Skip to content

Barbie

Maria Estelrich Riera

No passa res si mai has jugat amb una pepa, estic segura que coneixes algú que ha tengut una Barbie. I és que als anys seixanta, Ruth Handler va canviar el panorama de juguetes d’estil “Nenuco” que acostumaven a les nines a cuidar nadons, per una pepa amb cos de dona adulta que presentava estils i professions diferents amb el missatge de “sigues qui vulguis ser”. Per una banda, Barbie impulsava les nines a imaginar un futur lliure d’imposicions, però, per altra banda, no es feia enfora de l’ideal femení creat pel patriarcat: una dona blanca i rossa, heterosexual, amb un cos magre i estilitzat. Pràcticament ningú era capaç d’aconseguir l’estàndard de bellesa de Barbie, un fet que va aportar una gran pressió social a les dones per ser perfectes. Tot i que en aquests darrers anys, s’havia intentat canviar aquesta idea, llançant diferents ètnies i tipus de cossos, no ha estat fins ara el gran moment de revelació i reivindicació.
Aquest 21 de juliol de 2023, s’ha estrenat la pel·lícula Barbie dirigida per Greta Gerwig, una gran cineasta que ha xerrat en nom de totes des d’un humor que arrasa amb tots els estereotips. Perquè sí, Barbie és un film feminista, però a un nivell en el qual ningú se salva, ja que igual que crítica el patriarcat també ho fa amb el feminisme radicalitzat. La pel·lícula en forma de sàtira, és tan intel·ligent com absurda a vegades. Durant tot el metratge gaudim de crítiques feministes: mostra com Ken aprèn a ser un masclista en tenir un contacte amb el món real, la manera en què demostra com el patriarcat també programa a les dones, la crítica que realitza als sostres de vidre quan na Barbie arriba a Mattel, la reivindicació que fa del color rosa, la mirada d’inclusió i diversitat, la idea d’amor propi i de no dependre d’un home, i el retrat de les dificultats de ser una dona, entre moltes altres.
Estic segura que Gerwig ha dividit el públic en fans que sempre li agrairem el que ha fet i masclots que l’odiaran per no suportar l’humor de la pel·lícula. Jo només us puc dir, que agradi o no agradi aquesta pel·lícula és una lliçó i un missatge que tothom hauria d’estar obligat a escoltar. Gràcies, Greta.
Back To Top
Search