skip to Main Content

Art i ofici, el sector de l’artesania a Mallorca

Foto: Núria Sánchez.

La impossibilitat de realitzar fires i mercats ha fet que el sector visqui temps complicats. Així i tot, des de l’administració es destinen recursos per a la seva millora i modernització. Parlam amb Marta Jordà i Jaume Alzamora del Consell de Mallorca i Salvador Martínez de l’associació Fet a Mà perquè ens expliquin la situació del sector a l’illa. 

L’artesania és l’art de fer amb les mans. Una pràctica singular, alternativa de la producció industrial, que es basa en la dedicació exclusiva de cada peça. El temps en aquest procés és marcadament oposat al que estam acostumats: rapidesa, frisor o impaciència, i és precisament aquí on rau el seu valor. A les Illes Balears i segons el repertori d’oficis artesans (ROA), existeixen 242 oficis classificats en disset famílies que van des dels i les mestres de fang, de la pedra, del ferro, de la pell, del vidre o de les mesures dels temps. 

La seva varietat és ben curiosa i abasta oficis com el de l’esmolador/a, mestre d’aixa, confiter/a, jardinera/er i, fins i tot, manufacturer/a de tacs de billar. Així i tot, segons explica el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, el repertori que apareix a la ROA s’ha de reduir per tal d’ajustar-se a la realitat del moment “nosaltres hem fet una nova proposta al Govern on hi ha 152 oficis, 41 de nous o amb canvi de denominació”. Alguns d’aquests oficis nous inclourien els assecadors/es de flors i plantes, restauradors/es de mobles i també la producció de la cervesa artesanal i la sal. Malauradament, la singularitat d’aquesta riquesa es converteix també en la seva flaquesa. Com afirma Alzamora, “això dificulta la gestió perquè és un món molt individualitzat, no està associat”, així i tot, el conseller apunta que “hi ha un parell d’intents per crear una veu comuna i poder defensar el producte artesà”. En aquest sentit, el president de l’associació artesana Fet a Mà, Salvador Martínez, afirma que s’han fet les primeres passes per a constituir una federació d’associacions d’àmbit de les Illes Balears, una eina més potent per reivindicar millores en el sector i facilitar la comunica- ció de l’artesania entre illes. Per desgràcia, la pandèmia ha capgirat les prioritats i dificultat l’organització d’aquest organisme que, segons diu Martínez, esdevindrà essencial per “crear una relació entre artesans de peu, el Govern i els Consells Insulars”. Cal dir, que la creació d’aquest organisme d’àmbit autonòmic implicaria també un canvi d’enllaç amb els consells insulars, que no té aquestes competències. 

A través del Consell de Mallorca, s’han dut a terme una sèrie d’inversions per tal de millorar la competitivitat i modernitzar el sector i sobretot per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. En aquest sentit, a l’agost es va fer pública la concessió d’aquestes ajudes que van arribar als 346.580,21 euros i dels quals es van beneficiar 180 projectes. Les subvencions anaven destinades a reformes i adaptacions dels tallers, adquisició de maquinària, organització i participació d’actes i formació. 

Tot i la intervenció pública, la situació del sector a Mallorca és complicada. Segons la directora Insular d’Artesania, Marta Jordà “com a la resta d’illa, el sector productiu del Llevant s’ha vist afectat per la paralització de l’activitat”, la pandèmia ha causat “una baixada de turistes a tota la zona, que eren habituals de mercats, i de l’anul·lació o restricció de fires i actes populars”, destaca Jordà. Per tant, lamenta que artesanes i artesans no puguin exposar i vendre els seus productes, per aquesta raó, part de les ajudes van destinades també a desenvolupar el comerç en línia. De fet, segons explica Martínez, al desembre s’ha organitzat una fira virtual, una iniciativa enginyosa per mantenir actiu el sector, sobretot considerant que falten espais de venda. A més, des del sector no s’entén que els centres comercials, espais tancats, puguin continuar la seva activitat i fires i marcats, llocs oberts, hagin aturat. En aquest sentit, l’administració s’ha d’encarregar de guardar-los un lloc en el mercat i acompanyar la seva adaptació fora perdre la seva essència. 

Back To Top
×Close search
Search