skip to Main Content

Com viuen els estudiants la crisi per la COVID-19?

El Frente de Estudiantes ha presentat un estudi sobre els efectes de la crisi de la COVID-19 en què posa de manifest les “carències del nostre model educatiu” i de com la gestió de la crisi “ha fet encara més grans les desigualtats existents”.
El tancament dels centres educatius ha suposat el trasllat de l’exercici de la docència de l’aula a l’ordinador: a dia d’avui la docència virtual és l’única modalitat possible, fins que no es produeixi el retorn a les aules; i aquesta data encara és del tot incerta. Tot seguit us oferim algunes de les conclusions a les quals ha arribat:

Els fills i filles de les classes treballadores, els més perjudicats per la quarantena.
Al llarg del període de confinament, s’ha pogut constatar com és la classe treballadora la que socialment és necessària per a salvar el conjunt de la ciutadania: qui fa feina en els hospitals desinfectant i curant, qui fa funcionar els supermercats i la resta d’àmbits necessaris de l’economia. Malgrat això, és el sector més perjudicat per la crisi.
Un primer exemple d’això és la bretxa digital, ja que l’ensenyament telemàtic només és viable quan es disposa de l’equip necessari, cosa que avui dia no està garantit. De fet els estudiants asseguren que hi ha moltes famílies que no disposen d’ordinadors perquè els seus fills puguin seguir el ritme acadèmic.
A tot això cal afegir que, encara que l’alumnat compti amb els mitjans necessaris per a seguir les classes per via telemàtica, l’allunyament de l’escola com a espai de desenvolupament de l’estudiant i la major presència de l’àmbit familiar dificulta la connexió de l’alumnat amb l’escola.

S’està gestionant de manera adequada la docència virtual?
De forma general, l’estudi afirma que la gran majoria de les classes no es donen per videoconferència. Llavors, com s’està substituint la docència? En una gran part de centres i també de nivells educatius, es funciona amb l’ús de plataformes educatives com Moodle o similars. Aquesta nova forma d’”impartir classe” ha generat aquesta situació:
Caos en l’educació. El primer és responsabilitat directa de l’Administració educativa, i és perquè no existeixen instruccions precises i de coordinació en la majoria de centres; la qual cosa fa que el pes i la responsabilitat recaigui damunt els docents.
Sobrecàrrega acadèmica. El segon problema, lligat amb la descoordinació, és l’excés de càrrega acadèmica que pateixen els estudiants. Tan sols un 19% dels estudiants enquestats diu que manté una adequació del seu temps respecte de la càrrega acadèmica.
Pèrdua de la qualitat acadèmica. La manca de mitjans i formació per a gestionar la docència telemàtica, el difícil accés als materials formatius, el major pes de les dificultats socials i familiars de l’alumnat, juntament amb altres factors, suposen un major pes de la capacitat d’autoaprenentatge de l’estudiant.
Augment de l’estrès i l’ansietat. Totes aquestes situacions de saturació es fan més greus si les situam en el seu context. L’estrès i l’ansietat que ja són una problemàtica per a molts estudiants es veuen agreujats per la pròpia situació de confinament.
Incertesa educativa. La paraula que millor defineix el sentir de la comunitat educativa en aquests moments, i d’una manera específica dels estudiants, és incertesa: un 74,28% dels enquestats afirma no estar satisfet amb la informació rebuda i un 20% afirma desconèixer quin mètode d’avaluació li serà aplicat.
La principal conclusió a la qual arriba l’informe és que la docència presencial no és substituïble en cap cas, de la mateixa manera que no ho és tampoc l’escola: no existeix cap fórmula en què la docència virtual pugui assegurar el grau de qualitat de la docència presencial.

Montserrat Nadal

Back To Top
×Close search
Search