“Avui es diria ‘la mallorquinitat de les Mallorques’, el llibre”

Joan Valls de Padrines (Felanitx, 1983) és historiador de formació i informàtic de professió. Va fer la tesina sobre La catalanitat de les Mallorques, el text de Pere Oliver Domenge que Adia Edicions ha recuperat i que ell mateix prologa.

Quina vinculació tens amb Pere Oliver Domenge, batle republicà de Felanitx?
Va ser repadrí meu, el padrí de ma mare.

Fins a quin punt ha influït en la vostra família tant la seva posició política com la peripècia que hagué de viure durant la dictadura?
És difícil contestar-ho, a nivell polític no ens ha marcat gaire. Perquè la cultura de la por que hi va haver durant la dictadura i la postguerra va quedar molt inculcada dins la família. Quan jo ja era gran, entrevistaren la meva padrina, que era la seva filla, i en tota l’entrevista no va voler donar cap nom de ningú, no fos cosa que passàs qualque cosa. Ara, qualque cosa va deixar el seu llegat. A la meva família sempre hem estat gent que hem estimat la cultura i Mallorca.

Quina vigència té avui un text com el de La catalanitat de les Mallorques?
En aquesta resposta hi influeix la meva perspectiva personal. Un text s’ha de llegir segons el context en què va ser escrit. Jo en faig una interpretació actualitzada, i s’ha de tenir en compte també la situació en què estam ara. En el text s’apunten coses que els anys setanta o vuitanta estaven completament assumides. El catalanisme ha evolucionat i s’ha alliberat una mica d’aquest punt de romanticisme que encara tenia en aquell moment.

Però també és cert que la “catalanitat” avui és un terme gairebé exclusiu de la llengua. Cap dels ideòlegs del sobiranisme imperant avui faria un escrit amb aquest títol…
És ver. Aquesta batalla s’està perdent, avui un llibre com aquest es diria “la mallorquinitat de les Mallorques”.

I tanmateix, qualcú l’acompanyava, a Pere Oliver Domenge, amb un discurs com el seu?
En aquell moment no hi ha ningú que parli en els termes que avui deim Països Catalans. Ell ho feia amb un nom com la Gran Catalunya, que en aquest cas quedaria desactualitzat. Però ja en aquell moment no hi ha ningú que en parli. Els primers referents de l’esquerra sobiranista a fer-ho serien dels anys cinquanta. El seu text és del 1916.

I Emili Darder, no tendria un discurs semblant?
En aquest nivell no. Des d’un entorn similar i posteriorment, sí, però ja als anys de la república. Cert és que Gabriel Alomar o Alexandre Jaume, de tradició socialista, ja defensaven que Mallorca s’integràs en l’estatut d’autonomia de Catalunya. Però tan definitori com el discurs d’Oliver no se si n’hi ha cap altre.

El llibre que publica Adia Edicions i que tu prologues també inclou un text sobre Joanot Colom.
Sí, l’he treballat menys, aquest text, que té un caire més historiogràfic, escrit just abans de la proclamació de la república. En aquest cas Oliver Domenge pretén construir un discurs renovat alternatiu al de la historiografia conservadora, que el criminalitzava. Ell el mostra com un alliberador.

Quines conseqüències va patir Pere Oliver Domenge arran de la seva militància?
Va fugir de Felanitx quan l’avisen que el venen a cercar. Fuig en barca cap a Menorca amb Pere Capellà, entre d’altres, i d’allà a Barcelona, on es retroba amb la militància dels anys 10. Allà organitzen l’exili mallorquí i el 1939 passen a França i d’allà fins a Filipines on tenia una germana. El 1952 s’assegura que tornant no li reobriran la causa i torna, però no li deixen obrir la farmàcia.