Skip to content

“Aquí, el que volen és derogar les lleis progressistes i dur els nins a veure els toros”

Antoni Tugores (Manacor, 1948) és especialista en la guerra civil a Mallorca i en memòria històrica. L’entrevistam perquè ens doni la seva visió sobre el que s’ha fet en aquesta matèria i sobre el que queda per fer.

La Llei de memòria històrica va ser pionera, tant a l’estat com a les Balears. Quins són els beneficis que ha aportat aquesta llei sobre la societat civil?
El primer és el d’oferir una altra mirada sobre el conflicte, diferent de la difosa pels vencedors, però també la reparació moral de tots els que patiren repressió en les moltes variants: exili, camps de treball, presó, assassinats… És un simple exercici de justícia i reparació, del tot imprescindibles per a la convivència i el foment dels valors democràtics.

Com és possible que una llei tan important com la de memòria històrica no sigui percebuda pels nous governants com a necessària, de pacte d’estat, deslligada dels colors polítics conjunturals?
Pel que estem veient, això que semblava impossible ha estat possible, perquè la minoria (13,9%) de la ultradreta ha imposat la seva política de retorn al franquisme i als valors predemocràtics i, pel que sembla, el PP no ha tengut gaire problemes a assimilar-la; de fet, costa de trobar una condemna explícita del franquisme per part de la gent del PP des de la mort de Franco.

Hi ha diferències, en el tractament judicial de les lleis de memòria històrica a països com Alemanya, Itàlia, França o la Gran Bretanya?
La gran diferència entre la majoria de països és un poder judicial sense fermalls amb el passat, però sobretot és important que a Alemanya, per exemple, des d’un principi condemnaren el nazisme i ensenyaren les calamitats que va provocar, des de les escoles d’infància. Crec que la llei balear és pionera i diu les coses pel seu nom. És per això que volen derogar-la. Però hi ha una cosa que em preocupa: què passarà amb la Llei de fosses? Se seguiran intentant identificar les víctimes trobades a Son Coletes, entre les que previsiblement es troben les 5 milicianes infermeres?

Tenen relació, aquestes diferències, amb la derrota del feixisme a Alemanya i el triomf a altres països com el nostre?
Sense cap dubte. Aquí el franquisme va sobreviure quaranta anys i el dictador, que va morir al llit, com ell mateix deia, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Les institucions quedaren plenes de franquistes que emmudiren els primers anys, però a poc a poc s’han anat encoratjant, quan han vist que molts de fiscals perseguien un raper o un manifestant, però no els corruptes i delinqüents, si eren dels seus. No oblidem que l’Audiència Nacional és la continuació del Tribunal d’Ordre Públic, nascut per garantir l’estabilitat del franquisme i reprimir tot tipus de dissidència.

Sovint tenim una visió idealitzada, potser, del tractament de la memòria històrica i del feixisme per part d’Europa. Aquesta idealització es correspon, efectivament, amb la realitat?
No sempre. Hi ha alguns països d’Europa on l’extrema dreta, fins i tot l’anticonstitucional i antieuropea governa o està a punt de fer-ho. A Àustria va governar en coalició ja fa molts d’anys i ara governa a Itàlia a Hongria, als Països Baixos, Finlàndia, Croàcia i a Eslovàquia. Desconec el tractament de la memòria històrica a la majoria d’aquests països, però dubt molt que deroguin alegrement les lleis existents, com aquí. Potser aquí la llei de memòria era més urgent perquè els morts dels perdedors de la guerra seguien (i segueixen) dins síquies i fosses comunes.

Coneixeu casos d’involució en matèria de memòria i reparació històrica, a països com Alemanya, Itàlia, França o la Gran Bretanya?
No, però el Parlament Europeu d’Estrasburg, el 19 de setembre de 2019, va aprovar un text on expressava la preocupació per l’ús de símbols totalitaris dins l’esfera pública i la seva preocupació per l’existència d’espais públics (carrers, places, etc.), monuments i llocs commemoratius que fan apologia o propaganda de règims totalitaris. Per altra banda, condemnava el fet que les forces extremistes i xenòfobes distorsionin la veritat i utilitzin símbols i retòriques propis de sistemes totalitaris, com l’odi a les minories sexuals, el racisme, etc. El parlament europeu instava a prohibir els grups neofeixistes i neonazis o qualsevol altre fundació o associació que glorifiqui el nazisme i el feixisme. Aquí, volen derogar lleis progressistes i dur els nins al toros.

Quin camí queda per fer, a les Illes Balears, respecte de la memòria històrica?
Dissortadament, queda tot per fer, no tenim res definitiu. Però aquesta és la nostra realitat: mai no tenim res guanyat definitivament, ho hem de lluitar sempre. Per començar, hem d’aturar la derogació de la llei que pretenen eliminar PP i Vox. Personalment, veig tan preocupant com la voluntat de derogar una llei que el PP havia aprovat fa pocs anys, la passivitat d’una societat obsessionada no amb la justícia o la pau, sinó amb fer doblers.

Quines iniciatives engegaríeu per millorar-ne la difusió entre la població?
Pens que l’educació és l’únic punt de partida, per fer una societat més justa, més lliure i alhora més crítica. Estam veient com cau la qualitat de l’educació, la comprensió lectora i augmenta el fracàs escolar. Sense educació serà difícil reivindicar restablir l’honor (la vida és impossible) de tantes víctimes que varen ser desproveïdes dels béns més essencials a través d’un sistema podrit basat en la falsedat, la calúmnia i la corrupció generalitzada.

Com veis el futur de la memòria històrica si se’n deroga la Llei?
Un futur on haurem de tornar a lluitar per aconseguir la restitució, per dignitat. No hi ha més. Hi ha massa persones al darrere que patiren i que continuen patint, com per abandonar.

Com valorau que s’hagin mantengut algunes iniciatives, com la col·locació de pedres de la memòria, el programa de Teatre per la Memòria o la visita a fosses. Creis que són suficients?
Tot això que esmentes són passes molt positives de cara a conscienciar els més joves, que ho desconeixien quasi tot, però res d’això és definitiu. Caldrà molta informació ben documentada per combatre l’odi, la desmemòria i la ignorància programada.

L’acompanyament psicològic a les víctimes també és fonamental. Com s’ha tractat, aquest tema, fins ara? I com es podria millorar aquest acompanyament?
Gairebé és una eina nova que du poc temps, però que és fonamental i funciona. No sé com es podria millorar, potser seria suficient mantenir-la i potenciar-la.

Voleu afegir alguna cosa?
Sovint, els populistes i demagogs diuen que els morts dels dos bàndols de la guerra mereixen la mateixa atenció i els mateixos honors. Mai ho he negat, tant de bo. Vull recordar, per aquests que estan en contra d’obrir les fosses (perquè no cal obrir velles ferides), que a l’any 1939, el franquisme obria les fosses de Paracuellos per tornar a enterrar dignament els “seus”. A Manacor, els caiguts d’una banda tenien tres monuments i un número important de carrers. Uns eren herois i els altres, traïdors. Obviar aquesta realitat és una manera molt clara de falsejar la Història, que pretenen reescriure en nom de la concòrdia.

Back To Top
Search