Maxi ‘El Costo’ ens parla de Diamantes y Burbujas, que presentarà amb ‘Tesh’ aquest pròxim estiu.
Qui són “El Costo” i “Tesh”?
“Tesh” i Máximo “El Costo” són els personatges que hem desenvolupat per poder-nos expressar amb la màxima llibertat possible. Jo vaig arribar fa tres anys de l’Argentina i en “Tesh”, el meu company, s’ha criat i ha viscut tota la vida aquí. Ens vam conèixer l’any passat i engegàrem aquest projecte musical plenament engendrat aquí per fer-lo arribar com més lluny millor.
L’estiu del 24 sortirà a la llum Diamantes y Burbujas; què hi trobarem?
Crec que pel que fa al so, l’element principal és la varietat. Per sort estam treballant amb una productora que ens ha permès diversificar molt el nostre so. Així, entre els gèneres amb més renom, ens podem moure entre el reggaeton i el trap, però ens agrada experimentar amb tot, i tenim sintetitzadors de pop, una mica d’electrònica, sons més underground com ara el detroit o mogudes que passen més desapercebudes. Cercam la manera de poder agafar referències del que ens agrada i empaquetar-ho per poder oferir un producte nou.
Entenc, idò, que és difícil situar-vos dins el complex ventall que és la música urbana.
Aquesta és una pregunta que encara ens costa respondre. Quan estàs en un frenesí així, en què hi ha una mica de tot, costa molt catalogar el que fas. Jo crec que la nostra proposta, si s’hagués de catalogar, va en relació amb una visió més futurista. Cercam esborrar una mica els límits d’on acaba un gènere i en comença un altre i buscam una empremta nova barrejant el que trobam. Intentam reinventar el que ja existeix de la manera més futurista possible, pel que fa a la producció de les veus o la mescla de sons. Crec que aquí recau el punt més atractiu. En poc temps de compartir coses, fa sis o set mesos, hem reunit unes seixanta mil visites a Spotify. És una exposició que ha arribat perquè el que feim crida l’atenció a la gent.
El projecte és la conjunció de dos solistes amb certa trajectòria en la publicació de senzills. Com es gesta aquest projecte col·lectiu?
Vam començar a ajuntar-nos, però cadascú treballava amb sons diferents i el que sí que sorgí fou l’amistat. A partir de la nostra bona relació, s’anaren donant col·laboracions, que no implicaven necessàriament el fet de cantar plegats; simplement era una qüestió de circuit creatiu, fins que arribà un punt que ja treballàvem junts a l’estudi recurrentment. El ritme de treball que teníem plegats era una cosa que encara no havíem experimentat.
Quin és el paper d’Eva Coraz en la producció del projecte?
En gèneres com el nostre la feina del productor és molt important. Vam començar anant a gravar al seu estudi, però el seu rol és molt més complex. A més
d’ajudar-nos a gravar, vull destacar les seves aportacions creatives i a nivell d’expressió i màrqueting musical. Ens escolta molt creativament parlant i ens ajuda a l’hora de gravar i de desenvolupar una carrera musical.
Parlau d’una experiència que va més enllà de la música. A què us referiu?
Sovint parlam de l’experiència 360; una cosa que per a nosaltres és fonamental. Ens agrada molt la roba i creim en la idea de l’artista complet, que no només produeixi senzills, sinó que tengui una narrativa, una expressió o alguna cosa més amb què l’audiència pugui connectar i això és una cosa que teníem molt en comú tot i treballar amb sons molt diferents. Això es pot veure al mainstream espanyol o anglosaxó: la gent necessita connectar amb alguna cosa més enllà del tema del moment. Estic parlant de màrqueting creatiu, formes de vestir o tot el que ajudi a connectar.
Quin tema recomanaríeu a la gent que no us coneix?
Que escoltin Pomelo, que és el darrer videoclip i que a partir d’aquí es deixin endur. A més divendres es publicà a YouTube una sessió en directe de Live Deck, que acabam de gravar.
