Totes tenim una mare, germana, tia, amiga, companya de feina o nosaltres mateixes que dedicam una bona part del nostre temps pensant en què podem menjar o en tot el que hem menjat durant aquell dia, cap de setmana o durant les vacances. I, inevitablement, ens trobam pensant en com compensar aquell “excés” durant la següent menjada o durant la següent setmana, per intentar sentir-nos millor amb nosaltres mateixes, demostrar-nos que tenim força de voluntat i que ens sabem cuidar.
La meva feina implica donar-li importància a com ens nodrim i ens alimentam, però també implica treballar la mala relació que solem tenir la gran majoria de les dones amb l’alimentació i intentar millorar-la. Evidentment, la pressió estètica que patim i que han patit les dones des de fa segles és un dels motius principals, és un tema que ha passat de generació en generació de dones en moltes famílies actuals. I, tota aquesta pressió s’ha combinat amb el que anomenam “La cultura de la dieta” – que no és més que un recull de creences socials sobre quins aliments es poden menjar i quins no, i que ens defineix únicament pel nostre pes. Aquesta “cultura de la dieta” basa tota la justificació de les recomanacions nutricionals en la part estètica únicament, assegurant que com més prima o com menys massa greixosa tenguis, més saludable estaràs. Tots aquests missatges falsos junt amb una estratègia culpabilitzadora -si no ho fas bé i no perds pes és perquè no vols- fa que moltes dones prioritzin la pèrdua de pes per sobre la salut física i mental.
Conceptes com les dietes cetogèniques o els dejunis intermitents, que utilitzats en una consulta d’una forma controlada són una eina terapèutica útil, quan es fan servir de forma massiva, sense control i amb l’objectiu de perdre pes es transformen en un seguit de restriccions que fan que les persones perdin la noció del que és saludable i que no i, a més, s’obsessionin amb aquestes dietes limitant de cada com més les calories ingerides cada dia. De fet, actualment no només restringim calories, sinó que també dividim els aliments en dos grups, els que són saludables i els que no ho són, demonitzant grups alimentaris sencers com els hidrats o els greixos – realfooding o cleanfooding-. Aquesta privació calòrica i nutricional durant temps i sense un seguiment sol donar lloc a efectes negatius sobre la salut tant físicament com emocionalment, sense uns resultats de pèrdua de pes satisfactoris.
La deshidratació i el dèficit nutricional són la part més freqüent i visible dels efectes secundaris de seguir aquestes dietes restrictives. El primer que feim quan perdem pes és perdre líquids, és a dir, aigua. Sempre hem sentit dir que les dones tenim més retenció de líquids que els homes, però això no s’arregla deixant de beure aigua o prenent diürètics – això ens portarà a tenir més risc de patir problemes cardiovasculars i renals.
Per una altra banda, seguir una dieta hipocalòrica sense que hi hagi cap dèficit nutricional és molt difícil d’aconseguir, sobretot si l’allargam durant mesos. Aquests dèficits poden arribar a causar malalties o desequilibris químics, físics i hormonals, per exemple un dèficit de ferro pot suposar una fatiga important, un dèficit de magnesi o triptòfan -present en els cereals i farines- pot suposar un insomni, un dèficit d’omega-3 -present en aliments greixosos- pot donar lloc a estats inflamatoris articulars, cardiovasculars i neuronals o un dèficit de vitamina D pot dur a osteoporosis i a un deteriorament del sistema immunitari. Aquests són només alguns exemples de moltes de les afeccions que poden comparèixer seguint dietes restrictives.
Els canvis d’humor i la sensació de fatiga tant física com mental també són molt freqüents, fins al punt de deixar de socialitzar, de moure’ns o de fer alguna activitat que ens agrada per no haver de rompre aquesta restricció. La rigidesa mental que es necessita per aguantar aquestes dietes suposa una necessitat de control i d’organització molt alta que fa que pensem amb l’alimentació o quant de pes baixam pràcticament durant tot el dia i, a més, perdem la capacitat d’adaptació i de tolerància als canvis, per exemple que ens convidin a dinar per sorpresa o, inclús, que canviïn el menú que estava previst són situacions que poden provocar molt d’estrès i malestar.
Inevitablement, aquesta forma de vendre felicitat a través del canvi físic pot suposar efectes molt negatius en la salut emocional: no aconseguir l’objectiu marcat pot derivar en una sensació de fracàs que desemboca en baixa autoestima. És el cas de moltes persones que no es permeten menjar alguna cosa que els ve de gust perquè senten que “no tenen dret” o “encara no s’ho mereixen”. Hi ha un clar problema a marcar-se com a objectiu assolir un nombre a la bàscula, sense tenir en compte la resta de factors, com la salut mental. Aquesta pressió per assolir els objectius marcats porta a l’autorrebuig, vergonya, distanciament social, depressió, hipercontrol, hipervigilància, desatenció o fins i tot en trastorns de la conducta alimentària (TCA). Aquests trastorns són la cara més perillosa d’aquestes dietes, ja que es cronifica el malestar envers tot el que és menjar, suposant al final un perill per a la pròpia vida.
Gairebé tota la informació que trobam a xarxes o internet sobre alimentació no té cap fonament científic, però això no fa que no se segueixin massivament qualsevol mena de “dieta miraculosa”, perquè volem resultats visibles i els volem ja. Amb la “Cultura de la dieta” no hi ha una educació o reeducació alimentària, el que trob és que l’interès principal és cronificar el fet d’estar a dieta, ja que d’aquesta forma tens a una bona part de la població ocupada amb aquestes imposicions, obsessions i restriccions. Des del meu punt de vista, és una forma molt eficaç de control damunt la població, les seves accions i el seu consum. A més, és una forma de tenir-nos “adormides” amb relació al que passa al nostre voltant: com més preocupades estem pel nostre aspecte i alimentació menys temps tenim per pensar en què està passant en el món i, a més, tampoc tenim energia, moltes vegades ni per afrontar-ho o analitzar-lo. El que intent transmetre a la consulta és la importància rebutjar dietes restrictives, aprendre a alimentar-nos, cuidar la nostra salut mental i millorar la relació que tenim amb el menjar per valorar-lo pel que és: font d’energia i nutrients que permet al nostre cos experimentar, sentir i viure.
