Cala Varques, un afer pendent de resoldre a Manacor

Visitam la cala verge de Manacor amb més polèmica dels darrers anys per veure com ha quedat després del desmantellament del Xibiu, un problema menys dels que afecten aquesta cala de gran valor ambiental. A més, en parlam amb el batle, Miquel Oliver, i amb Llorenç Mas, el director d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria. 

Arribar a la platja de Cala Varques és complicat però no impossible. Després de deixar el cotxe a prop de la carretera, el temps d’espera de qualsevol banyista que desitja tocar la mar és d’almanco uns trenta minuts. A mig camí es troba l’antiga entrada de la platja de Cala Varques, una rebuda que mostra una clara tensió en l’ambient: dues portes d’acer negres, parets aixecades per impedir el pas, una part esbucada de mala manera per obrir-lo i diverses pintades en què es pot llegir, entre d’altres, les paraules públic i privat.

Aquesta entrada ens permet fer una primera lectura sobre les problemàtiques que giren entorn de Cala Varques: la gestió de l’espai públic, una tensió no resolta que pareix s’aguditza a certes zones del litoral Mallorquí. Per què? Doncs per molts de factors que segurament no podrem analitzar-los ni enumerar-los tots de manera exhaustiva però sí que, almanco, en tractarem breument tres d’importants: l’activitat econòmica irregular, l’aparcament dels usuaris de la platja i el camí públic d’accés a Cala Varques. Unes problemàtiques interrelacionades que ens permeten tenir una imatge de la situació de Cala Varques ara mateix.

La darrera notícia va ser el desmantellament del xibiu il·legal de Cala Varques després de dotze anys d’activitat il·legal. Gràcies a l’ordre del jutjat del contenciós-administratiu número 3 de Palma, les autoritats tenien la possibilitat de desmuntar les instal·lacions d’aquest negoci irregular que estava ubicat a la platja, a pocs metres de la mar. Ara mateix hi queden les restes apilades del que havia estat el recinte i romanen precintades a l’espera que les autoritats acabin de retirar-les. De fet, el difícil accés a Cala Varques ha allargat el procés. Per la quantitat d’objectes personals, aparells electrònics i consumibles es va decidir de fer una primera intervenció de reducció del material i posteriorment de retirar l’estructura de fusta que ara roman aplegada a la platja. Segons explica el batle de Manacor, Miquel Oliver, “en principi aquesta setmana ha de quedar arreglat i retirat”.

D’altres activitats irregulars al lloc han estat les visites guiades a les coves de Cala Varques que, per falta d’autorització, l’Ajuntament va denunciar a la Conselleria de Medi Ambient i els pàrquings il·legals situats en sòl rústic. De fet, a principis d’agost es va precintar el darrer aparcament en rústic, una situació ja denunciada anys enrere a l’Agència de defensa del territori de Mallorca. Com diu el batle, “aquest estiu acaba sense que es pugui aparcar a terra”, un avenç que s’afegeix a la senyalització aplicada a la carretera i que va sorgir gràcies a la col·laboració entre el Consell de Mallorca, l’Ajuntament i la Guàrdia Civil. Malauradament aquesta petita victòria no ha resolt el problema, ja que hi ha hagut posteriors episodis de saturació a la carretera. Segons conta un dels propietaris del lloc, no hi ha hagut canvis significatius durant aquest estiu. Els esforços per retirar els pàrquings, la senyalització de la carretera o la vigilància policial no ha fet que la situació millori sobretot, considerant el context de pandèmia i la reducció del turisme a les Illes. Això ens condueix a la darrera problemàtica: el camí públic d’accés a Cala Varques.

En certa manera, les tensions que es generen al lloc mostren que aquest és un punt, com d’altres, mal resolt. Una qüestió que està a l’espera perquè s’ha de “resoldre i concretar el catàleg de camins”, segons Miquel Oliver. El procés està aturat perquè “el Departament d’Urbanisme està al cent per cent dedicat al Pla General”, així i tot, el catàleg “és una prioritat”, en paraules d’Oliver.

Sent aquest el context de Cala Varques, també és cert que s’han fet moviments per revertir la situació. Concretament, una eina imprescindible per resoldre diversos un dels punts aquí tractats és el Pla de Gestió Xarxa Natura 2000 Costa de Llevant de Mallorca fet per la Direcció d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria. L’objectiu del nou pla és gestionar els espais protegits de la Xarxa, en la qual s’integra Cala Varques. En paraules del director d’aquest organisme, Llorenç Mas, aquest pla “intenta regular totes aquelles activitats que es donen en aquests espais”. Per una part, “es vol regular l’activitat comercial per mantenir els criteris de quan i com anar-hi” i per altra banda, “quin tipus d’activitats ens interessa i quines no”. La importància d’aquest pla rau en la possibilitat de tenir un marc regulador que aclareixi què es pot fer en aquests espais a través d’uns criteris i condicions que tenen en compte la preservació de l’entorn natural i, alhora, el pla ofereix als agents de medi ambient les directrius pertinents perquè la gestió d’aquests espais sigui clara. Això permetrà la regulació, per exemple, de les visites a les coves o el control dels fondejos, una intervenció que permetria conservar la biodiversitat existent.

El Pla es troba en les darreres fases, per ara està redactat i en poques setmanes es farà públic, com afirma Mas, “a finals de setembre i principis d’octubre ho publicarem al BOIB“. Tot i ser una bona notícia per la preservació de l’entorn natural de Cala Varques, no és segur que pel pròxim estiu el Pla estigui en marxa a la zona del llevant perquè la revisió del Servei Jurídic pot tardar fins a nou mesos.

Tot i que tant el Pla com el desmantellament del xibiu conviden a l’esperança, cal tenir en compte que la situació demana de més gestió i debat públic del que, malauradament, s’hi ha dedicat.