skip to Main Content

Blowing, un viatge de vents i desitjos a l’Auditori de Sa Màniga

Parlam amb Irina Martínez (Barcelona, 1980), coreògrafa i ballarina de Blowing, un espectacle de teatre visual on s’hi combinen la música, la dansa i la tecnologia i que es presentarà el pròxim 10 d’octubre a les 18 hores a l’Auditòri de Sa Màniga.

Dos principals elements configuren l’obra, el vent i els desitjos, què en cercàveu d’aquesta combinació i quina importància tenen dins la història de l’obra?

M’encanta el vent i curiosament aquest espectacle va començar amb un temporal a Menorca, ja que vam anar allà per treure idees. Clar, allà vaig veure el vent en estat pur i de mil formes i llavors vam començar a treballar amb això, amb tot allò que podíem fer amb el vent. Llavors amb una pluja d’idees de tot el que comporta i et provoca el vent vam arribar als desitjos. Quan demanam un desig bufem una
espelma o una dent de lleó. Clar, la dent de lleó és un element molt màgic i a partir d’aquí vam començar a muntar la història d’una nena que demanava un desig, ella bufava i la dent de lleó necessita
aquest aire per volar i aquí podíem agafar totes les coses que podia fer el vent, els molins de vent o el mar, tot un viatge a través del vent i els desitjos.

De què tracta Blowing?

Blowing és el viatge d’una nena que demana un desig, que és volar com els ocells que està veient, a través de bufar una dent de lleó. Aleshores contam el viatge d’aquesta espora de la dent de lleó per aconseguir el desig de la nena. Al final l’espora transmet a la nena tot l’aprenentatge que fa durant el viatge per aconseguir el desig que és que no la pot fer volar perquè tot depèn d’un mateix. Pots demanar un desig però has de posar de la teva part.

A qui va dirigida l’obra?

És per a tots els públics però l’edat que recomanam és a partir de quatre o cinc anys.

Barrejau molts de llenguatges, dansa, música en directe i visuals, com així?

A la companyia jo sóc ballarina i el meu company és enginyer multimèdia i músic i ens vam adonar que teníem moltes possibilitats. Creiem que la dansa sola és difícil de digerir a vegades pel públic i s l’acompanyem una mica és més fàcil. A més, la multimèdia és molt creativa i artística i és com donar una altra visió d’aquesta part però més interactiva, ja que no és una pantalla que està per decorar sinó que amb una càmera generam les visuals en directe a través dels moviments del ballarí. De cara als adolescents i als nens creiem que donam una visió molt més creativa d’una pantalla. Aquestes són les nostres eines de base i les fem servir totes perquè creiem molt amb els espectacles multidisciplinaris. Això és el que enganxa a tots els públics.

Com us estan anant les actuacions a fora? El món cultural és una mica complicat aquests dies…

Nosaltres tenim actuacions durant la tardor. El que passa és que costa que et programin coses noves perquè la gent té molta por. De fet, anim a la gent que vagi al teatre perquè són llocs molt segurs, que la gent no tingui por d’anar al teatre perquè les mesures de seguretat permeten uns entorns segurs, i a vegades més que als busos i avions.

Back To Top
×Close search
Search