Imatge del número 24 de “Papers de sa Torre”
Sara Martín va parlar de la seva recerca sobre els cossiers de Manacor a les Jornades d’Història Local. Una història que ella enfoca des de les perspectives social i cultural, una història del gènere, de relacions de poder i les dinàmiques socials de subversions.
Pel que fa al context històric, la revifalla de la dansa dels cossiers es troba al bell mig d’un procés de democratització social i política del període postfranquista, la regionalització que precedeix la constitució de l’autonomia balear (1983), i la mobilització social de les identitats locals. En paral·lel, processos de revitalització dels rituals d’identificació “tradicional” en tota Europa possibiliten l’increment de la praxi d’aquests balls.
Una mirada als processos socials i històrics “des de baix” (a partir dels postulats de la història social i cultural) permet estudiar l’agència de les identitats locals i el procés de nacionalisme i regionalisme en la Transició esmentat anteriorment. Aquesta proposta d’estudi planteja que, en les geografies turístiques, els interessos locals no sempre estan alineats amb aquells formulats per les marques turístiques hegemòniques. Segons Martín, l’activitat de determinades agrupacions no s’explica sempre en les exhibicions de danses on la “turistificació” de l’entorn i el consum d’unes certes pràctiques culturals és present. Aquest n’és un cas.
Es presenta aquest estudi, també, la perspectiva de gènere, l’anàlisi de la participació i mobilització de les dones en el regionalisme i la seva dinamització històrica, així com una aproximació a les masculinitats regionalistes d’ahir i avui: pràctiques quotidianes, rutinàries i usos dels rituals festius. No es deixa de banda un estudi cultural dels processos de turistificació a Mallorca, restivalització vs. espectacularització, balls de terra vs. balls de cadafal, mercantilització vs. expressió de la identitat local.
La recerca presentada es basa en processos de la memòria oral, a més de fotografies de col·leccions privades i les coreogràfiques presentades per Mn. Pont al Diccionari Alcover-Moll. Les aportacions de les investigacions de Sansó, Galmés i Gelabert que permeteren la recuperació dels cossiers no solament tingueren en compte els documents de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollits a Manacor, sinó que comprovaren les dades amb balladors vells, vestimentes conservades i fotografies.
En l’àmbit històric, el 1981 fou un moment d’eclosió “cossiera” a Mallorca. Grups recuperats com els de Pollença o Manacor —alhora que la tradició inventada a Son Sardina— són exemples on la joventut juga un paper fonamental en la seva difusió. En la seva primera sortida, els cossiers de Manacor es negaren a pujar a l’escenari durant el seu primer recorregut pels carrers de Manacor. Reivindicaren l’actitud de ballar “arran de terra” per integrar en la corporalització allò que des dels seus imaginaris sentien més proper del que consideraven “popular”.
Es parla, doncs, de democratització social de la dansa, el cos com a territori. Ni el cos ni el territori es troben separats de la nostra identitat. És una tornada a la interconnexió cos-territori-paisatge, el paper polític de la realització festiva, la invenció de noves tradicions a Europa i l’estratègia de contestació als poders polítics. A l’imaginari de la joventut local al començament dels anys vuitanta la representació simbòlica del “cadafal” implicava una “espectacularització” de la cultura local lligada a la seva mercantilització per part de la indústria turística, i la joventut volia donar un nou significat a la dansa fora dels camins de la folklorització. La reivindicació de “ballar a terra” l’any 1981 obeeix precisament a unes posicions polítiques clarament lligades a la dicotomia “espectacularització/turisme” versus la dansa, la ronda i la recuperació del cercle de ballada com a espai d’escenificació d’una identitat local. És a dir, contra una promoció turística de les institucions “des de dalt” vs. l’agència política de les identitats locals a través del ball “des de baix”.
Cal recordar que les primeres referències històriques dels cossiers a Manacor daten de 1622, amb continuacions i ruptures fins a la segona meitat del XX.
Com a conclusió, cal subratllar que el ball dels cossiers és entès aquí com a espai de mobilització, trobada i expressió de la identitat local. Ballar en terra implica reivindicar una manera de viure, de ser, habitar el món i fer política “arran de terra”. Una identitat local que expressa la seva cultura en els marges de les geografies del turisme, la domesticació de la dansa i la música, la proposta d’expressió col·lectiva. Des d’aquest estudi es pretén quotidianitzar la dansa enfront de la seva espectacularització turística, així com desconstruir les formalitats existents entorn de les pràctiques de ball. Manté que els aparells culturals de la indústria turística han buscat la folklorització estètica dels balls i danses amb finalitats promocionals. I així es vol incorporar nous significats a aquest imaginari contribuint a la seva desfolklorització a través de l’agència social i política dels Cossiers des dels anys setanta.
