“Canvien les cares, però farem feina igual per tenir un bon resultat i ser decisius per formar govern”

Marga Fons (Manacor 1970) és la nova candidata a la batlia per El Pi i fa feina a l’assessoria jurídica de l’Hospital. Conversam amb ella de les propostes, els objectius i els possibles pactes amb què la formació es prepara per a les eleccions de dia 28 de maig.

Com vares decidir implicar-te i donar la cara per El Pi a Manacor?
A dins El Pi hi tenc amics i companys. Persones i polítics amb qui confiï i crec. Hem tengut contacte els darrers anys, d’una manera o d’una altra. I a Manacor feia falta una renovació. Crec que vivim un moment en què al municipi, a Palma i a Madrid, fa falta que el centrisme i el regionalisme tenguin la força per impulsar les mesures que ca nostra necessita.

L’apnea que practiques implica respiració i control mental. Ajuden aquestes eines a un aspirant a batlia?
La meva família i els amics diuen que em toca servir. Jo crec que l’apnea serveix per agafar distància del discurs dels extremismes. Quan m’assec a una taula i em trobes amb persones dels dos extrems, puc enfocar-me en mantenir la calma. Puc estar centrada. Això per mi vol dir fer feina pel poble, arribar a grans consensos i anar cap a allò que interessa a tothom. La calma i la tranquil·litat ajuden a cohesionar idees, a negociar. Perquè quan juntes dues o tres idees diferents, sempre en sol sortir una de millor.

Com s’ha renovat el partit? Alguns parlen de trencament amb els antics representants d’El Pi…
La comunicació existeix. Els hem convidat i mantenim les portes obertes. Tots ells hi han estat, han fet molta feina pel poble i també per El Pi. Els ho hem d’agrair i també hem de respectar el pas al costat que han fet. Ells se’n van, però arriba gent nova. I jo som una d’aquestes cares noves del partit. Canvien les cares, però farem feina igual per obtenir una bona representació i ser decisius per formar govern. No ho feim per comandera, ho feim per sentit comú. Volem governar un poble i atendre les necessitats de les persones que l’habiten des del centrisme. Perquè els extrems són excloents i no poden arribar a tothom.

Quins serien els vostres companys de pacte ideals?
Més que de sigles i de partits, el que volem és pactar idees i projectes. Voldrem saber què plantegen uns i què és el que plantegen els altres. No direm mai que vetam els partits de la dreta ni els partits de l’esquerra. La balança la farà inclinar el programa que encaixi millor amb el nostre ideari i amb Manacor. Volem un Ajuntament amb seny que resolgui problemes, no que en creï.

Posareu cap línia vermella a l’hora de pactar?
Sí. Els extrems. I no només són les sigles o els partits que són extrems. També ho són les idees i les propostes. No m’agrada xerrar de sigles perquè els pensaments o la ideologia de cadascú pot ser extremista, independentment del partit que es voti.

Quin seria el resultat electoral òptim per El Pi?
Més que parlar de nombre de regidors o de vots, l’objectiu final és formar govern. Està clar que des de l’oposició també es pot fer molta feina. Però no creim en una oposició com la que hem vist els darrers quatre anys. Hem vist criticar contínuament el que fa l’altre. Una oposició destructiva, no crec que pugui donar bons resultats.

Si arribau a formar govern, en quina regidoria podries encaixar?
Jo tenc moltes inquietuds. Em veig a Esports, crec que Manacor pot treure pit dels esportistes que tenim. Fa falta un projecte esportiu ambiciós pel municipi. I l’esport és molt important per passar gust, per la salut… Però podem fer feina en totes les àrees.

Del que has après a la teva feina a l’Hospital, què hi podries aportar?
En els darrers vint anys, he viscut l’administració pública des de dins. Crec que els tràmits i la burocràcia es podrien agilitzar. A més, en ple auge de l’administració digital, hem de poder garantir que la gent gran i la que té dificultats de connexió a la xarxa d’internet puguin ser atesos i puguin comunicar-se amb l’ajuntament de la manera en què hi estan acostumats. No me pareix ni ètic ni responsable, que hi hagi ciutadans que hagin de pagar una gestoria o demanar ajuda a un fill, a un nét o a un amic per poder comunicar-se amb les administracions.

El turisme i el comerç són dos sectors importants…
Manacor és un poble que és turístic i comercial. Però té molt de potencial per explotar en aquests dos camps. La meva família va tenir molts anys una botiga de mobles al carrer del Pou Fondo. I la ciutat té un teixit comercial i industrial envejable. No s’ha de recuperar perquè ja existeix, però fa falta que tornem a l’esplendor.

Com ha de millorar la mobilitat?
No estam en contra de la ZPR. Però s’ha de repensar. La gent que ve d’altres pobles a comparar aquí ha d’enrevoltar molt i a vegades se n’afluixen abans de partir. Però hem de ser conscients que no podem tornar enrere perquè ja no som allà on érem fa 20 o 30 anys. Si abans hi havia un cotxe per família, ara pràcticament en té tothom. Ja no podem arribar a la porta de ca nostra amb el cotxe. Però la ZPR es pot millorar i es pot fer molt més còmode i funcional del que ho és ara.

Quines altres prioritats teniu?
Fa falta donar un impuls als Serveis Socials perquè arribin a tothom que ho necessita. Han de poder oferir als nostres majors tota l’ajuda i l’acompanyament que mereixen. També fa falta fer més feina en Educació. I com que Manacor és un poble de cultura i els nostres artistes i creadors ens fa sentir orgullosos, hem de continuar impulsant la cultura.

Què hem de fer per aturar el retrocés en l’ús del català?
Hem d’insistir. A Manacor les escoles i les administracions fan molt bona feina en normalitzar la nostra llengua. Però pareix que aquest esforç no basta. Perquè al carrer la situació de girar la llengua cap al castellà és molt més habitual que abans. Els joves són un altre col·lectiu que necessita més atenció. Necessiten espais on relacionar-se en català i en què puguin passar-ho bé amb formes sanes d’oci. Proposam un espai multifuncional, on puguin desenvolupar les seves inquietuds.

De la mar i les competicions d’apnea davall aigua, a les llistes municipals d’El Pi

És una de les cares noves de la política municipal, però Marga Fons en la seva etapa universitària va implicar-se en diverses organitzacions. “En la meva joventut vaig ser propera a entitats nacionalistes i de defensa de la llengua. Era jove i no conserv l’idealisme exagerat d’aquells anys, però mantenc intacta la passió per la nostra terra i les nostres senyes d’identitat. Ara estic centrada i em sent en un lloc que em permet fer feina pel meu poble”.
Na Marga Fons també és una apassionada de l’aigua i de la mar. A més, participa en campionats d’apnea. “Mon pare era molt de la mar i de ben petita ja em va entrenar. Anàvem en barca i quan enrocàvem l’àncora era jo la que es tirava dins l’aigua, baixava fins a les roques i intentava desenrocar. Crec que va ser així que vaig començar a desenvolupar la capacitat pulmonar i d’aguantar davall l’aigua”. La mar m’estira molt. La necessit i és per això que visc a Porto Cristo, tot i ser manacorina d’arrel i sentir-me com a casa quan trepig el carrer del Pou Fondo”. I per a relaxar-se, ho té clar. “M’agrada anar a Cala Anguila, a córrer o a passejar. Després acab amb un capfico i surt totalment renovada de l’aigua”.