[/pullquote]
Quan vares començar a fer de mestre d’aixa?
Devers l’any 1999 o 2000.
I com vares aprendre l’ofici?
A Porto Colom, a Can Cifre. Abans havia fet feina de fusteria, feia de restaurador, i ja feia anys que tenia un taller a Manacor. Tenia un amic que tenia un llaütet de fusta, i em va demanar si li podia arreglar. Jo el món de les barques no el coneixia, així que vaig posar-me a contacte amb un mestre d’aixa, que em va ajudar, i va ser la meva introducció en aquest món.
I vares deixar la teva feina d’abans per centrar-te en això?
Aquest món sempre m’havia agradat, i arran d’aquest primer contacte, em vaig interessar en aprendre’n. Record que en aquell temps havien posat en marxa l’escola de mestres d’aixa, però era per menors de 25 anys, i aquest home, en Cifre, n’era el professor. Els va fugir un empleat que tenien i em varen oferir mitja jornada. Durant dos anys hi anava els dematins, i els capvespres seguia amb el meu taller. Llavors vaig començar a fer tota la jornada, fins que em vaig posar tot sol.
I ara tens el teu taller a Porto Cristo… Aquí ets tot sol o tens empleats?
Faig feina tot sol, puntualment puc agafar qualque altre autònom quan hi ha un excés de feina, per primavera, per exemple…
I fas la feina sempre aquí o al moll també?
Gran part de la feina es fa fora. A l’hivern procures tenir feina dins el taller, perquè fas feines més grosses, a l’hivern el dia és curt… Llavors a la primavera, fins a principi d’estiu, surten moltes feines petites que no ho paga dur la barca aquí. Així que fas la feina directament al moll.
I a quins ports fas feina?
Per tota la zona d’aquí. De Porto Cristo fins a Sa Ràpita… Però també n’he feta a Cala Ratjada, a la Colònia de Sant Pere, fins i tot a Palma. Realment vas on et demanen, però clar, el més habitual és per aquí perquè ja em coneixen.
Amb quin tipus de barca fas feina?
El que faig més són barques de fusta, però, si vols fer feina tot l’any, has de fer la feina que hi ha. Així que al llarg de l’hivern faig feina amb empreses que es dediquen a guardar les nàutiques la temporada que no s’usen.
I com és la feina, en què consisteix?
Amb barques de fusta feim reparacions. Feina de barca nova no me n’han comanada mai, a can Cifre sí que en feien… Ara faig això, reparacions i manteniment. Per exemple, ara mateix, faig una antena nova per un llaüt, que s’ha espenyada. I llavors amb les nàutiques faig cobertes, interiors, i també calafat…
Què és calafatar?
Calafatar és deixar la barca estanca. I per fer-ho es posa estopa enmig de les juntes. Abans, calafatar era un ofici en si mateix, els calafats es dedicaven només a fer això. El llinatge Calafat deu venir d’aquí. Igual que l’expressió “Vés a filar estopa”. L’estopa es compra amb un cordell gruixat i tu la files fins que ho necessitis, la deixes segons la gruixa de les juntes. Llavors es pinta i s’emmassilla.
Quin tipus de clients tens?
N’hi ha de tota casta, des del jubilat que té un llaütet de tota la vida, per anar a pescar; fins a gent que té velers clàssics, que són barques més grosses i aquí sí que ja has de manejar un bon sarró. Llavors amb les nàutiques hi ha de tot, gent que té una llanxeta petita, o gent amb un poder adquisitiu més gros.
Quins són els grans mals de les barques, per on s’espenyen més?
S’espenya més l’obra morta, que és la part que està damunt l’aigua; la part que està remull, dins la mar, aguanta més. La fusta es podreix per aigua dolça, per aigua salada no es podrirà.
Quina cura has de tenir d’una barca perquè es conservi bé?
Treure-la un pic cada any per fer els baixos, pintar-la quan és hora, fer el manteniment que toca. Sempre s’ha dit que una barca de fusta té un manteniment molt gros, però jo consider que s’ha exagerat. Hi pot haver un poc de diferència entre una barca de fibra i una de fusta, però si les dus bé, no n’hi ha tanta.
Quins altres professionals intervenen en el manteniment d’una barca? Perquè imagín que feines de mecànic un mestre d’aixa no en fa…
No, jo puc instal·lar la base d’allà on es posa el motor, però llavors ja ha de ser un mecànic. Pintar, pint jo i també contract pintors. Pensa que quan parlam d’una barca grossa, és com una casa, i llevat del picapedrer, la resta dels professionals hi poden ser: fontaner, electricista… I els que ja hem dit, pintor, mecànic i mestre d’aixa.
Està regulada aquesta feina? Hi ha cap titulació?
Es varen inventar la carta de mestre artesà, però això és un títol que s’han inventat. Avui en dia l’escola de mestres d’aixa és una brigada del consell. Ha sortit gent i hi fa feina, però segurament estaria més bé si fos mòdul… Bé, això si és que fa falta cap acreditació! Per jo la feina que fas és el que t’acredita.
És molt diferent l’ofici antic de l’actual?
És diferent pels materials, que has hagut d’adaptar a sistemes més moderns de construcció. Avui en dia no uses la fusta d’un temps. Un temps feies pi mallorquí i alzina. Avui no s’usa perquè el pi ha d’estar tallat a una època determinada, dins la lluna que toca, si no, es podreix. Avui uses les fustes que trobes als magatzems, que duen els comercials i això. Per altra banda abans tenies peces voltades i avui són laminats. T’has d’adaptar als materials i al tipus de feina que hi ha. Per últim, el que ha canviat també, és el tant per cent de barques de fusta i de fibra, n’hi ha més de fibra. Jo no dic que la fibra hagi mort la fusta, el que passa és que la mar s’ha massificat, com tot, i no pots tallar tots els arbres del món perquè tothom tengui una barca de fusta. Malgrat tot hi ha coses que són exactament com era antigament. Aquí usam eines que en altres sectors de la fusteria ja no s’utilitzen. El punt artesanal el té.
Vols afegir qualque cosa més?
Seguint amb això que dèiem, de la disminució de les barques de fusta, crec que un dels motius que hi hagi manco llaüts és la velocitat de la vida d’avui, volem fer moltes coses i tenim poc temps, per tant si volem anar a Cala Varques, hi volem ser en deu minuts. La gent que va per la mar amb un llaüt va a un altre ritme… Afortunadament hi ha tot tipus de gent… I encara hi ha gent que no frissa!
