Parlam amb Martina Adrover, Baltasar Martí i Esteve Sureda, alguns dels pagesos que participaren en la tractorada de dilluns, que demanen una agilització de la burocràcia, la protecció del producte local i un règim especial per als productors illencs.
Ens podeu explicar el sentit de la protesta? Quines són les demandes que feis?
Martina Adrover: El sentit de la protesta se centra sobretot en la injustícia del preu. Et pos un exemple molt clar: enguany he venut el blat a 22 cèntims, i l’endemà el mateix blat es venia a 54 o a 58 cèntims. A mi em paguen el me a 6 euros el quilo, tu vas a comprar al mercat i pagues el me a 39; és totalment injust. Volem una cosa equitativa, si ens el pagassin a 16 i el venguessin a 30, idò almenys hi guanyaríem la meitat i seria un poc més just, però a 6 euros el quilo a nosaltres no ens basta. Per aconseguir protegir el producte local, fins i tot, potser ens hauríem de plantejar una protesta als ports. Si arriben les tomàtigues de fora i les venen a 1,50 i les d’aquí les paguen al pagès a 50 cèntims i les venen a més de 3 euros, no es protegeix el producte local. A més, el gasoil val el doble del que valia, els tractors són molt més cars i també les seves reparacions. Jo, per exemple, avui no puc anar amb el meu tractor perquè el tenc espenyat, i les reparacions són a preu d’or. Si fora vila no treu, no et dona per res; fas moltes hores de feina per no treure un sou. Tothom vol un sou per poder viure i nosaltres vivim per fer feina. Estic cansada de sentir gent que diu que els pagesos feim de pagesos perquè no tenim estudis, però la realitat és que n’hem de tenir molts. També hem de saber fer de mecànics o d’electricistes, a més de saber manejar papers, perquè la paperassa que ens demanen és impressionant.
Baltasar Martí: Un dels punts més importants que defensam és el compliment de la llei de la cadena alimentària, perquè no hi hagi aquests marges tan grossos entre productor i consumidor. Entenem que hi ha d’haver els esglaons que toca, però no hi pot haver aquests marges. La llei de la cadena alimentària s’ha de complir fil per randa!
Esteve Sureda: A nosaltres no ens sembla bé que aquí ens prohibeixin productes fitosanitaris i que després arribin productes d’altres parts on empren aquests productes que nosaltres tenim prohibits.
De fet, l’agilització de la burocràcia és una de les altres demandes que teniu.
M.A.: Tot és un paper. Amb l’agenda 2030, que en principi s’havia d’integrar enguany, jo, en pujar a un tractor, estic obligada a dir a la Conselleria si vaig a llaurar, a sembrar, a passar el cilindre, si abon o si esquitx; ho he de dir tot d’una, i ells han de ser propietaris del meu temps. Si he llaurat de tal hora a tal hora, he d’especificar en el llibre de camp quina parcel·la estic llaurant i concretar-ho tot fil per randa.
B.M.: Avui no anam a demanar subvencions, anam a demanar solucions, perquè se’ns està imposant una burocràcia impossible de complir. Després de fer feina tot el dia, ens hem d’asseure a emplenar quaderns digitals i coses així, i tot això ve d’Europa. Una altra de les reivindicacions és que es controlin els productes que entren de fora, especialment de països tercers on no es compleixen les mesures que ens fa complir la legislació europea. Hem de ser tots iguals, i entre la burocràcia i això, ens ofeguen. Sí que aquí m’agradaria afegir que, tot i que sabem que hi estan fent feina, es miri d’acurçar terminis per a les ajudes i una agilització dels tràmits per demanar-les.
E.S.: Pel que fa a la burocràcia, a nosaltres el que ens agradaria és poder viure del que produïm i no haver de viure de subvencions. Les subvencions, ara, les necessitam per viure i quan deixam de cobrar-les, hem de demanar préstecs per poder pagar les despeses, comprar gasoil, fertilitzants o poder seguir fent feina; i haver de demanar doblers per poder continuar fent feina, és un poc trist. Es dona més importància a un paper, avui, que a un animal. El pagès, el que ha de fer és feina a fora vila, perquè n’hi ha, i ens han d’agilitzar els temes burocràtics, perquè és una barbaritat el que ens fan fer.
Aquí hi ha els productors ecològics amb els que no som ecològics, però tots funcionam amb tractor, tots compram gasoil i tots emprar maquinària i al cap i a la fi tots defensam el mateix. Ara bé, cada comunitat autònoma és un poc diferent i cada país és diferent i necessitam una normativa específica per a cada comunitat autònoma. Un altre dels factors que ens perjudica és el temps. No plou i perdem molts de doblers, perquè escampam i no collim. Si es pogués agilitzar la burocràcia per abaixar el preu del gasoli, del fertilitzant o de la llavor o per poder comprar menjar per als animals, no es resol el problema, però qualque solució s’ha de donar.
Avui us mobilitzau, però què passa a partir de demà? Qui creis que s’ha de fer responsable d’aquesta situació i a qui cal adreçar aquestes demandes?
B.M.: Un percentatge molt important de la responsabilitat dels problemes que patim ve d’Europa i del Govern de l’Estat. Nosaltres, aquí, no anam en contra de la Conselleria ni del Govern autonòmic.
E.S.: S’ha de dir el bo i el dolent. Europa ha ajudat molt als pagesos, ens ha donat ajudes i subvencions per comprar maquinària, que avui es veurà que és molt millor que fa trenta anys. No hem de criticar només Europa; ens ha de servir per fer un front comú per tenir més força. Cada país és un món i més Mallorca, que és una illa i si gent que no se n’entén de fora vila ens fa aplicar la mateixa normativa que a la resta d’Europa, ens perjudiquen.
M.A.: El problema de l’agenda 2030 ve d’Europa i del Govern Espanyol, no depèn només de la Conselleria, però a Mallorca el principal problema que tenim és que ens ho entren tot de fora; deixen entrar qualsevol tipus de producte sense cap garantia ni una. Sense ordi no hi ha cervesa; sense blat no hi ha pa, però el problema és que entra el blat, l’ordi, les tomàtigues o els mens sense cap control de qualitat. Jo, al me, he de tenir molt controlat tot el que li don per menjar, quan aquí després entra qualsevol cosa.
Jo no produesc ecològic i la majoria dels que som aquí feim producció extensiva. El 90% dels que som aquí som petits agricultors; una cosa és una granja, on tot és pinso, i l’altra és la producció en extensiu. Jo he de sembrar perquè els meus animals puguin menjar i en anys com enguany, ho passam molt malament. En aquest sentit, a les Balears, no ens recolzen gens. No haurien de deixar entrar res si el que es produeix aquí no s’ha consumit.
I pel que fa a la unitat de la protesta? Hem vist com us heu posat d’acord la major part d’organitzacions agràries de l’illa.
B.M.: Ens hem posat d’acord la majoria de sindicats, inclús amb la unió de Cooperatives Agro-alimentàries (també l’UPA, Unió de Pagesos, ASAJA i, finalment APAEMA) tot i que és cert que el sector agroecològic dubtava d’unir-se a la nostra protesta, no sé si perquè tenen una forma diferent de funcionar, però personalment no hi hem tengut contacte.
M.A.: Jo no som de cap sindicat ni m’agrada la política, ni m’agrada que es digui que la protesta ve d’aquí o ve d’allà. L’únic que cercam és que ens valorin la nostra feina, com en qualsevol altra feina del món. Aquí els que ens hem començat a moure, hem estat els petits pagesos, que hem demanat als sindicats que es faci la vaga. Les organitzacions i sindicats aquesta vegada només han fet d’altaveu a unes demandes dels petits productors. A partir de les mobilitzacions a la Península, també demanàrem que se sentís la nostra veu i finalment hem aconseguit una concentració pacífica, per suposat, però si no alçam la veu ningú ens té en compte.
