[/pullquote]
Què representa per a tu la cultura popular i tots els valors, tradicions, creences i costums que expressen la singularitat del nostre poble?
Manacor pot ser considerat un poble, encara, en part perquè té una cultura popular molt rica mantinguda essencialment per la gent que el constitueix. Tenim un teixit associatiu viu, sense ànim de lucre, que estima, recupera, manté, qüestiona i reiventa entorn a valors que per nosaltres són essencials: participació, identitat i llengua. Mostra en són Sant Antoni, els Cossiers, Moretons, Sant Jaume, gegants, dames, el correbars, el correvers, concerts populars, i un llarg etc.
Els manacorins i manacorines, si amb alguna cosa no demostram passivitat, és amb la cultura popular. Ara bé, hi ha elements a qüestinar, i això, en absolut no és boicotejar, sinó estimar la cultura, perquè si no avança mor.
Penses que Sant Antoni (com altres esdeveniments massius i populars) pot haver esdevingut un mostrador atractiu perquè determinats grups o persones en puguin treure rendibilitat política o ideològica, atès el ressò que pren tot el que hi està relacionat?
Pensant… l’únic que n’ha tret rèdit polític és en Mateu, no? Que ara és regidor. Per la nostra banda, som feministes i feim feina a nivell local per a transversalitzar les polítiques d’igualtat. I com ja varem dir, perquè les polítiques d’igualtat tinguin èxit han de ser transversals, ja que el patriarcat ens travessa de dalt a baix i les conductes masclistes hi són arreu, malgrat que la cultura masclista ens enteli la vista: publicitat, llenguatge, cultura i expressions artístiques, relacions afectives, àmbit laboral, àmbit acadèmic, etc. Feim feina per combatre el patriarcat a nivell local, i Sant Antoni, sí, és un bon moment per visibilitzar que hi ha masclisme, com ho feim amb tants altres.
S’ha de forçar la festa? S’ha de dur cap a una cultura de masses? O s’ha de deixar evolucionar?
Més que forçar, ens agrada més la paraula qüestionar. Està bé parlar de l’evolució natutal de les coses, però no quan parlam de drets humans, i de drets de les dones. La lluita femista duu segles d’experiència per afirmar que una cosa antinatural, com és el masclisme, NO evolicionarà per art de màgia. Molts dels drets que tenim les dones avui s’han forçat mitjançant lleis, i tot i així estam lluny de la igualtat real, tot i tenir igualtat formal.
