement institucional i de públic

Marga Salas

Quina és la teva relació amb la dansa?
Vaig començar a ballar perquè vaig notar que, quan ho feia, canviava el meu estat d’ànim. Per això, més endavant, vaig decidir estudiar Psicologia i especialitzar-me en Dansa, Moviment i Teràpia. Entenc que la dansa té una part estètica, però també de transformació personal i social. La dansa pot ser mediadora entre diferents grups de persones, entre diferents cultures, és un agitador social. I també m’ha agradat tocar tots els estils: clàssic, contemporani, hip hop, jazz, dansa-teatre, flamenc… Tots m’encanten, perquè cada estil te convida a un estat.

Com veus l’estat de salut de la dansa a Manacor?
Està en procés de recuperació, en tractament.

De quins problemes s’està recuperant?
Jo crec que s’està deixant un poc de banda la dansa com a competició i també està en procés de recuperació d’espais: tant el carrer mateix, com espais institucionals com el Teatre o a l’Auditori.

Quines accions duis a terme per a recuperar aquests espais?
Ferran Montero, delegat de Cultura de l’Ajuntament, em va proposar com a representant de la dansa a la Junta Rectora. Estam en el camí d’entrar, doncs, a les institucions. Com que la realitat de la dansa és molt diversa, vaig decidir fer un grup de Whatsapp amb gent del món de la dansa i ens anam reunint. Tenim intenció de crear una associació. Les primeres accions que hem duit a terme són la coordinació d’aquesta Setmana de la Dansa i la reformulació del Manacor Balla, que és un altre esdeveniment. D’altra banda, jo organitz el Dans’Illot des del 2008, i voldria que continuï viu, amb la intenció també que formi part d’aquesta associació. També voldríem vincular aquesta nova associació amb l’Associació Professional de la Dansa de les Illes Balears. I promoure que se creïn espectacles.

Joana Pou

Quina ha estat la teva trajectòria?
Vaig començar als 4 anys al Gimnàs Manacor, com a extraescolar. Va arribar un punt que me vaig veure amb ganes de créixer i vaig haver de partir a Palma, a una escola de ballet, Paso Dos. A partir d’aquí, vaig començar a audicionar per a entrar a escoles i, després d’entrar a diversos llocs, vaig arribar a Londres, on hi havia una escola especialitzada en Teatre Musical, el London Studio Center, i m’hi vaig graduar. Allà vaig veure com de gran és el món i com de competitiu és. La dansa és preciosa, però també un món dur, sobretot quan passa a ser una feina: hi ha precarietat i competitivitat, i és un món molt exigent físicament, per a mi té una part que és esport.

I ara mateix, en quin moment et trobes?
Estic fent feina! Vaig fer una audició per a entrar a una companyia d’espectacles de Grècia i em varen agafar. Feim 3 dies a la setmana un espectacle de teatre musical i també hi ha una part d’entreteniment.

Com veus l’escena de la dansa a Manacor i, en general, a les Balears?
És complicat. Me pareix que no avança, hem quedat un poc estancats. No sé si per una falta de formació o per una qüestió econòmica. Ara s’han obert moltes escoles de dansa, i això me pareix beníssim, perquè la dansa és subjectiva, personal i diversa, però trob que s’haurien de produir més espectacles. I als espectacles que se produeixen, per exemple als musicals de Nadal de l’Auditori, també se podria tractar millor la part de dansa dels musicals, perquè la qualiat interpretativa, actoral, és espectacular, però la part de dansa se pot millorar.

Quines necessitats té el sector?
Necessitam suport dels qui manegen els doblers i que valorin l’art com una feina més. La dansa s’ha de valorar més.

Núria Sánchez

A què et dediques?
Dels 19 anys faig classe, i en tenc 32. L’any 2018 vaig començar a l’escola on estic ara, Free Soul. Nosaltres ens dedicam, sobretot, a la dansa contemporània i urbana, encara que també tenim Zumba, Salsa, Batxata, Breakdance…

Com veus l’estat de salut de la dansa al municipi?
Molt bé, la veritat! L’altre dia va ser un dels campionats de dansa urbana més importants de Mallorca, el Mallorca Dance, i hi varen participar moltes escoles, però qui se’n va dur més premis va ser Portocristo, tant la nostra escola com l’altra que hi ha.

Es pot viure, de la dansa?
És molt difícil. La dansa és un luxe, per a les famílies. Si s’han de llevar de qualque cosa, el primer que es llevaran és la dansa, si no és que els nins ja estiguin dins grups de competició o això. I clar, hi ha mesos que vivim millor i d’altres que pitjor. I també hi ha anys que són especialment bons, perquè has guanyat tal o tal competició i venen molts d’alumnes nous, i d’altres que no tant. T’has d’anar fent un nom i has d’anar lluitant.

Quines necessitats creus que té el sector?
Hi ha moltes escoles, això està molt bé. Però no tenim llocs on expressar-nos. Per exemple, no ens deixen fer res ni al Teatre ni a l’Auditori. I tenir tanta gent, tantes escoles i tant de nivell i no poder ensenyar el que tenim! Tampoc no hi ha gaire competicions: només en tenim tres. Hem de sortir a fora, per a competir, i això suposa una despesa que moltes vegades els alumnes no poden assumir. A la Península, la gent pot competir 10, 12 vegades, i en canvi, nosaltres sortim a fora només dues vegades. I, tot i així, els alumnes han de pagar uns 700€ per fer dues competicions. Els falten estímuls!