Cabaret elegance: ofici cansat?

Agrada, i molt, que els responsables de la Fira de Teatre de Manacor programin disciplines escèniques que no siguin estrictament la del teatre. Han estat acollides amb candorosa acceptació les propostes musicals, però també les d’altres gèneres teatrals com l’infantil, el teatre de carrer, o fins i tot, com en el cas de diumenge passat, el circ.

Cabaret Elegance és un espectacle que arribava a terres manacorines després de més de cinc anys de carretera que han menat aquesta companyia formada per quatre actors-artistes, per tota la península, però també, fins i tot, arreu d’Europa, amb especial incidència a Alemanya.

Som davant un espectacle de circ a l’ús, convencional, amb l’aportació de quatre artistes amb números clàssics de dificultat contrastada. L’equilibrista, els trapezistes, el monocicle, el malabarista i el número de barra.

Tots excel·leixen. No hi ha dubte de la preparació d’aquests quatre professionals de l’escena. Fins i tot Boni, que fa el paper del qui té poques habilitats, ens sorprèn amb el número dels monocicles, que desenvolupa amb sorprenent habilitat. Tant, que fins i tot la roda d’un dels monocicles era feta de botes, sí, de botes de calçat. Especialment rellevant és el número de la barra, amb una feina fina i contundent per part de l’actor que la du a terme.

El malabarista, capaç de fer els seus números amb un moviment continu que podria arribar a assemblar-se al ball de Sant Vit, arriba a fer volar sis maces alhora.

I l’equilibrista s’enfila als llocs més inversemblants i és capaç d’aguantar amb la força de la boca una palangana ben carregada de copes i altres ormetjos.

Ara bé, al Cabaret Elegance, pel gust d’aquest cronista, li falta alguna cosa indefinible, dificilíssima de concretar. Potser l’espectacle hauria rendit més en un espai obert, o en la màgia circular d’un envelat de circ. Sobre l’escenari de l’Auditori, és cert que es van poder emprar en tota la seva magnitud efectes sonors i de llums, però no va semblar que els quatre actors aconseguissin captivar el públic com de ben segur que ho han fet en altres ocasions i escenaris.

L’Auditori de Manacor els rebé amb una bona entrada, i amb un nombre important de públic juvenil o primerenc. Cert és que varen entretenir. I que mostraren ofici tant en els números com en les transicions humorístiques, resoltes sempre amb perícia.

En definitiva, ofici enfrontat a desubicació; dedicació versus cansament; clàssic versus tòpic. Ben mala d’escatir és la raó d’un èxit a mitges com el de Cabaret Elegance a Manacor. Tanmateix, d’una forma o d’una altra esperam que aquests artistes puguin tornar un altre dia a tornar a demostrar la seva vàlua artística, fora de qualsevol dubte.