skip to Main Content

“Aquella violència feia part d’una estratègia freda i perfectament dissenyada”

Cristina Bauzà

Recordar. Reflexionar. Recuperar la història. Entendre què va passar i perquè, per poder entendre el què passa ara. I precisament això és el que va fer dimarts 22 l’investigador Antoni Tugores durant la conferència “La Segona República, preludi del conflicte” en el marc de cicles monogràfics Obrir per tancar de l’Escola Municipal de Mallorquí.
Durant la seva intervenció, Tugores va aprofundir en diferents punts per comprendre la cruesa i la magnitud de les repressions que va patir Manacor durant la Guerra Civil. Per entendre com es va arribar a aquella violència, va descriure els problemes d’aquella societat polaritzada i agitada anterior a les atrocitats ocorregudes a Son Coletes.
A Manacor, igual que a molts altres indrets, l’escalada de la ultradreta i el populisme va ser determinant. Associat a la inestabilitat provocada pels governs republicans, els canvis en els sistemes tributaris, els enfrontaments entre laics i catòlics i les caceres de bruixes al si del municipi. La Segona República es declarava el 1931 i triomfava a Manacor amb la formació d’un consistori encapçalat pel batle Antoni Amer. La seva manera de fer afavoria l’educació, pretenia acabar amb l’atur i modernitzar la societat. Ara bé, es creava, a poc a poc, una escletxa entre republicans i conservadors, especialment dels grans propietaris agrícoles. Una tendència que, explica Tugores, es gestava des de 1835 amb la revolta carlina Sa Llorençada.
La realitat dels anys republicans es recull a la premsa local. A Manacor destaca Voz y Voto, revista que acabà representant la dreta més civilitzada. També Nosotros, que simpatitzava amb les ideologies d’esquerra i on predominaven les caricatures satíriques. Denoten una polarització més que evident, la qual es manifestava en l’àmbit cultural, laboral i religiós. Els grans propietaris van començar a oposar-se als republicans per les noves polítiques, una oposició que els va conduir a contractar jornalers o acomiadar-los en funció de qui governava i així controlar, en part, les dades d’atur.
Amb tot, les dones tingueren un paper important en la dita inestabilitat. Margalida Alcover es posava al capdavant de la Secció Femenina de la Unió de Dretes, associació que anys més tard es convertiria en la Falange Femenina. El seu llenguatge, assegurà Antoni Tugores, era “tant o més incendiari que el dels homes”. Més tard, el capità Jaume fundava la Falange amb un ideari ben atractiu pels joves que pregonava “la dialèctica de les armes”. Tot i això, des de les esquerres també contribuïren, amb provocacions, a crear l’atmosfera que conduiria a la violència de l’any 1936.
I se succeïen estira i aflueixes. Dia rere dia s’establia una atmosfera tensa, de malestar. I va ser amb un “clima polític asfixiant” que se celebraren les eleccions del 1936 amb el triomf de Front Popular. Les esquerres tornaven a arribar al poder. La calma, però, no venia.
Amb un repàs gairebé exhaustiu dels fets que ocorregueren al municipi durant la Segona República i la voluntat d’arribar a comprendre les violències de la Guerra Civil, Antoni Tugores ens conduïa fins al 18 de juliol de 1936, dia que es donava el cop d’Estat. Un esdeveniment, assegura, que a Manacor “va trobar la gent d’esquerres fent dibuixos i caricatures, i la dreta ben armada i fent pràctiques de tir”.
A la segona conferència d’Obrir per Tancar, Tugores concloïa que “de cada vegada hi ha més evidències que aquella violència feia part d’una estratègia freda i perfectament dissenyada a fi de poder aplicar després la solució traumàtica que desitjaven”. A més a més, sentenciava que, sense cap dubte ni un, la Segona República és el preludi del greu conflicte.

Back To Top
×Close search
Search