Arribarem a fer un tro?

En la nebulosa del record, en els verds turons que enrevolten el meu Felanitx natal, hi havia uns costums per Nadal, cap d’Any i els Reis. S’havien servat feia molts d’anys, o això ens semblava. Bàsicament, coincidien amb les tradicions cristianes conegudes arreu de l’illa, barrejades amb elements d’altres cultures que havien senyorejat aquest arxipèlag. En el cas felanitxer hi havia una particularitat, compartida amb qualque altre poble, i eren les panades. Sempre vaig relacionar les panades, tot i que només conec les de verdura, marisc i peix, més amb Nadal que no amb Pasqua.
Arribar Nadal significava també posar punt i preparar-nos per al gaudi del fred i les trenques (Montgomery) que llavors s’usaven. El dissabte o nit de Nadal significa poder fer una mica tard amb l’excusa de la Sibil·la i les Matines, tot i que tots nosaltres ens declaràvem solemnement ateus, agnòstics o heretges segons les circumstàncies. A les cases hi havia un menú interessant, fora sopar, en no ser tastar la vianda freda, feta a la família. A part d’això només podies disposar de xocolata desfeta ben espessa combinada amb coques bambes, quartos o ensaïmades.
En la transició actual de colònia passivament insubmisa a província espanyola tout court, veiem que molts dels nostres compatriotes practiquen l’indigest consum del sopar espanyol de la nit de Nadal. T’expliquen mil excuses, com és ara per lliurar les juguetes als infants, o bé perquè tothom ho fa. Naturalment, com s’estila a Espanya, carreguen de marisc i menjues rarenques. Els més espavilats arriben fins al Corte Inglés i compren un «besugo» en aquelles masmorres subterrànies on el funcionariat colonial se sent tan a lloure com si fos a Madrid.
Cadascú és lliure d’accelerar la colonització així com vulgui, però el problema ve l’endemà on, naturalment, els espera el fastuós dinar de Nadal català en la seva versió insular. Aquí podeu posar-hi el que vulgueu: sopa de galets, amb farciment o sempre, tapioca… i després de la sopa tenim porcella o indiota o pollastre farcit. No voldreu que deixin un costum gastronòmic tan arrelat com el dinar de Nadal. Que encara no han paït l’orgia d’anit passada, no fa res!
L’adopció del sopar espanyol de «Notxebuena» ha trastornat el món de les matines, un temps les matines eren a mitjanit, però ara adapten els horaris perquè tots els que ho desitgin es puguin empeçolar el sopar que anuncien les cadenes colonials de televisió, o bé que practiquen els veïnats espanyols arribats de terres ultramarines.
No fa molt un dels dos diaris unionistes que es fan a Palma, ens envergà un article on s’assegurava que ben aviat tornaríem a gaudir del menjar típic de Mallorca: la xocolata amb xurros! Potser el periodista, per dir qualque cosa, era d’aquests formats a Navarra, estil Nekane Domblás, que anys i anys després de la seva arribada encara no saben dir ni molts d’anys! Sort que també tenim na Marisa Goñi, navarresa d’un altre tarannà més civilitzat.
Per cert, si heu d’anar a matines, a més de consultar-ne l’horari exacte per no tenir un denou, convé que aneu preparats per a l’espectacle. Us podeu trobar unes matines «rocieras» o bé sentir uns frares asteques o maies, com us expliquen que mentre aquí celebren que ja hi havia parròquia a Petra fa més de 700 anys, ells en aquella època anaven descalços, no coneixien la sonora llengua espanyola amb accent petrer i tampoc no gaudien de les ensenyances religioses que tant de gust els varen donar. També cal dir que aquests mateixos frares, vist que les tècniques juniperonispanes aquí no han funcionat – tot arribarà – s’ha decidit a llegir la missa en català, per si de cas.