skip to Main Content

Margalida Munar participa en la troballa de dues tombes saïtes a les excavacions d’Oxirrinc, Egipte

Fa vuit anys que la manacorina i el seu soci Bernat Burgaya treballen en aquest jaciment, per la qual cosa acumulen  descobriments. El d’enguany, però, és especial i s’hi sumen altres elements de gran valor històric com és el cas de papirs,  amulets i cartonatges.

Fa vuit anys que la restauradora manacorina Margalida Munar participa en les campanyes d’excavació d’Oxirrinc, a Egipte. Les troballes s’acumulen, però aquest 2021 ha estat especial perquè han trobat dues tombes d’època saïta i una d’elles estava sense remoure. El seu soci, Bernat Burgaya, explica que “poder-la excavar des de bon principi és un plaer enorme”. “És un fet anòmal, ja que la cosa habitual és que les tombes estiguin espoliades perquè estam a una necròpolis amb més de 1.000 anys d’història”, explica. I a l’interior no només hi havia els cossos, sinó que tots els elements que acompanyaven el cadàver momificat tal com poden ser els vasos canopis amb les vísceres i 399 figuretes que representen el personatge enterrat.

Ara bé, la manacorina no hi va ser en el moment exacte de la troballa de les tombes saïtes. “És una campanya molt llarga i jo hi vaig anar a la primera part, que vàrem excavar els cossos d’època bizantina cristiana que estaven dos mestres per damunt”, explica Munar. Però remarca que “obrir la campanya i excavar la part més recent de tota aquella zona” va servir perquè els seus companys poguessin arribar a les tombes. Això, però, no resta importància a les troballes aconseguides quan ella hi era present.

Cartonatges i papirs

Margalida Munar destaca que hi varen trobar objectes de molt de valor, especialment els cartonatges que envolten els cossos momificats i els papirs. Són interessants perquè permetran descobrir molta més informació encara que presenten un petit problema: són elements molt delicats i tractar-los es fa complicat.

“Els papirs estan en molt mal estat, embolicats i doblegats, per la qual cosa una vegada s’han extret, s’han de conservar per poder-los llegir”, afirma Munar. Diu que és el més delicat. Però el que realment ha deixat sorpresa a la restauradora Munar són els cartonatges fets de guix i amb les pintures a damunt. I tot això s’ha de restaurar i fixar.

Ara mateix ja han traslladat totes les troballes al laboratori per tractar-lo l’any que ve. Hi ha alguns objectes que requeriran diverses campanyes d’anàlisis i restauració, però “mirarem de fer la quantitat més gran de coses possible”, diu Munar. Aquest, per cert, és el punt intermedi entre l’excavació i el dipòsit d’antiguitat del museu que es troba al costat del jaciment.

L’atractiu d’Oxirrinc

Fa gairebé una dècada que viatja fins a Egipte per treballar en aquest jaciment, el que li dona la possibilitat de tractar i excavar materials “que aquí són impossibles de trobar perquè no es conserven com la fusta o teixits”, afirma. També mosaics i pintures murals.

“Aquesta és una excavació molt especial”, asseguren Munar i Burgaya. De fet, la manacorina remarca que “és fonamental conèixer el nostre passat, com també ens hi acosten els jaciments que trobam a casa”.

Back To Top
Search