Cap de Barbaria II. Un jaciment clau per entendre la història de Formentera

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

El cap de Barbaria és avui una zona natural d’accés restringit. Una situació semblant a la de la platja d’Illetes, una altra de les joies de Formentera. Molt a prop del límit d’aquesta zona protegida hi podem trobar encara avui les restes de la maquinària pesant empleada per construir la carretera que mena al far, el famós far des d’on milers de persones han vist la posta de sol. Tristament, aquestes capoladores de pedra per fer grava van ser les responsables de la destrucció d’una bona part del jaciment prehistòric més gran de l’illa: el Cap de Barbaria II.
L’any 1979, un equip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera va emprendre les primeres excavacions arqueològiques que organitzava el museu precisament a aquest jaciment, unes intervencions pioneres en el coneixement de la prehistòria de les Pitiüses. Malgrat que la construcció de la carretera en va reduir la monumentalitat, el jaciment és un dels més impressionants de l’illa i conserva l’estructura completa de tres navetes. A Formentera aquestes estructures, les navetes, són més petites que a les altres illes, però presenten la mateixa planta de ferradura allargada; o de nau capgirada, d’aquí ve el seu nom. Una de les característiques més interessants del jaciment és que, a més de les navetes, hi ha altres àmbits, un fet encara poc documentat a Mallorca i Menorca. És a dir que, a més de les navetes d’habitació, que s’assemblen en forma, però no en funció a les d’enterrament, hi ha altres construccions com corrals i estances de planta diferent de la de ferradura de les navetes. Ens trobam davant un poblat amb tot el que s’havia de menester per dur una vida austera com a pagès i pastor a l’Edat del Bronze. Així s’hi van trobar evidències de moltes activitats humanes com la metal·lúrgia – amb unes restes amb molta qualitat del metall-, el processament d’aliments -per exemple la molta de gra per fer farina, la matança de cabres i ovelles- i fins i tot la preparació de mol·luscs per al seu consum. Això sí, no hi ha fins al moment traces de peix, pareix com si els habitants prehistòrics del Cap de Barbaria II no consumissin aquest recurs tan proper i, en canvi, sí que menjassin, encara que fos ocasionalment, algun ocell com el virot!
El virot és una au marina emparentada amb l’albatros que està en perill d’extinció i actualment compta amb un dels punts de nidificació més sensibles a Formentera. Curiosament, és una espècie que s’havia consumit per part dels habitants de Formentera fins fa poques dècades. Amb aquestes dades, però, seria un consum que es remunta, segurament, a l’Edat del Bronze i tal vegada -només tal vegada- no s’ha interromput fins a la declaració de l’espècie com a en perill d’extinció. Una protecció que avui pren força a zones com la del Cap de Barbaria on, a més de preservar-se les restes del patrimoni arqueològic més ric de l’illa, amb el jaciment del Cap de Barbaria II com a nau insígnia, es preserva també aquest tresor del nostre patrimoni natural mitjançant la Zona Especial de Protecció d’aus.