Biel Majoral: mestre de mestres i tota una vida de compromís i activisme cultural i polític

Repassam la biografia de Biel Majoral, nom artístic del músic, filòleg i activista Gabriel Oliver Oliver. Gairebé quaranta anys com a professor de català a la Universitat de les Illes Balears, recuperador de música i lletres tradicionals mallorquines i amb una llarga trajectòria d’activisme polític.

Gabriel Oliver Oliver (Algaida, 1950) és llegenda viva i patrimoni cultural de Mallorca. Llicenciat en filologia romànica i especialitzat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, Majoral ha estat professor de català durant 38 a la Universitat de les Illes Balears. Mestre de mestres, juntament amb Antoni Artigues, han marcat l’ensenyament del cos de mestres i professors de les nostres illes.
Molt més enllà de la trajectòria professional, Majoral destaca per un compromís artístic, polític i nacional. Lligat des de sempre a l’activisme i a la política. Durant la dècada dels 70 milità al Partit Socialista d’Alliberament Nacional per anys després sumar-se a les files del PSM. Anys després passà a les files d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual es va presentar com a candidat a les eleccions generals espanyoles l’any 1993. Anys després, fou també el portaveu de Jaume Sastre durant la vaga de fam que dugué a terme en contra de les polítiques de José Ramón Bauzá.
Recuperadors de la tradició i la cultura popular de les nostres illes i investigador incansable, ha plasmat aquesta tradició en quatre publicacions discogràfiques, lligades sempre a la barreja de recerca, tradició i experimentació i tot sovint amb les col·laboracions de l’inseparable Delfí Mulet. El primer disc fou Vou veri vou per no dormir (Blau/Discmedi, 1997), un dels treballs més sonats de l’artista. El segon, Temps, temps, temps vengué tres anys més tard també sota el segell de Blau i recull un dels temes més reconeguts de l’artista, Jo sóc català,. Els versos del també algaidí Pere Capellà “enmig de la mar, s’aixeca ma terra, fins tocar el cel, que es besa en la serra, banderes de blau, jo sóc balear, jo sóc de Mallorca, català insular”, són mostra de l’indeslligable compromís nacional i polític de Majoral.
Posteriorment, publicà Cançons Republicanes (Blau/Discmedi, 2008), un cant a la memòria històrica i, novament, mostra del fet que la seva música no es pot deslligar de la reivindicació. Tot just fa un any ha pubilcat el seu darrer treball en solitari Arasíquesí, un disc on ha barrejat la tradició popular amb adaptacions de cançons castellanes: vuit temes de protesta que sorgeixen de la indignació i per reivindicar la llibertat d’expressió. Tot plegat, li ha valgut per diversos reconeixements i entre ells, la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó concedit per la Generalitat de Catalunya i ara, també rebrà el reconeixement de l’Escola de Mallorquí de Manacor. A més, el seu darrer treball es podrà escoltar a Manacor el pròxim dilluns 16 de març a les 20 hores a la Institució Antoni M. Alcover, en un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear de Manacor.