Cohabita és un programa de l’IBAVI, basat en un model de cessió d’ús, i que es fonamenta en cooperatives d’habitatge. Carles Oliver, que en va fer la presentació a Manacor ens ho explica amb més detall.
En què consisteix el programa Cohabita?
Cohabita és un programa desenvolupat per l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) mitjançant el qual es destinen sòls públics amb els respectius projectes arquitectònics, per a l’autopromoció d’habitatges protegits en cessió d’ús per un termini de 75 anys. Les persones interessades han d’organitzar-se en forma de cooperativa o d’entitat sense ànim de lucre i presentar la seva proposta al concurs d’adjudicació on es valorarà la vessant social, ètica i ambiental de les licitadores. Les cooperatives adjudicatàries obtindran el dret de superfície sobre el sòl, assumint únicament les despeses de construcció i esdevenint propietàries de l’immoble per un termini de 75 anys. Durant aquest termini les persones associades a la cooperativa gaudiran del dret d’ús dels habitatges, que s’ha de destinar a residència habitual, i per tant no el podran llogar ni vendre, i per això es tracta d’un model no especulatiu.
Quants d’habitatges teniu prevists fer?
Està previst un total de 117 habitatges protegits, tots ells són guanyadors dels concursos d’idees celebrats per l’IBAVI i esdevindran referents en confort ambiental i utilització eficient dels recursos naturals en les fases de construcció i vida útil.
En quins pobles?
A Son Servera, 42 habitatges; Vilafranca, 21; Llucmajor, 23; Santa Maria, 20 i Manacor, 11. A Manacor seran al carrer Lleó XIII, núm. 15.
Quines són les condicions econòmiques?
Una entrada retornable d’entre 15.000 i 20.000 euros per llar. I quotes mensuals d’entre 400 i 500 euros per llar. L’IBAVI assumeix les despeses de redacció del projecte, direcció d’obra i seguretat i salut de la construcció, així com les de tramitació de llicències, entre d’altres. Per la seva part, la cooperativa és auto promotora i assumeix el cost de construcció, per això serà necessari celebrar un préstec hipotecari que es finança amb l’aportació inicial retornable i les quotes mensuals assenyalades, aquestes últimes disminuiran una vegada amortitzat el préstec.
Quin perfil de persona creis que pot accedir a aquest programa?
El programa Cohabita sorgeix de la necessitat de diversificar l’oferta d’accés a l’habitatge, i esdevé una alternativa per totes aquelles persones que tenguin una necessitat real d’habitatge i estiguin disposades a implicar-se en la construcció de l’edifici i generar nous models de convivència.
Les persones que es presentin han de complir els requisits següents: estar inscrits al Registre de Demandants d’Habitatge Protegit, tenir residència legal a Espanya, i no superar el nivell màxim d’ingressos per llar que es fixi a les bases del concurs.
Per què les persones que s’hi presentin han de fer un projecte comú?
El projecte de convivència comú és essencial en el model cooperatiu. Es tracta de crear una comunitat organitzada amb valors compartits i amb iniciativa, capaç de gestionar de forma més propera totes les necessitats habituals d’una comunitat de veïns i que a més a més presenti un especial interès en el paper de dinamització i integració de les necessitats del poble, i en el compromís per la gestió eficient dels recursos. Això no lleva que cadascú tengui el seu propi habitatge d’ús privat i la seva intimitat.
Quins avantatges suposarà per a ells respecte d’altres models d’habitatge?
La cessió d’ús és un sistema d’accés a l’habitatge habitual a altres països com Uruguai i Dinamarca, on hi ha 800.000 habitatges d’aquest tipus. En el nostre cas, presenta cinc principals avantatges. És assequible; l’eliminació dels beneficis del promotor, la cessió de sòls públics i la subvenció de l’IBAVI permeten oferir un habitatge amb una entrada inicial retornable d’entre 15.000 i 20.000 euros i una renda assequible d’entre de 400 i 500 euros. És estable; el dret de superfície permet a la cooperativa gaudir del sòl un termini de 75 anys, amb la possibilitat de pròrroga fins un màxim de 99 anys. És flexible; es pot renunciar a l’habitatge i quan entri una nova persona associada recuperar l’entrada inicial actualitzada segons l’IPC. És social; és una fórmula de gestió col·lectiva de l’habitatge i de corresponsabilitat, en què, a més de la conservació i administració de l’edifici, es decideix el model de convivència que es vol impulsar. I és ambiental; tots els projectes arquitectònics segueixen criteris que permeten reduir l’impacte ambiental de la construcció i prioritzen la utilització d’energies renovables i materials locals.
Deis que s’utilitzen materials locals, ens podeu posar qualque exemple?
Pedra de marès, que és un dels materials més ecològics que disposam a Mallorca, ceràmica cuita amb biomassa a forns ‘morunos’ de Manacor, Vilafranca o Felanitx, i calç aèria cuita amb oli reciclat, etc. Als projectes d’aquesta convocatòria hem recuperat les parets mestres com a sistema estructural.
A nivell mediambiental també són més sostenibles? Per què?
Es tracta de ser conscient dels efectes col·laterals de la producció de tot allò que consumim, i triar allò que perjudiqui menys i afavoreixi més les economies locals. Per exemple, el formigó té l’avantatge que pots fer moltes alçades, però contamina més, i per fer dues o tres plantes no fa cap falta. Tothom coneix el problema de la desforestació dels boscs tropicals, i això se soluciona seleccionant fusta gestionada de forma responsable. Però en canvi el problema de l’alumini no és tan conegut: per obtenir un kilogram d’alumini aprofitable es produeixen dos kilograms de llots tòxics que no sabem què fer-ne. Per tant es tracta de valorar molt bé quan necessitam els materials més industrialitzats, que de vegades són imprescindibles, i quan podem utilitzar el producte local i ecològic. No s’ha d’oblidar que la sostenibilitat també ha d’esser cultural, i per tant utilitzar allò que forma part de la nostra història, cultura i paisatge, i sabem que compleix la seva funció també és important. Per una altra banda, tots els projectes seran classe energètica A, és a dir, que consumeixen la menor quantitat d’energia possible, i part d’aquesta energia procedirà de fonts renovables. Per l’usuari, això es tradueix en què els habitatges seran més confortables i no hi haurà tanta despesa per encalentir a l’hivern o refredar a l’estiu.
Quin procés hauran de seguir les persones interessades? Quins tràmits hauran de fer?
Les persones interessades en participar s’hauran d’agrupar en forma de cooperativa o d’entitat sense ànim de lucre i presentar una proposta conjunta al concurs públic d’adjudicació. Es valoraran entre d’altres: la proposta de funcionament i organització, la capacitat d’integració amb el poble, la modificació del projecte per a l’addició d’espais col·laboratius, la millora de les qualitats ambientals o locals dels materials de construcció, etc. Els tràmits són: primer, agrupar-se, assegurant-se que tots els membres compleixen els requisits individuals d’accés. Després, elaborar una proposta conjunta; en aquest punt resultarà de gran ajuda comptar amb una entitat d’acompanyament, professionals independents o una gestora cooperativa amb experiència en el model de cessió d’ús. I per últim presentar la proposta al concurs públic d’adjudicació.
Quins terminis vos heu marcat? Quan està previst que les vivendes estiguin llestes?
El termini per presentar les propostes serà de 90 dies a contar des de la publicació del concurs al BOIB, l’adjudicació es preveu entre el gener i el febrer de 2019 i, a partir d’aquí, en tres mesos es tancaria el projecte en cas d’existir modificacions per incloure espais col·laboratius i es demanaria llicència d’obres per poder començar la construcció, que es calcula que durarà entre un any i mig i dos anys.
*Fotografia: Lara Fuster, arquitecte; Carles Oliver, arquitecte; Lluc Pol, advocat; Artur Fornés, advocat; i Maria Antònia Garcías; directora gerent de l’IBAVI
