Skip to content

Color, originalitat i poca crítica a la festa dels Darrers Dies

Després dels Darrers Dies, venen els primers. Darrers dies de disbauxa, primers dies de quaresma. Aquest és el calendari que ens havien ensenyat. I així, encara, de forma precària i amb pinces, sembla que s’aguanta.

La festa dels Darrers Dies, passat el tràngol de la pandèmia, es va estrenar amb una rueta el Dijous Llarder, que feia goig de color i d’alegria. L’acompanyament musical i la participació es varen donar la mà en un horabaixa de festa que molts ja enyoraven.
La concentració de la rua, dissabte, potser va ser més dispersa… La participació a la plaça de Ramon Llull, entre discreta i acceptable, i els carrers del centre molt desangelats, salvats per les festes particulars de bars com la cafeteria Es Cós, on feien una festa d’Espanya que alguns clients gaudiren com si fos de bon de veres, i la festa del cinema a Ca’n Lliro on va destacar sobretot l’originalitat d’alguna de les fresses, entre les quals una immensa Lola Flores encarnada pel regidor Artur Aguiló.

Back To Top
Search