Coses de twitter (I): una rabosa a Eurovisió

El cap de setmana passat, el tema estrella a Twitter –amb permís d’Operación Triunfo– fou la celebració del Benidorm Fest, el festival de música en el qual s’elegeix el representant d’Espanya al Festival d’Eurovisió. Després d’una intensa setmana de gales, l’elegida entre setze cançons fou «Zorra» del grup Nebulosa, format pel matrimoni María Bas i Mark Dasousa, de 55 i 47 anys respectivament.

La posada en escena fou molt clara: ella com a veu principal i protagonista, acompanyada de dos ballarins, mentre que ell es mantenia en un segon pla, juntament amb la percussionista. De cop començà a aparèixer diversos cops la paraula «Zorra» per les diferents pantalles que conformaven l’escenari, mentre que tot seguit els ballarins sortiren del pla per aparèixer en tanga i cotilla, mostrant els seus mugrons.

I òbviament, la polèmica ha esclatat. Una dona de cinquanta-cinc anys cantant a la televisió pública que «es una zorra» acompanyada de dos ballarins en tanga és una indecència. No obstant això, fa just dos anys, la representant espanyola, Channel, movia el seu «Booty Hypnotip» davant de tot Europa amb un bodi on se li veia les anques igual que als ballarins de Nebulossa. No deu ser que Channel no molesta a certs sectors perquè estam molt acostumats a la hipersexualització de la dona i, en canvi, quan la sexualització recau en un home, que a més trenca amb la masculinitat hegemònica, sobta i ens sembla de mal gust.

Ara bé, la polèmica no només es redueix a l’escenografia, sinó també a la lletra i significat de la cançó. Com vos podeu imaginar, el tema reivindica la llibertat de la dona fer el que li doni la gana, sense que se la jutgi. Per fer-ho es reapropia de la paraula «zorra», cosa que també feren el grup punk Vulpes l’any 1983 amb el tema «Me gusta ser una zorra» i que fou denunciat políticament. Com l’any 1983, una part de l’opinió pública ha rebutjat l’ús d’aquest terme –insult, al cap i a la fi– en la cançó de Nebulossa, posant com a exemple com encaixaria el col·lectiu LGTBIQ + que es presentés una cançó titulada «Maricón». Al cap i a la fi, són insults, sí, però insults que els insultats s’han reapropiat amb tot el dret del món. El més segur és que molts gais acceptarien de bon grat que algú hagués portat una cançó titulada «Maricón» amb la mateixa voluntat que Nebulossa. Si no, basta en veure quina fou la primera cançó que va fer Samantha Hudson, sent encara una estudiant d’institut i que li va valdre l’excomunicació.

Paral·lelament, tota aquesta polèmica m’ha generat a mi com a individu un debat lingüístic. El primer significat de la paraula «zorra» fa referència a l’animal, un animal que en català principatí, s’anomena guineu. Ara bé, si tu utilitzes la paraula guineu per referir-te a una persona, enaltiràs un valor positiu com és l’astúcia, de forma similar al significat figurat de «zorro». En canvi, a Mallorca, la paraula que es fa servir per designar aquest animal és rabosa, que utilitzam de forma despectiva per referir-nos a algú irascible.

Feta aquesta anàlisi de vermut, estimat lector, he arribat a la conclusió que les dones som «zorres», som raboses i som guineus. I si algú veu alguna cosa malament en el tema de Nebulossa, que s’ho faci mirar. Possiblement, el debat no hauria de girar sobre el significat i la posada en escena de la cançó, sinó sobre el blanquejament d’un festival que permet la participació d’Israel, un estat que està perpetrant un genocidi contra el poble palestí.