skip to Main Content

“Crec que en Guillem ara seria tan independentista o més que jo”

Mònica Pastor (Barcelona, 1955) és la vídua de Guillem d’Efak, dona amb qui l’artista va compartir els darrers anys de la seva vida i amb qui va tenir dues filles, na Margalida i na Guillema. Parlam amb ella sobre els darrers anys del polifacètic D’Efak.

Com van ser els darrers anys de vida de Guillem d’Efak?
Nosaltres vam arribar a Mallorca l’any 80. A través d’uns contactes li vaig aconseguir feina com a guia turístic perquè ell tenia el títol de guia turístic de les Illes Balears. Es va dedicar a això i li agradava i tot i que havia estudiat Magisteri, ell no podia estar tancat dins d’una oficina o una aula. Això també ho combinava amb concerts o alguna cantada a alguna banda.

Va continuar creant en aquests darrers anys?
Sí. Ell va continuar fent apunts i escrivint. Diria que els darrers deu anys van ser molt creatius. Sobretot els dos darrers anys, quan va estar malalt, van ser molt prolífics. Va escriure un parell de llibres de poesia, cançons per en Biel Majoral… De fet, quan va estar ingressat a la Vall d’Hebron, un company li va comprar un bolígraf perquè pogués escriure d’ajagut i no se li acabàs la tinta.

Mònica Pastor i Guillem d’Efak

De tot el que va escriure, queda qualque cosa sense publicar?
Podria ser que encara hi hagi material inèdit però no n’estic segura. Enguany em jubilaré i podré dedicar-me a rebostejar calaixos i podria ser que sortís qualque cosa perquè té papers i moltíssimes carpetes…

En l’àmbit polític, quina implicació va tenir Guillem en aquesta època?
A l’any d’estar a Mallorca un dia es va trobar pel carrer amb en Jeroni Albertí. Ells es coneixien de quan eren joves i n’Albertí s’estava organitzant per muntar un partit regionalista i li va demanar a en Guillem si li donaria un cop de mà. La nostra família té una tendència nacionalista i independentista i per ventura en Guillem, en aquells moments s’hauria atracat més al PSM que no pas a UM però va veure que allà, el necessitaven més. Anys després, em va delegar la feina política… Després ens vàrem donar de baixa d’UM i no pertanyíem a cap partit. Les nostres opcions sempre han estat d’esquerra i nacionalistes i crec que en Guillem ara seria tan independentista o més que jo.

Què n’opines dels reconeixements que ha rebut?
Estic satisfeta perquè li han reconegut i encara li reconeixen els seus mèrits. Que se’l recordi és important per la família. Els reconeixements institucionals però sempre han estat per part de governs de progrés. El que més dolia era Manacor. Ara bé, els seus amics de tota la vida no poden fer més per ell: sempre han estat disposats.

Quina repercussió creus que ha tengut la seva obra?
Crec que s’haurien de programar més coses de cara al jovent perquè la gent gran ja el coneix. Ell va fer moltes coses, com per exemple el còmic amb en Jaume Ramis, que es van fer molt pocs exemplars però eren uns dibuixos preciosos i a tot això se li podria donar difusió. Hi ha part d’història, del naixement de les illes, dels jueus,,, També és cert que hi ha hagut moltes editorials petites que s’han interessat per la seva obra però crec que hi ha molts projectes que es poden explicar a les escoles i al jovent.

Després de 25 anys, com el recordau?
Està clar que aquestes coses se superen però el recordam cada dia, tant les seves filles com jo. En Guillem no hi és físicament però està amb nosaltres. Forma part de la nostra vida: no hi ha el seu cos però hi ha la seva ànima.

Back To Top
Search