skip to Main Content
“Dir Que La Dona Té Barrat El Pas A La Festa De Sant Antoni és Mentir Completament”

“Dir que la dona té barrat el pas a la festa de Sant Antoni és mentir completament”

Antoni Gomlia (Manacor, 1974) és mestre d’escola i l’actual president del Patronat de Sant Antoni manacorí des de l’any 2007. Parlam amb ell sobre la seva tasca , l’evolució de la festa i les novetats d’enguany. 

Com i quan entres al Patronat?
Jo entr l’any 2007 però ja havíem col·laborat prèviament en la festa amb l’edició del llibre “Sant Antoni de Viana i Manacor, vuit segles de tradició” juntament amb Albert Carvajal. Primer vaig ser vicepresident, quan en Pep Tomàs ho va deixar i deu fer quatre o cinc anys que estic com a president.

I de llavors ençà, diries que el Patronat ha canviat gaire?
El Patronat ha canviat molt. Quan nosaltres vàrem entrar hi havia molta gent que, desgraciadament, ja no està entre nosaltres. Hi havia gent jove també, que avui en dia ja no hi és tampoc. El Patronat s’ha anat modernitzant molt, amb gent nova que ha entrat els darrers anys.

Quantes persones formau part de la Junta i com us organitzau?
Actualment som 22 persones a la Junta i a principi d’any ens distribuïm en les diferents comissions de feina, com per exemple foguerons, beneïdes, mercaderies, etcètera. Són comissions molt independents, elles decideixen com fer les coses però tot el que sigui qüestions de pes o temes de pressupost ha de passar per la Junta, que dóna el vistiplau. Dins de les comissions també hi ha col·laboradors, unes dues-centes persones que participen d’una manera o altra.

Com feu la gestió econòmica?
L’Ajuntament ens dóna cada any 13 mil euros, IVA inclòs, en pagament de factures. A part d’això, hi ha els benefactors, que alguns ens donen obsequis i d’altres doblers. Això ens serveix per fer les festes: el programa, els premis, els obsequis, el menjar, etcètera. Després hi ha una tercera via, que és el marxandatge, que se sol invertir en coses que no són exclusivament de la festa com la comèdia de Sant Antoni o publicacions de llibres.

I la bacina?
Amb el que es recapta de bacina es paguen les despeses del dia de dimonis i sonadors, si s’ha de fer algun arranjament a la roba si hi ha res que s’ha espenyat i el poc que queda, si queda res, se’n va a la caixa del Patronat. Òbviament, les persones que han ajudat sempre reben un obsequi per tot el trull que han duit durant la festa. El que recapten els dimonis és per ells i si sobra ho donen al Patronat.

Llavors els dimonis no cobren?
Es fa un obsequi. No ens ho hem inventat nosaltres, fa molts anys que es fa. És una quantitat que fa rialles… No sé si el dimoni gros són 200 euros i els petits 150.

Hi ha res de nou en el programa d’enguany?
En els actes tradicionals no hi ha res de nou però sí que hem afegit una sèrie d’actes culturals: una conferència, la presentació d’un llibre…

Plantejau alguna diferència per fomentar una major participació en les Beneïdes?
No hem plantejat res. L’únic problema que hi ha és que són lentes però és complicat agilitzar-ho perquè ve molta gent.

Les completes sí que pateixen modificacions, no és cert?
Fa anys es va retallar el salm i no eren les completes senceres. En temps de n’Andreu Genovart es van tornar a afegir i el rector actual troba que s’han de mantenir senceres però el salm, en lloc de llatí es farà en català i això redueix una mica el temps. Es tracta d’una decisió que pren el rector i que evidentment consensua amb el Patronat. Jo entenc que passi pena perquè és complicat allargar les completes més, amb tot el que hi ha.

Heu notat el canvi de rector?
El rector és vocal nat així com el batle. Nosaltres no hem notat canvi.

I el canvi de govern?
Més o manco segueix tot igual. Enguany és una mica especial perquè en Miquel ha estat membre del Patronat i el batle, com t’he dit és vocal nat. Anteriorment mai no havia vengut cap batle, sempre delegaven el càrrec a un altre regidor. i en Miquel no ha delegat i és ell qui ve.

Quines mesures s’han pres, d’anys enrere per prevenir els assetjaments sexuals?
Nosaltres no podem anar molt darrere d’aquesta qüestió perquè tenim ple amb els aspectes tradicionals de l’organització de la festa. Sí que fem incidència en la campanya de No i Punt i fins i tot un any vàrem tenir una campanya encaminada a la prevenció dels assetjaments. Intentam conscienciar i seguir les pautes que ens marquen des de la regidoria d’Igualtat però nosaltres no podem anar darrere la gent i fer de policies.

Un punt en debat és que la festa ha crescut molt. Diries que ha crescut massa?
La festa està estabilitzada i no ha crescut en segons quins aspectes. Per exemple, el nombre de foguerons o de carrosses és el mateix des de fa quinze anys. El que sí que s’ha desbordat és el jovent, que s’ha tirat molt a la festa. La gent, com més va, més coneix la festa i ha agafat molta consciència. Hi havia molta gent que volia ser per tot i no podia consentir no ser-hi. Amb la campanya que vàrem fer de “Tu tries” s’ha començat a entendre que no es pot fer tot i que s’ha d’escollir què vols veure a primera fila.

Aquest creixement idò no implicarà un canvi de model en la festa?
El que implica és fer entendre a la gent com s’ha de comportar amb la festa en els seus diferents escenaris. Per exemple, l’Ajuntament ha fet molta feina amb les escoles per donar a conèixer la festa.

Heu valorat el curs pel planter positivament. Plantejau fer-lo de seguit?
La intenció era fer un planter i ja està fet. El que sí que ens hem plantejat és fer un curs anual per donar a conèixer el ball dels dimonis però sense intenció de formar planter. Nosaltres no sabíem com partiria perquè tant podia ser que venguessin 17 persones com que en venguessin 300. Pensa que Manacor té 40 mil habitants i només es van presentar 17 persones al planter: no s’han cobert totes les places.

No vàreu deixar molt de temps per les inscripcions, només un cap de setmana.
Passàvem pena que vengués molta gent. Vàrem tenir un nombre de persones bo de dur i la valoració és molt positiva.

Us plantejau un model tipus el dels cossiers, amb assajos oberts?
En el ball de cossiers hi pot haver un canvi continu de figures i no passa res, per la seva idiosincràsia però el ball de dimonis ha de ser un grup. Introduir una persona nova és una tasca que no es pot fer d’avui per demà, encara que des de fora la gent no ho entengui.

Es farà públic el rànquing del planter?
Vàrem convocar una reunió i els ho hem dit a ells. Si ells ho volen, ho podem fer públic.

Com vàreu baremar la nota?
50% la part pràctica, 40% la teòrica i un 10% d’aspectes personals, si eren col·laboradors de la festa, etcètera. L’elecció ha estat paritària, en totes les figures hi ha un home i una dona però a partir d’aquí tendrem en compte la nota.

El paper de la dona sempre ha estat conflictiu. Quin ha de ser?
El mateix que el de l’home. Una dona pot participar en foguerons, Beneïdes, anar a completes, pot encalçar els dimonis… Però tot ho reduïm al ball. Pel Patronat la festa no és un cent per cent colla de dimonis. És la més coneguda però no és la més important. Dir que la dona té barrat el pas a la festa de Sant Antoni és mentir completament. Sí que és innegable que té limitat l’accés a la colla i des del Patronat estam treballant perquè això se solucioni.

Ja per acabar, per tu què és el millor i el pitjor de la festa?
El que més m’agrada és la participació de la gent i que la gent fa poble. El que manco, les ràbies, les enveges i les incredulitats que hi pugui haver.

Back To Top
×Close search
Search