Ca’n Ribot, un forn de cent anys amb un futur incert

Fa quaranta-un anys que son pare i sa mare dels germans Jaume i Antoni Riera, actuals propietaris, agafaren el forn de Ca’n Ribot. Abans madò Maria i l’amo en Colau l’havien duit durant 22 anys. I abans, madò Margalida… la història d’aquest forn es perd en el temps. De fet, la màquina de fer sopes du una inscripció del 1918. Més de cent anys contemplen un dels establiments més emblemàtics del teixit comercial manacorí. Ara Jaume Riera ja comença a pensar en la jubilació i espera que qualcú vulgui agafar el negoci. Però no sembla una tasca fàcil, de moment.

Els actuals propietaris, ens comenta na Margalida Ferrer, que és la dona d’en Jaume i que, a més, hi despatxa des de sempre, “agafaren les mateixes receptes dels antics propietaris del forn, i realment l’únic que ha canviat és la maquinària. Fins i tot conservam la mateixa recepta del flam”.
A Ca’n Ribot actualment hi fan feina set persones i poden dir que “tenim obert 364 dies a l’any”. És una feina feixuga, diu Margalida. “Els forners s’hi posen cada dia a les tres i mitja de la matinada, a més, hem de mantenir els forns calents a temperatura baixa durant les vint-i-quatre hores del dia”.
El portal, el tenen obert des de les set del matí fins a la una i mitja. I després tornen obrir a les 16:30h. Els diumenges dematí tamb´´e tenen obert.
Miren de trobar la forma que qualcú vulgui agafar el forn: “El negoci funciona, i si volen fer feina encara funcionaria més. Nosaltres ara per aquestes festes, arran de la pandèmia, hem fet menys ensaïmades, i si no tenguéssim l’edat que tenim podríem treure molt més producte. Ja et dic, si hi volen fer feina, se’n podrien viure bé dues famílies, d’aquest forn”.

A Ca’n Ribot fan el pa i les pastes clàssiques del forn de tota la vida. Ensaïmades, coques salades i dolces, panades, cocarrois, robiols, senyorets. I sopes. “Per a les sopes feim servir una farina especial, per això són tan bones”, aclareix la madona.

La farina per fer el pa la duen d’on sempre l’han duita: de Farines Mallorca i de Ca’n Oliver. “Hem tengut sempre els mateixos proveïdors de tota la vida”, aclareix Margalida Ferrer, que també ens explica que els forns, un total de tres, són al soterrani de l’establiment i que tots tres funcionen amb gasoil.
A banda del producte propi, a Ca’n Ribot també rosteixen carn o couen panades, si qualque client els en du de fetes, però això és una usança que ha perdut molts d’adeptes els darrers anys.

Margalida Ferrer també comenta que “molta de gent jove ja no menja pa com un temps es menjava. Nosaltres hem tengut sempre els mateixos clients, i és ver que se n’han morts molts, en aquest temps, però molta de gent jove que ve i tasta el pa d’aquí sol tornar.

Quin futur espera al forn de Ca’n Ribot? Trobaran els germans Jaume i Antoni Riera qui els vulgui prendre el relleu? Podrem continuar menjant pa de Ca’n Ribot com feien els nostres rebesaves fa més de cent anys?

Una màquina de fer sopes que té més de cent anys.