Tres actrius i un collage d’històries i facècies relacionades amb la guerra civil, la repressió i l’exili a la Mallorca dels anys trenta i quaranta.
La proposta escènica s’agafa de l’element més popular i més humil, la collita de l’ametla i el seu tractament, des de la pelada fins a la trencada. La feina d’investigació història de l’autor, amb inclusió, fins i tot, de textos procedents de l’aparell repressor franquista, es combina amb aquests elements propis de les classes populars, àdhuc amb la tonada i la cançó. Rosa Serra, una vegada més, es mostra incomensurable sobre l’escenari, amb una força arrabassada i una tendresa que es mengen el públic. Molt ben acompanyada, en qualsevol cas, per la manacorina Xesca Vadell, un valor segur, i Mercè Sancho de la Jordana, que també sap acoblar-se a l’aspror del moment. Els jocs de llums, preparats per a espais no necessàriament escènics, acaben d’arrodonir un muntatge que pretén ser, de forma molt concreta i tangible, una abstracció de la tan necessària memòria històrica i dels episodis que de forma urgent i imprescindible cal recordar i recuperar.
