Capital i referència

Dissabte passat, i amb l’assistència de més d’un centenar de persones al vestíbul de l’Auditori de Manacor, va ser presentada la temporada de teatre per a aquest curs 2018-2019. Per descomptat, l’acte presentava, també, els espectacles que formaran part de la XXIII edició de la Fira de Teatre de Manacor.

Les més altes institucions illenques hi eren representades: Govern, Consell de Mallorca i també, òbviament, l’Ajuntament de Manacor.

No ens cansarem de repetir-ho. Manacor és avui la capital del teatre a Mallorca i, a més, n’és també la referència. Més de 300 funcions els avalen. Un públic format i educat en i per al teatre, que omple les sales de gom a gom, la qual cosa permet, també que les entrades puguin ser oferides a preus populars, que permeten, alhora, que les sales s’omplin. Un peix que es mossega la coa, però en el sentit positiu del terme. L’arribada de l’Auditori al conjunt d’infraestructures ha suposat un plus important atès que ara el Teatre de Manacor pot també oferir espectacles de gran format que fan transcendir encara més el món teatral manacorí més enllà del pont del Caparó.

Els manacorins som grans consumidors culturals, i no sols de teatre. Tot plegat ha contribuït a fer que el nostre municipi sigui no sols una referència en l’àmbit cultural, sinó bressol de nombrosos artistes i creadors, molt sovint reconeguts fins i tot lluny de l’illa.

Tota aquesta feinada, en definitiva, hauria de servir perquè Manacor i el seu teatre, a més de mantenir-se com a referent a l’illa en el seu àmbit, fos també líder a l’hora de generar una oferta teatral exportable arreu de Mallorca i també a la Península. Tot això, combinat amb una formació constant, en contacte amb els millors directors i actors del país, que podrien acudir també a Manacor per afermar la saba teatral que s’hi cou. Sabem que no seria senzill, però tampoc és impossible. Són nombrosos els actors i directors manacorins sorgits als escenaris del teatre i fins i tot formats a Barcelona o a Palma, als respectius instituts del teatre. Tot plegat, d’altra banda, hauria d’anar en consonància amb la consolidació d’un circuit teatral amb potents ajuts públics que garantís una programació habitual i potent als diferents teatres de l’illa que, ara mateix, en molts de casos estan infrautilitzats.