Els més granats recorden amb nostàlgia com les famílies, ja fos el dematí, ja fos el vespre anaven a la lleteria amb la lletereta a comprar la llet del dia. Això quan no els la duien directament a ca seva. Era llet de vaca. Era llet crua. Sense tractament. Sense adulteracions. Acabada de munyir del dia, malavejant, els lleters, perquè no es triàs. Qui no recorda la bullida de la llet per assegurar-ne la conservació. Qui no en recorda aquell tel gruixadíssim? Hom tenia la certesa que aquella llet venia de les vaques del redol, que era d’aquí, que era nostra. Ningú no recorda cap intoxicació. Ningú recorda problemes alimentaris greus pel consum d’aquella llet. I no obstant això, com tantes d’altres coses, i en nom de la sanitat i la seguretat, va arribar l’embotellament i la industrialització. La gestió de la llet es va centralitzar a Palma, i avui tant ens és comprar llet d’Astúries, com de Mallorca com del Pirineu. Tenim moltes de certeses etiquetades. I mentrestant, aquestes setmanes precisament una coneguda marca de lactis mallorquina s’havia d’excusar perquè venia com a producte mallorquí un formatge fet amb llet de la Península…
Sabem que per responsabilitat i per salut ens cal consumir llet pasteuritzada i tractada de la forma adequada. També veim que el gust no és el mateix, tanmateix.
I mentrestant, una altra tendència sembla voler desprestigiar, precisament per aquesta industrialització despersonalitzadora, la llet de vaca. Que si té antibiòticss, que si és perjudicial per a les digestions, que si accentua els problemes a les mucoses, que si la lactosa genera al·lèrgies i intoleràncies, que si les vaques contribueixen a l’efecte hivernacle… Tot això mentre les begudes vegetals, qui sap si encara més tractades i adulterades que la llet de vaca que bevem actualment, guanyen terreny en el mercat i en les consciències de la gent.
Tot plegat ens mena a valorar, una vegada més, la sostenibilitat de la nostra forma de vida actual. Ens calen produccions intensives i ingents per abastir grans masses de població que són als antípodes de l’autosuficiència, que moririen d’inanició si l’abastiment dels productes als supermercats s’interrompés. Som massa i això fa impossible viure com visquérem un temps. Fer-ho avui i acostar-nos al màxim a una forma de vida sostenible i equilibrada amb el nostre entorn és gairebé una quimera. Pensem-hi.08
