“Avui els ‘Salvems’ i l’ecologisme toponímic ja no són la tònica habitual de les reivindicacions del GOB”

Margalida Ramis Sastre (la Pobla, 1976) és portaveu del Grup d’Ornitologia Balear (GOB) l’entitat pionera en l’ecologisme a les Balears i que ara fa cinquanta anys. Amb ella feim repàs de l’essència d’aquest col·lectiu.

Què explica que sortís el Gob justament a Mallorca ara fa cinquanta anys?
Hi ha molts de factors. Un grup de persones aficionades a l’ornitologia s’ajuntaren amb la intenció de compartir una afició. Però també era gent amb recorregut que va apreciar la necessitat d’enfocar també la protesta i la denúncia. Hi havia ja, en aquell moment, els primers indicis de la turistificació. En aquell moment no hi havia veus crítiques, hi havia poc qüestionament. Però el 1973 hi va haver l’ocupació de la Dragonera, i això ja va ser un germen. El GOB no hi va participar directament, però va recollir signatures, va donar informació de la protesta… Allò va ser un precedent importantíssim de l’ecologisme a Mallorca. També, en el temps, el naixement del GOB s’explica per l’escena política i social del moment: es constitueix el primer Parlament autonòmic, l’Estatut, el naixement de l’OCB. Hi ha una vinculació important de l’esquerra amb la llengua, la cultura i el territori.

Potser una de les dificultats del Gob ha estat batallar amb Governs progressistes. Sovint no ha estat compresa la postura de l’entitat…
He viscut ja un parell de canvis de color polític al Govern. No és tant una voluntat de l’entitat, ni el seu plantejament estratègic. La qüestió és que en general hi ha una desmobilització davant accions de governs d’esquerres. I hi ha motius per actuar, per les amnisties al sector turístic, pel creixement de desenvolupaments que no s’han aturat… El cas és que les esquerres tenen un discurs més proper, amb un llenguatge més propi… És més senzilla la mobilització contra un govern definidament destructor en termes territorials. Aquesta força que et dona la gent i que és la que et legitima, està molt més apagada, la gent qüestiona molt més l’acció quan el govern és d’esquerres. Ara bé, això no ens atura, però és cert que ens costa més que la gent ens doni suport. Davant el menyspreu és més fàcil que la gent s’indigni i surt al carrer. La nostra relació amb els governs d’esquerres sempre són especialment tenses. Som contundents amb els plantejaments i sempre ho senten com un atac constant del GOB.

Hi ha hagut un canvi de paradigma en la lluita? Abans es parlava molt de territori, ara ja es parla de model econòmic i social…
Hi ha una evolució: la lluita per les infraestructures, els recursos i el territori sempre hi ha estat. Potser la diferència és que ara, els darrers anys, l’ecologisme global s’adapta a la realitat canviant. Ha canviat la manera de fer política, la part comunicativa, i el GOB llegeix també aquests moviments i intenta aportar on creu que pot incidir més. Ara no hi ha la incidència toponímica dels anys vuitanta i noranta. Avui els “Salvems” ja no són la tònica habitual, el que anomenam l’ecologisme toponímic. Els darrers anys hem viscut processos foscos, la finançarització de capital, la compravenda de béns, l’especulació immobiliària, la dependència d’un sol sector, el canvi climàtic… I davant això l’ecologisme ha de ser social i polític, les qüestions socials no es poden desvincular de la petjada en el territori. Les Quelis, els desnonaments, són diferents expressions d’un mateix model econòmic i d’aquesta dependència que tenim de lsector turístic. Per això els darrers quatre anys hem fet feina per elaborar propostes concretes per un altre model d’organització de la societat.

I ara, la dreta extrema. Amb propostes de liberalització salvatge. Què passarà?
És bastant incert el que vendrà, dependrà de la força i la legitmitat de l’extrema dreta. Fins ara hem jugat que no els vèiem, i això per ventura és part del problema. No ens volguérem reunir amb ells. Ara el plantejament haurà de ser de confrontar, i de veure recular qüestions que ja estaven prou avançades. Hi haurà reculades que no es podran tolerar de cap manera. Per això cal un front for de tota la lluita social, perquè haurem de fer de contenció davant tots aquests retrocessos. I no ens podem limitar a això, perquè suposaria un desgast, i sentir que feim retxes dins l’aigua. Hem de tenir molt clares les polítiques on volíem arribar davant aquestes polítiques d’odi i de negació de tantes coses, hem de continuar apuntant cap allà sabent que el camí per arribar-hi serà més tortuós. És difícil preveure fins on són capaços d’arribar determinats posicionaments polítics. També és feina nostra, no obstant això, llegir el moment social, perquè de vegades tenim la sensació que ningú ha de votar l’extrema dreta i després mira. Hi ha una part social que no interpel·lam i que se’ns està fent molt grossa.

Per acabar: com celebra el GOB aquest mig segle de vida? De manera sostinguda en el temps durant tot l’any? O amb un acte central que ho aglutini tot?
El que està previst és un acte al Teatre Principal, dia 11 de juliol a les 20h. Es tracta d’un acte d’agraïment, celebració i reconeixement a totes les persones que han fet possible el GOB després de cinquanta anys. Més cap a final d’any tenim programat un congrés o jornades de reflexió sobre aquest trànsit de l’ecologisme a les Illes del qual parlàvem.