skip to Main Content

“Aquest cinturó obrirà possibilitats al judo balear”

Ponç Gelabert (Manacor, 1953), del Dojo Muratore, ha aconseguit ser cinturó negre octau dan. Els seus alummnes li feren un homenatge sorpresa

 

Ets el primer cinturó negre octau dan de Mallorca, no és vera?
Cert, en seixanta anys de judo a Mallorca, no havíem aconseguit mai un octau dan. Això té importància perquè obri possibilitats al judo balear. Per exemple, aquest estiu, a nivell de federació, organitzàrem un examen cinturó negre sisè dan. Era la primera vegada que es feia a Balears, ja que per fer un examen hi ha d’haver qualcú d’un grau superior al que examinen. Va venir gent a examinar-se de València, de Múrcia…

Quin valor li dónes, personalment?
El cinturó el dus dins, és el que saps, això només és una cinta, l’important són els teus sabers. Però bé, podem dir que et reconeixen els sabers, i això és gratificant. I el que m’agrada més és que l’he pogut obtenir amb un examen. A vegades el donen per mèrits, però no l’aprecies igual. Per jo ha tengut aquest valor. I esper que també sigui la porta perquè més gent el pugui obtenir. Tenc uns alumnes meravellosos; en tenc un, en Guiem Puigserver, que té el 7è dan, la seva germana, Joana Maria, té el 6è, i en Dani Domínguez, també. Això és molt important, perquè ells també m’aporten moltes coses a jo.

On et vares examinar?
A Villaviciosa de Odón, on hi ha la seu de la federació madrilenya de judo. Presidia el tribunal Macario García, un dels pocs novens dans que hi ha a Espanya. Per jo va ser un honor, perquè és una persona a qui admir molt. Ell es defineix com un pagès, una persona que no va tenir accés als estudis, però que a quinze anys va trobar el judo. Ell ha estat importantíssim per a la història del judo a Espanya, i a la vegada és un home tan senzill… Quan parles amb ell et transmet saviesa, per jo encarna en persona tots els valors del judo: constància, valentia, empatia, generositat…

Ara et volia demanar això precisament, els valors del judo….
Mira, això em va quedar gravat a la primera classe, el professor Muratore em va dir: “Quan tires el contrari, ets el responsable de com caigui, tu l’has d’ajudar a caure. Has de pensar que és com si tirassis el teu germà petit.” El judo és això: educació, formació. Els professors tenim una responsabilitat enorme, perquè educam persones. Hem de donar exemple, no podem predicar una cosa i fer l’altra, perquè aleshores, allò que hem dit, és buit. Mira el món d’avui. Podem ser molt rics, però som pobres. No tenim empatia cap als altres, no sabem comprendre ningú. El judo és el contrari, per això en vaig quedar enamorat de per vida.

Quins trets diferencials té el judo amb altres arts marcials?
Totes les arts marcials, o al manco les que jo conec, tenen molt en comú. Podríem dir que la seva filosofia persegueix el mateix, tot i que es manifesti de maneres diferents. En el Karate hi ha l’impacte, s’usen molt els punys… L’aikido té uns moviments molt elegants, molt harmònics, no té competició… Això és molt interessant, perquè la competició sempre prostitueix un poc. Però, en definitiva, crec que totes les arts marcials enriqueixen les persones, el més important és que els professors les transmetin de forma honesta i eduquin en valors.

Té bona salut el judo a Manacor…
Sí, els inicis varen ser complicats, però ara està molt consolidat, i és molt practicat. Pel tatami del Dojo Muratore ha passat tanta gent, que és increïble; i tota aquesta gent ha aportat el seu granet perquè s’hagi consolidat. L’altre dia els meus alumnes em feren un homenatge sorpresa, jo no ho esperava… Una de les coses que em va agradar més va ser veure alumnes de fa trenta anys, que ja no fan judo, però vengueren… Això va tenir un significat molt important. Arriba un moment que els alumnes traspassen una frontera. Qualque cosa ens unirà per sempre. Tota la meva família, també, fa judo. Puc dir que el judo m’ha ajudat a formar com a persona, a creure en les meves possibilitats, a saber que amb feina, tot és possible. No m’imagín la vida sense el judo.

Back To Top
Search