“Ara els al·lots malcontesten el mestre”

Martina Bauçà Bauçà, Caminer, (Vilafranca de Bonany, 1933) i Sebastià Rosselló Gaià, Coll, Vilafranca de Bonany, 1929) són un matrimoni que n’ha viscudes de tot color i que, amb tants d’anys com tenen i amb tanta feina com han fet, saben el dimoni on se colga. Llegiu-los, si voleu amarar-vos de la seva saviesa…

L’amo en Sebastià, quina va ser la vostra primera feina?
En els set anys vaig estar llogat dos anys a ses Estovalles, per omplir la panxa. Me n’anava a missa primera i llavors entrava llenya i aigua…

Féreu altres feines de nin o de jovenell?
Vaig esser mosset d’oguer (egüer), passàvem les egües. Vaig fer coses tantes! Vaig fer de mosset de porquer, a Sant Martí vaig fer de pastor… els vespres de trons i llamps anàvem a caçar, hi veies…

L’amo en Sebastià, quina era la professió del vostre pare?
Mon pare era el pareller major de Sant Martí (Vilafranca), s’aixecava a les cinc. Ens donava un “beso” i anava a fer les sopes perquè era el pareller major de la possessió. Llavors, de bon matí berenaven de sopes. Com que mon pare era el pareller major també deia el rosari davant-davant. Nosaltres encara ara el passam…

Quines eren les tretes (beneficis) de Sant Martí?
A Sant Martí les tretes eren els porcs, també feien mulats (muls o mules joves), feien formatges, hi havia cinc-centes ovelles. El senyor havia de mester molts de doblers per a navegar, cada mes bestreia doblers…

Abans es tractava els senyors i senyores de “vossa mercè”…
Sí, mon pare ens ho contava. A l’estiu, quan venia la senyora, que estava a la galenia amb un cortina de domàs vermell, mon pare li deia “vossa mercè, donya Pilar”, ens ho contava… els missatges jeien darrere les bísties, damunt aritja (certa planta). Quan venien senyors externs li demanaven al senyor “Quí hi jeu aquí?” Deia “els esclaus”. L’amo havia de fer feina, però el senyor es gratava la panxa…

Abans llogaven infants per a guardar els sementers de faves per si compareixia un estol de corbs i feien tala de faves (menjar faves en gran quantitat, fer destrucció de les faveres)…
Sí. Mon pare, al cel sia, conrava faves. Vàrem llogar una nina del meu temps. Ma mare ens donava companatge (allò que es menja amb el pa). Feien un poc de barraca. Vetlàvem els corbs i quan compareixia un estol de corbs sonàvem un picarol. Ara no hi ha corbs. Llavors hi havia uns esbarts de corbs que feia llarg!…

Madò Martina, resàveu qualque oració quan feia llamps?
Sí. Dèiem: “Santa Bàrbara va pel camp amb llum de l’esperit sant. Tres ennigulats veig venir, un de trons, un de llamps i un dels mals espants. Bàrbara, agafau-los i duis-los allà on no canten galls ni gallines ni mares que tenguin infants”…

Abans hi havia “llevadors” ambulants de queixals…
Sí. Aquí en venia un. Venia a la plaça, arrabassava queixals amb els dits, cobrava dues pessetes…

Què era “xotinar un infant”?
Si una mare no duia llet, quan l’infant plorava, la mare rentava el braguer d’una cabra, després li estirava el braguer a la cabra i l’infant mamava de la cabra, i això es deia “xotinar l’infant”…

Me podeu dir un exemple d’ús medicinal de les plantes?
Flor de tarongí per als nirvis… llavors posàvem herba de Sant Joan dins un pot de vidre amb oli d’oliva per a les cremades i per als cops…

Què era “sortir a missa”?
Les dones, als vuit dies de tenir un infant “sortien a missa”, que era anar a missa amb l’infant i quan acabava la missa anaven a mostrar el nin o la nina als veïnats, als familiars, als propins i als coneguts…

Les ungles eren objecte de moltes supersticions o creences populars…
Deien que si es tallaven les ungles en dilluns no tenien “padastres” (padrastres o porció de pell alçada prop d’una ungla)…

Què era “anar a caçar xaupes”?
Era una broma que feien als al·lots. Posaven un poal d’aigua damunt la porta i deien “que hem d’anar a caçar xaupes”? i quan obrien la porta te queia l’aigua damunt…

Pescaven anguiles als torrents de Vilafranca?
Ja ho crec! Menjàvem anguiles frites amb patates… llavors també menjàvem pa amb saïm vermell…

L’amo en Sebastià, és cert que hi havia botigues on llogaven banyadors?
Sí. Nosaltres anàvem a passar vuit dies a vorera de mar a s’Illot, i a Ca n’Adrover llogaven “trajes de banyo” per als homes, te feien pagar una pesseta. Me recorda que anàvem a cercar aigua a una cova davant Ca n’Adrover…

Abans no existia l’aire condicionat…
Llavors, el vespre no tancaven mai les cases i en l’estiu, mon pare dormia a l’entrada de la casa amb la porta oberta i amb el cap devora el carrer per estar més fresquet… llavors, quan la meva dona matava un animal, el posaven dins un paner dins la cisterna, se conservava fresquet…

L’amo en Sebastià: a molts de pobles de Mallorca m’han contat que els setmesons tenien o tenen el poder de curar el mal de panxa. El vostre pare va ser setmesó…
Mon pare llevava el mal de panxa perquè va ser “setmesí”, cercava un mariol·lo, baldament fos suat i el fregava per la panxa de la persona. Jo li deia “mon pare, tenc mal de panxa”, deia “vine damunt jo.”…

Una de les bromes que feien als infants era “anar a cercar es motlo dels bunyols”…
M’ho varen fer. Érem cinc o sis al·lotets. Era pels darrers dies. Varen dir “Qui ha d’anar a can Ravell a cercar el motlo de fer bunyols?”. Treien una busca, me va tocar a jo. Me digueren “te n’has de dur un sac de càrritx”. Arrib, diuen “espera un poc”, me diuen “no amollis el sac de tot el camí”. M’hi posaren un socot de figuera i quan vaig arribar tothom reia…

Vós heu viscut la Mallorca preturística. Els canvis socials han estat formidables…
Hi ha hagut massa canvi. Llavors no passaves pena per res. Llavors feies feina a la mala però podies viure, llavors hi havia molta “probea” però ara hi ha molta gentussa, ara hi ha molt de cabrum (mala gent)… els veïnats s’ajudaven. Si hi havia una peladissa d’ametles, tothom compareixia. Si ens encontràvem ens fèiem un caser. El vespre, la gent no rodava clau, llavors hi havia gent bona… ara, els al.lots malcontesten el mestre, ara és un desastre, llavors, si malcontestaves als pares, ja rebies… ara tot va desbaratat, el temps i tot, en aquell temps plovia, hi havia ullals (lloc on brolla aigua subterrània), a molts de redols s’enfonsava, hi havia moll…