Ja ho havíem avançat fa algunes setmanes a la nostra secció del Xep-a-xep. Pareixia que hi havia possibilitats que enguany, a la fi, ballàs una dona amb la colla de dimonis per les festes de Sant Antoni a Manacor. Tot i que podia ser esperada, i de fet feia anys que l’Assemblea Antipatriarcal havia encetat la campanya #JoTambéVullBallar, la notícia ha resultat una de les bombes informatives d’aquests primers dies de l’any 2023.
La resistència posada pel Patronat, i sobretot per la colla de dimonis i el seu baciner ha estat numantina. Mateu Juan va arribar a dir que dimitiria del càrrec de baciner si l’obligaven a deixar ballar una dona. Avui, però, sembla que les aigües ja davallen més calmades. Sembla clar que una festa de ressonàncies carnavalesques com és la de Sant Antoni, tan sovint reblida de cançons verdes, de sàtira política i de reivindicació lliure i oberta, ha estat intervinguda pel poder. Són dues cares de la mateixa moneda. A un costat, l’església, el Patronat i fins i tot l’Ajuntament, regulant la festa, mesurant-la, posant límits a allò que no n’hauria de tenir. A l’altre, el poble lliure i sa que reivindica i que critica. Sí, és la festa incòmoda, la que no agrada als poderosos. De sempre, tant les carrosses com els foguerons que feien reivindicació i sàtira eren arraconats en els concursos oficials en nom de l’origen pagès de la festa, del seu caire religiós, o simplement d’una tradició que, a la fi, no permetia que el poble s’expressàs lliurement.
Avui Manacor i la seva festa estendard són una mica més moderns. Era inconcebible que de forma deliberada es tancàs el pas a les dones a una part tan protagonista de la festa com és la dansa dels dimonis. Encara continua sent inconcebible, en ple segle XXI, que la transmissió d’aquesta dansa s’hagi continuat fent de manera hereditària.
Sembla que, a la fi, tant el Patronat com el baciner, amb la intercessió de l’Ajuntament i el batle Oliver, i la pressió incansable dels col·lectius feministes de Manacor, no sols accedeixen ara al fet que una dona es posi el vestit de dimonió i pugui ballar com han fet durant segles només els homes, sinó que també pareix que començaran a suavitzar-se determinades rigideses fins ara incomprensibles, des del fet que els vestits de dimoni tenguessin hereus de sang fins a l’obligació de ballar les mateixes persones tots els dies de la festa.
L’enhorabona al poble de Manacor i a tothom que ha fet possible aquest canvi que semblava que no havia d’arribar mai. Mentrestant, però, caldrà restar alerta, perquè la igualtat no serà completa fins que una dona balli també els dies 16 i 17.
