Skip to content

“Deien que una dona embarassada no podia veure un mort”

Catalina Fontirroig Real, Beneta, (Lloret de Vistalegre, 1921) és una dona que va viure de ple la Mallorca preturística.

Què trobau de la massificació turística o poblacional de Mallorca?
Ara trob que han deixat venir massa xarxa. Llavors hi havia més tranquil·litat, però de molt!…

Què era “un plaça morta”?
Vaig estar llogada a Son Brondo. N’hi havia un, de plaça morta. Un plaça morta era un al·lot jove que feia les feines més baixes de la possessió…

Heu citat Son Brondo, que és o era una possessió important. Teníen molts de criats els senyors de Son Brondo?
Els senyors només venien a l’estiu. Venien amb una galera, amb la cuinera, la cambrera, la criada, la rentadora, el xofer, el tet i la teta (teta: dona que guarda infants. Tet: home que guarda infants o marit de la teta). Els senyors venien amb un bon enfilall (de persones), era de veure!… a Son Brondo eren molts, plaça morta, missatges, oguers (egüers)… a la taula posaven tassons d’alumini… A Son Brondo no era tothom que hi entràs, qualcun entrava perquè tenia bo, si no tenien bo, ja podien aplegar veles (desistir), ja ho diuen: “Qui té bo, vola, i qui no en té, redola”…

A Manacor, quan feia llamps, molts posaven una granera amb la rama per amunt darrera la porta d’entrada perquè no impactassin els llamps a la casa. Ho feien a Lloret?
Quan feia llamps trèiem la granera defora, en el carrer, perquè deien que així els llamps no pegaven. També trèiem els cans defora, deien que quan feia llamps, els cans havien d’estar defora, en aquell temps deien que els cans cridaven (atreien) els llamps. També enceníem una candela i resàvem perquè Santa Bàrbara aturàs els llamps…

Abans, quan hi havia un mort a la casa, tapaven els miralls. Recordau qualque pràctica esvaïda referida a la mort?
Aquí, a Lloret, quan teníen un mort a la casa, tapaven la cisterna, jo ho som vist. Jo encara som vist que aquí on tenien el mort hi posaven unes teles blanques amb una creu negra per les parets del “quarto” del mort… llavors, en aquell temps que se’n duien els morts a braços, als que havien aidat els donaven una copeta de suc…

Recordau qualque superstició?
Deien que quan un ca plorava hi havia una desgràcia o una mort… llavors deien que si un home, el vespre passava per devora el cementeri, l’òliba li tomava el capell, llavors tothom duia capell…

Abans existien molts tabús o prohibicions referides a la dona embarassada…
Deien que una dona embarassada no podia veure un mort. (Era creença que si una dona embarassada mirava una persona morta, el fetus podria morir).

Abans, les dones no anaven en bicicleta…
Perquè llavors era pecat.

Anàreu a escola, vós?
Vaig anar a escola fins que vaig saber fer el compte del porc. Mon pare va dir “basta que hi vagin fins que sapin fer el compte del porc”…

Em podeu dir una cançó o glosa popular?
Si feia massa vent, déiem: “Parenostros a barcelles / resarem a sant Arnau / que mos tanc es vent en clau / que no mos alci ses gonelles”….

Quan un home i una dona que festejaven abandonaven casa seva sense permís dels respectius pares, es deia que “havien robat una dona”. Recordau qualque cas de “robar una dona” a Lloret?
Sí. A l’amo en Jaume Taquet li varen robar la filla i no se n’havia temut. Li varen dir “sou un pardal assolellat, vos han pres la filla”. Varen fer cançons i tot, te’n diré una:
L’amo en Jaume Taquet, fins devers migdia / no se’n va témer que li havien robat la filla”

Cantàveu cançons de matances, vós?
Quan féiem les matances, els nins i les nines cantàvem: “Matancera culera / culana, culot / ‘fica es cap dins la caldera / i treuràs un camallot”…

A molts pobles de Mallorca la gent empesa d’anys m’ha contat que el dia de les matances, els infants anaven a tirar tests dins les cases…
Sí. El dia de les matances, els infants anàvem a tirar tests per les cases i saltàvem el fogueró de matances…

Tenc entès que si un porc tenia una malaltia greu, el mataven i feien “sabó de porc”…
Sí. Si un porc estava malalt i se moria, li llevaven les butzes, el feien trossos i els posaven dins la caldera; posaven aquell brou dins els rentadors i quan el brou havia secat, el feien servir de sabó…

Empràveu plantes com a remeis medicinals, vós?
Sí. Per a les buranyes, rel de gram bullida; per als constipats, borratxa; per a les pedres (càlculs renals) trencapedres… si es tallen les ungles en divendres, surten padastres (porció de pell alçada prop d’una ungla), si les se tallen en dilluns, no tenen mal de queixal…

Visitàreu qualque curander?
Sí. Un pic, un curander em va llevar fics amb calç i sabó fluix… per llevar fics han de posar fulles de mata davall una pedra…

Trobau que el ball de bot es balla avui en dia de forma diferent que abans?
Sí, no s’assembla de res. N’hi ha que duen els braços emparpalats (braços drets i rígids com un parpal)… de bergantella em llogava per “figarolera” i cada vespre feien un ball…

Preparau o preparaàveu figues seques, vós?
Sí, però llavors no hi posaven anís a les figues que aplanen, només feien sostres de figues amb aigua amb sal perquè no corcassen… de nina també em vaig llogar per anar a collir oliva…

Abans, per a saludar-se deien “Alabat sia déu”.
Vos diré. El que arribava a l’era, deia “Alabat sia déu!”, i els altres li contestaven “sempre sia alabat!”. Mon pare, quan havien acabat a l’era, deia “Que Sant Josep hi enviï la maina per aquí i tot el món” (La maina: mannà, abundància de cosa bona o d’aliment miraculós que prové del cel). I una altra cosa vos contaré: quan havíem acabat a l’era, bufàvem el corn per a fer saber als veïnats que havíem acabat primers (riu)…

Sabeu qualque costum pagès referit al dia de Sant Joan?
El moraduix s’ha de podar el dia de Sant Joan.

Els homes que venien d’altres pobles a festejar a Lloret, eren apedregats?
Si no eren casolans i feien de gallet, sí. (Fer de gallet: ésser una persona estufada, que braveja massa de sí mateix, que vol dominar els altres, etc.)

Back To Top
Search