Skip to content

“Del que estic més content és que els mateixos veïnats del carrer del Pou Fondo s’han posat a fer els locals nets”

Conversam amb l’actor Toni Gomila, comissari de la celebració de la Vila del Llibre a Manacor, un esclafit de cultura per revitalitzar el centre. Hem acordat de trobar-nos a l’antic local de l’INEM, al mateix cor de Manacor, al carrer del Pou fondo… L’espai embelleix, net, diàfan, lluminós. I buit.

Explica’ns el concepte “Vila del Llibre”.
Les viles del llibre comencen ara fa trenta anys quan un llibreter d’Oxford se’n va anar a un poblet d’allà a prop i hi va muntar una llibreria de vell. D’altres el segueixen i entre tots converteixen aquesta població en un lloc que ha viscut durant trenta anys del turisme cultural. Neixen així les “book towns”. És interessant recordar que una “town” no és ben bé una ciutat, sinó una vila més petita. El concepte “town” està més a prop de Son Carrió que de Manacor, perquè ens entenguem. Aquesta experiència va continuar després a Bèlgica i a altres indrets, i converteix aquesta activitat cultural en molt visible en aquestes petites viles. A partir d’aquí hi ha hagut una gent que a Catalunya organitza festivals i mercats editorials de cap de setmana inspirat en les “book towns”. Sense entendre el revulsiu que suposa això per a aquestes petites viles no s’entén tampoc per què ho feim al carrer del Pou Fondo i als carrers del centre. Manacor no es pot convertir en una vila del llibre perquè és massa gros, i per això, si ha de significar un revulsiu urbanístic i convivencial s’ha de fer en aquest carrer.

Una Vila del Llibre és una fira del llibre?
Hi pot tenir semblances, però és més un mercat editorial. És a dir, qui hi ve a vendre són els editorials, no els llibreters. De fet, només hi participaran les llibreries manacorines, la resta de participants són editorials.

Com arriba a Mallorca la Vila del Llibre?
A través del Consell de Mallorca. I de fet, la part tècnica la du la Fundació Mallorca Literària, que aposta per Manacor com a seu d’aquesta proposta. Manacor la rep molt bé i també hi inverteix. Un 75 per cent del cost l’assumeix el Consell de Mallorca i el 25 per cent restant, l’Ajuntament.

La proposta del Pou Fondo surt de l’Ajuntament o del comissari?
Qui ho proposa és el projecte que jo present, i l’Ajuntament l’accepta encantat.

Ho dic perquè fa tota la pinta que això podria suposar una espira que encengui un foc comercial en aquesta zona que fa dècades que està més que colgat.
Jo n’estic convençut. El context és una ZPR, el context és un Manacor encantat amb unes figures a la plaça de les Verdures, un canvi de les barreres de la plaça de les Verdures perquè hi faci mes bon fer feina… I acceptar aquest projecte significa una palanca per a tot això. D’allò que estic més content, és que els mateixos veïnats s’han posat a fer els seus locals nets i jo hi veig una onada d’optimisme, com si haguessin tengut aquest carrer abandonat i ara ens hi haguem tornat a posar.

Molts recordam la vivor comercial del carrer del Pou Fondo. Què ha passat per arribar fins aquí?
Jo ho atribuesc al pragmatisme dels manacorins. Tot manacorí amb possibles es fa la seva Mallorca ideal dins un radi de cinc quilòmetres: tenim Son Talent, el barri de darrere l’institut, el de devora el parc municipal… Això ens mena a l’abús del cotxe, els grans locals comercials s’instal·len a la carretera de Palma… Quan les Perles Orquídea el debat era per què no les deixaven fer a la carretera de Palma. Però ningú es plantejava que les poguessin fer al carrer del Pou Fondo. En temps de Manuel Morales, per exemple, es va obrir una via directa fins al Palau. Després l’energia econòmica es va dur cap a altres bandes. Hem desinvertit aquí. Hi ha una cosa curiosa que m’ha xocat. La gent més major que ha vist morir el carrer del Pou Fondo està desil·lusionada, derrotada. Són els fills i els nets, els qui han donat les claus dels locals. De fet, els més vells, quan els presentaves el projecte, et miraven com que dir “això no es pot arreglar”

Com ho heu fet per arribar als propietaris dels locals? Boca a boca, o damunt papers?
Per més que tot estigui registrat a l’Ajuntament o onsevulla, el que ha funcionat més ha estat el contacte directe: “Jas la clau, encantat de la vida i gràcies”. És ver que d’altres ens han dit que no perquè el local no estava en condicions o perquè hi tenien molts de trastos. Res a dir. I també d’altres que et deien: “L’electricista que conec és a tal finca dissabte i si hi vas, et donarà la clau”. Fins i tot les immobiliàries han vist que era una oportunitat de mostrar els locals. La propietària del Cine Goya, Marga Fons, ha estat absolutament entregada a la casua, per exemple. Com tanta d’altra gent, d’altra banda.Més et diré: ni un propietari ha dit si hem de passar comptes de l’electricitat o de l’aigua…

També hi ha finques duites per immobiliàries…
Sí, i d’altres que són propietat de fons voltor que ni tan sols han contestat els correus electrònics.

Una vegada que heu tengut els locals els heu hagut de fer nets.
Sí. Se n’ha cuidat l’equip de feina d’Estel de Llevant, que ho han fet amb una professionalitat digna de qualsevol empresa capdavantera. Conecta Balear ens patrocina la connexió a Internet, Vivers Llabrés s’ha abocat tot d’una en el patrocini dels arbres per a la campanya “Cossiols i llibres”…

També hi participen locals en actiu…
Sí. Hi ha Sa Mesura i Ca’n Fernando, que són locals del carrer del Pou Fondo, i altres comerços fins i tot han demanat de participar-hi, com ara Sa Bresca, Ca Ses Cusses o Ca Na Beatriu.

Qui més hi ha col·laborat, a banda d’Estel de Llevant?
Deixalles, Aproscom, l’ONCE… que són entitats que ens acosten a la solidaritat. Hem volgut també aproximar-nos a la literatura des de totes les manifestacions artístiques.possibles, per això hi ha cinema, còmic, arts plàstiques, muralisme, història, llibres d’art, recerca, cultura popular, teatre, música clàssica i moderna… I també amb una proposta d’activitats per a un públic de zero a cent anys.

La presència de la dona de forma preeminent és intencionada.
Hi haurà l’Espai Literatura i Dona, amb una exposició d’il·lustradores joves. Hem malavejat per mostrar aquesta lluita per la igualtat social. I hem articulat també els espais Maria Antònia Oliver, Sebastià Sansó, Jaume Ramis i Joan Serra, persones massa joves per haver partit, ja. I sí, la presència preeminent de dones és intencionada, però en cap cas no es minusvalora la tasca dels homes, que també hi són i també hi tenen presència. A més, volem mostrar un relleu generacional, on els protagonistes de la cultura a Manacor siguin aquesta gent més jove, com els impulsors de la revista Morlanda, l’escriptora Aina Fullana, Mar Gimalt, els cineastes joves i emergents… o les mateixes Joana Gomila i Laia Vallès, figures joves i ja més que consolidades. És una aposta de gènere i de generació. Del que estic més content és que vaig presentar un projecte que tenia en compte tot això i la gent l’ha entès.

Veim els locals molt buits, avui… Com els omplireu, en tan poc temps?
Hi haurà dos tipus d’activitats. Unes que seran un tast de poc menys de vint minuts i que es podrà veure de drets, i un altre que serà més llarg, per seure i prestar-hi atenció d’asseguts. Els locals són petits, i no permeten gaire aglomeració. A cada un hi haurà una vintena de cadires. Tanmateix, també es tracta d’això, de mostrar els locals buits i nets, amb tot el seu potencial…

Back To Top
Search