Durant aquestes setmanes, la meteorologia s’ha vist desplaçada com a tema de preferència en les converses de sobretaula, d’ascensor i de sala d’espera. El dubte és simple i clar: per què Manacor fa olor de merda?
Guiat per un intrèpid afany investigador, vaig enviar un what sapp a Cristina Capó, presidenta de la SAM, per esbrinar si l’origen de la pudor era cosa de la xarxa d’aigües. La resposta, també, fou clara i sim ple: “Hola. No és a causa de les aigües, això és que a qualque foravila hi han tirat fems i segons bufa el vent arriba amb més o menys inten sitat”.
I no sé si a vosaltres vos passa, però a mi normalment els dubtes me’n duen d’altres. Per què tirar fems a un parell de foraviles pot arribar a empestar un poble sencer? Miquel Serra, enginyer agrícola i músic preclar, em donà llum sobre l’assumpte: “Normalment aquesta olor ve dels sembrats que hi ha a la recta de Santa Cirga. I el que fan és tirar purins, que són els pixats de granges de porcs o de vedells, i a vegades, a altres bandes, també hi tiren fems sense acabar de compos tar. I això s’utilitza com a adob, en agricultura convencional, perquè en l’ecològica no se permet: s’ha de compostar i hi ha d’haver un tracta ment previ perquè no faci aquesta olorada i evitar problemes de toxici tat”.
Tot d’una, però, va haver de matisar: “Ara, la pudor d’aquests dies en concret no sé d’on surt, per què no l’he sentida, i normalment de ca nostra la sent bé! A part que tirar l’adob en aquest temps, a principi de juny, seria estrany. Per pastures o cereals no tendria cap sentit, perquè d’aquí a un mes s’han de collir. O sigui que potser això ve de qualque finca d’hortalissa o de fruiters que li hagin fet una escampada, però vaja, és un temps un poc estrany per fer això!”. No me va aclarir el dubte, idò, sinó que el me va eixamplar!
Casualment, tornant a casa, cap baix i consirós, amb bubotes pesti lents devers els narius, trob dues madones ben enmig de la vorera que comentaven la jugada. “El vespre de dia 1 a dia 2 de maig, que era de dilluns a dimarts”, recontava amb precisió quirúrgica, “va fer tanta pudor que la pituïtària no se me va saturar en tot lo dia. Me’n vaig anar a fer feina amb vomitera i no me fugia l’olor. I així cada dia fins dis sabte passat, que per mi ja no n’he tornada a sentir”. L’altra, àgil, rematà: “Però a mi que no m’enga nin! Que quan s’atura de ploure, s’a tura l’olor! Per tant, això deu venir de desguassos, o depuradores o qualque cosa”.
“Vaja un detectiu de panfonteta”, vaig pensar entre jo mentre pujava a ca nostra amb la mateixa pregunta fent voltes dins el cap: per què deu ser que Manacor fa olor de merda?
