Davant un nou atac, feim la vista enrere

La nit del passat 2 de novembre es firmava l’acord entre el PP i VOX sobre la lliure elecció de la llengua vehicular per part dels pares fins als 8 anys a partir del curs 2024/2025 i la seva extensió a tots els cicles educatius cap al final de la legislatura. Aquesta mesura, no tan sols suposa la ruptura del model lingüístic vigent els darrers 25 anys sinó també un retrocés en procés de normalització de la llengua catalana.

Per començar, és legalment dubtosa, ja que va en contra de la Llei d’Educació de les Illes Balears, la qual prohibeix explícitament la “separació dels alumnes en centres i grups-classe diferents per raons de llengua”. A més, suposa un obstacle pel ple coneixement de les dues llengües oficials i la capacitació per comunicar-s’hi en acabar l’educació obligatòria, requisit recollit a la Llei de Normalització Lingüística. Amb un plantejament que no es recolza en cap evidència sobre el seu benefici en l’educació dels estudiants, esdevé una mesura absolutament antipedagògica. El coneixement tant del català com del castellà és la base per a la integració i la cohesió social a ca nostra, les quals, la decisió en qüestió, vol dinamitar.

És important, però, no entendre aquesta mesura política com una decisió aïllada, i molt menys com un pas cap a aquesta llibertat que tant invoquen. Per poder entendre realment tota acció política, aquesta s’ha d’analitzar amb una perspectiva històrica, tenint en compte el seu context concret. La segregació lingüística en l’educació ha vengut acompanyada de moltes altres mesures recents que en essència tenen el mateix objectiu. Tant la retirada del català com a requisit al sector sanitari, i la intenció de fer el mateix a l’administració pública, com la supressió de la Direcció General de Política Lingüística, no tenen altra finalitat que l’atac indiscriminat a la nostra llengua i tot el que la seva defensa representa.

La segregació lingüística en l’educació s’emmarca en un moviment polític definit i consolidat contra el català i la seva normalització, el qual, si el que volem és defensar la nostra llengua, el seu estatus i pervivència, s’ha de combatre en conjunt i a tot aquell que el representa. Aquest corrent polític té una llarga història d’activitat incansable a les Balears i la presidenta Prohens i els seus socis de VOX tan sols són la continuïtat d’aquesta tradició.

Aquest moviment polític s’ha materialitzat tant en iniciatives de caràcter institucional com pot ser l’impuls d’entitats com “El Circulo Balear”, de la qual el líder balear de VOX, Jorge Campos, en fou president o “Sa Fundació Jaume III”, les quals estaven en contra de llei de normalització lingüística o de l’Estatut d’Autonomia i foren fermes defensores del TIL. Conjuntament amb “l’Institut de sa llengo Baléà”, totes elles han negat sempre la unitat de la llengua catalana i reivindiquen l’ortografia pròpia del balear.

Per altra banda, tampoc s’ha abstingut de recórrer a accions violentes. Exemples són la col·locació d’un artefacte explosiu a un repetidor de TV3 el 1989 o els atacs reiterats a la llibreria fundada pel filòleg Francesc de Borja Moll o a la seu de l’Obra Cultural Balear els anys 80.

Políticament, els atacs començaren el 2003 amb l’entrada de Jaume Mates, quan s’aprovà “Decret Fiol” el 2006 que instaurava l’augment d’hores lectives en anglès en detriment del català i regulada la lliure elecció de la llengua vehicular per part dels pares.

Més tard el 2011, amb l’entrada de Bauzá, aquests s’intensificaren. Una de les primeres actuacions va ser atacar el català als mitjans de comunicació, tancant l’emissora Ona Mallorca i Televisió Mallorca, i prohibir l’emissió de pel·lícules en català a la televisió pública autonòmica. A més, es va eliminar la Direcció General de Política Lingüística i es va reformar la llei de Funció Pública, pretenent que el coneixement del català passés de ser un requisit a un mèrit en els processos de selecció.

Totes recordarem les mesures que arribaren el 2012, entre les quals es troben la llei de símbols, la qual sancionava els centres que exhibien símbols de caràcter no oficial com és la senyera, element representatiu de la nostra llengua o la famosa llei de Tractament Integral de Llengües (TIL) la qual obligava els centres a impartir un terç de les assignatures en cada llengua (català, castellà i anglès).

Quan se’ns presenti un nou atac al català, cal recordar-ne l’historial que arrossegam dels darrers 40 anys per entendre la seva finalitat i la retòrica de la seva argumentació, que no deixarà de ser, de nou, un eufemisme per dir tranquil·lament que volen acabar amb la llengua pròpia de les Illes Balears. Des de Xítxeros amb Empenta rebutjam les mesures empreses pel Govern en matèria lingüística i donarem suport a tota mobilització en defensa de la llengua, tal com ho férem fa 10 anys i com ho farem sempre que faci falta.