La central propietat de la cervesera DAMM anuncia que deixarà de comprar llet a tres de les sis granges en actiu de Mallorca. Una d’elles és manacorina. I és que la viabilitat i el futur de la fàbrica d’Agama a Palma estan en risc. Els responsables del grup Damm, l’empresa que va comprar la central lletera mallorquina l’any 2017, han explicat que en els darrers sis anys s’han generat pèrdues per valor de 6 milions. Davant aquesta situació, han anunciat als 6 ramaders de Mallorca als quals compren llet que en manco d’un any podrien prescindir d’entre una i tres granges de vaques.
Damm també ha anunciat que negociaran el preu de la llet a la baixa i a partir del mes d’octubre pagaran als pagesos tres cèntims manco per litre de llet. AGAMA també ha explicat que reduirà un 15 per cent la compra de llet a partir del mes que ve. L’objectiu final de l’empresa és reduir en un 40 per cent el volum de compra de llet local en mig any. La notícia la varen traslladar directament els responsables de l’empresa als sis ramaders en una reunió que es va celebrar al restaurant es Cruce la setmana passada.
“La mort del sector”
Els pagesos que es dediquen a produir llet per vendre-la a AGAMA no fan declaracions als mitjans de comunicació. “Passen pena que l’empresa pugui utilitzar els seus arguments per deixar-los de comprar llet”, explica Joana Mascaró, que fa feina colze a colze amb els responsables de la granja de vaques manacorina Son Suau a la Unió de Petits Agricultors (UPA). En aquest sentit, ASAJA, Unió de Pagesos, UPA i les Cooperatives Agroalimentàries han deixat clar que lluitaran a les totes contra la decisió del Grup Damm de reduir pràcticament a la meitat la compra i la producció de llet local.“Aquesta decisió és la mort del sector lleter de Mallorca i nosaltres com a sector lluitarem perque això no pasi”, assegura Mascaró. De moment, no se sap quines seran les tres granges que deixaran de produir llet per AGAMA. “Però ens han avançat un calendari. En principi una granja podria desaparèixer el mes que ve, una altra el mes de gener i la darrera el març”, explica Joan Mascaró. A més, “sabem que haurem de reduir la producció un mínim d’un quinze per cent i això vol dir que hauran de desaparèixer, com a mínim, el quinze per cent de les vaques que produeixen per AGAMA”, afegeix Mascaró.
Segons la portaveu d’UPA, que també és ramadera i es dedica al sector lleter, “en aquesta època és quan les vaques comencen a agumentar la producció de llet després de l’estiu, ara és quan vedellen i recuperen el seu moment de màxima producció, per això ara no és viable cap altra solució que no passi per reduir el número de vaques a les explotacions ramaderes”. Els pagesos adverteixen que “darrera el tancament d’una granja de vaques, poden fer fallida els productors de farratges i cereals”. Per això el sector ramader de Mallorca reclama una intervenció del Govern per donar sortida als excedents de llet. “Ens hem reunit amb el conseller d’Agricultura i Medi Natural, Joan Simonet, i està al nostre costat”.
Entre les possibles solucions no es contempla que els productors de llet de Mallorca puguin vendre els excedents que ara rebutja AGAMA a altres empreses formatgeres o gelateres de l’illa. “En tot cas, aquesta solució necessita d’AGAMA perquè els pagesos venen la llet crua i aquestes indústries alternatives necessiten llet pasteuritzada. Aquest procés només el pot fer AGAMA”, concreta Joana Mascaró. Qui sí que s’ha ofert a participar en una possible solució és l’associació de distribuidors, que proposa crear una marca alternativa a AGAMA amb capacitat per comercialitzar els excedents actuals.
