Skip to content

“Cal agafar el bou per les banyes i establir un sostre turístic a les Illes Balears”

Lucy Jane Collyer Brocklehurst ha treballat en diferents organitzacions en l’àmbit de la gestió de fons i en projectes de cooperació en matèria de canvi climàtic. També ha col·laborat amb el GOB en diferents campanyes durant els darrers 20 anys. Dia 16 de febrer serà a l’EOI a l’acte “Enviromental Activists”, on el GOB, Greenpeace i Save The Med exposaran els seus projectes als alumnes de C1 i C2 d’anglès.

Com va començar la vostra faceta d’activista?
Vaig començar fa més de 20 anys, col·laborant amb el GOB en les campanyes en contra de les autopistes d’en Mates. Estam parlant del 2003-2004. En aquell moment encara era estudiava Geografia a la UIB, i aquesta disciplina abraça molts d’àmbits del tema del territori i del medi ambient. I com a resident de Campanet, part afectada, em vaig implicar en les campanyes. I per aquest procés aconseguírem frenar l’autopista Inca-Manacor.

Per què vàreu decidir col·laborar amb el GOB?
Perquè el GOB és el referent a Balears, amb campanyes històriques com la de Cabrera, la de la Dragonera, etc. I donava molt de suport i de consell a les plataformes ecologistes que anaven sorgint als pobles. Arran d’aquest contacte que hi tenia com a activista independent, vaig començar a conèixer l’entitat. Encara continuen fent molt bona feina, per exemple amb tot el tema dels parcs fotovoltaics. I jo hi col·labor puntualment.

Quins són els temes que més vos han interessat i sobre els quals heu fet més feina?
A part de l’activisme, en l’àmbit professional, vaig decidir anar a treballar a Londres –la meva família és d’allà, però vaig venir a viure a Campanet amb cinc anys– i allà em vaig especialitzar més en temes de cooperació internacional sobre assumptes del canvi climàtic. També vaig treballar a l’equip negociador a les Nacions Unides pel Tractat de París, com a representant del Regne Unit i també de la Unió Europea. Els darrers anys m’he passat més a l’àrea de cooperació de projectes conjunts amb països com Colòmbia o Mèxic, i darrerament hem gestionat més la part estratègica dels fons de cooperació del Regne Unit en matèria de canvi climàtic.

A què vos dedicau, ara?
Després d’aquesta trajectòria de 12 anys al Regne Unit, he decidit agafar-me un temps sabàtic per reformular el meu futur professional, amb ganes de tornar definitivament a Mallorca. I encantada de reprendre el meu contacte amb el GOB i aportar el meu granet d’arena.

I en què consistirà l’activitat “Environmental Activists” de l’Escola Oficial d’Idiomes?
Supòs que els organitzadors ho podran explicar amb més precisió, jo hi particip com una de les ponents, per dir-ho d’alguna manera. A la meva entesa, és una activitat que organitzen per als estudiants de C1 i C2, que tenen ja molta fluïdesa parlant. I és una activitat cultural que se planteja perquè els alumnes practiquin la interacció de l’idioma i no només la part acadèmica. Jo, com a nativa en anglès i activista ecologista vinculada a l’entitat, el GOB me va demanar si el podia representar en aquest acte. I vaig dir que sí. Hi participen tres entitats: el GOB, Greenpeace i Save The Med, que és una consultora especialitzada en temes de la mar. I se tracta d’explicar una mica els seus objectius i la seva trajectòria, amb el fil conductor de la lluita per una societat més justa ecològicament i socialment.

Heu coincidit amb els altres activistes de la taula rodona, ja, o els coneixereu a l’acte?
No, els coneixeré allà! Me servirà per connectar-me una mica amb l’activisme mallorquí, després de tants anys a fora. I servirà als estudiants d’anglès per a informar-los de l’actualitat de l’ecologisme i de les estratègies que se segueixen per a la transició energètica.

Quins problemes mediambientals considerau que són els més urgents per a les Illes Balears?
Des del meu punt de vista personal, crec que és imprescindible parlar d’un sostre turístic. Hi ha antecedents a altres parts del món que demostren que posar límits no significa la fi del nostre motor econòmic –que actualment suposa una dependència brutal cap als mercats exteriors del turisme, ja ho vàrem comprovar amb la covid. Fer arrancar una economia que depèn molt de l’exterior sempre és molt complicat.

Per què és tan important posar aquest sostre?
Si miram les dades dels anys 90, els turistes eren manco, però hi havia un repartiment més equitatiu de la riquesa, hi havia més repercussió econòmica en les persones treballadores, que podrien ser els teus veïnats. En canvi, ara el que veiem és una polarització de la riquesa i, alhora, un enfonsament ecològic de l’illa. Això no són els Estats Units, no és Alemanya, no tenim grans extensions de terra. I els exemples de sostre turístic que s’han vist a Venècia i a altres parts d’Itàlia han funcionat bastant bé. Jo agafaria el bou per les banyes i començaria per aquí.

Finalment, si poguéssiu fer una proposta a la persona més poderosa del món, respecte del medi ambient, quina seria?
S’ha de fer urgentment una inversió molt important de doblers. Necessitam almenys 200 trilions de dòlars d’inversió en la transició energètica per poder assolir, d’aquí a l’any 2050, els objectius del Tractat de París i no sobrepassar els llindars d’escalfament global, que serien irreversibles. Aquesta quantitat de doblers tan enorme és una minsa part del patrimoni personal de l’1% més ric del món. Això són xifres que escarrufen. Per tant, aquí hi ha molta feina a fer. És ver que l’1% més ric del món té fundacions pròpies i fan cosetes: en Bill Gates té iniciatives filantròpiques, els Zuckerberg també. Però també cal que aquests actius amb influència creïn consciència entre la població general.

Back To Top
Search