Bernadí Gelabert (Manacor, 1963) és geòleg i professor de geodinàmica pel departament de Biologia de la UIB.
Per la situació de l’epicentre, podíem pensar que s’esdevendria un terratrèmol en aquella zona del Marroc?
Des del punt de vista tectònic, Àfrica convergeix cap a Europa. Això vol dir que hi ha una col·lisió, i per això a la Mediterrània tenim muntanyes. El Rift africà, Sierra Nevada, la serralada Bètica i les Balears… tot això és una serralada contínua, i tot això s’ha format perquè hi ha aquesta col·lisió de què et parlava. La principal col·lisió es produeix en el límit entre la placa africana i l’europea, però allà també hi ha zones en col·lisió. Hi ha l’Atles de sud a nord, i una zona més planera al nord de Marràqueix, amb el Rift africà. El terratrèmol s’ha format just al límit nord de l’Atles i aquesta zona més planera dins Marràqueix. En el límit entre aquest pla i aquesta serralada hi ha tota una sère de falles de vint quilòmetres de fondària, que no és gaire tampoc, per a una falla. I quan hi ha aquesta compressió, que sempre hi és, però de vegades es manifesta…
Hi ha constància de terratrèmols com aquest en aquella zona?
D’aquesta intensitat, des que es tenen registres instrumentals al Marroc, des del 1900, no hi ha constància d’un terratrèmol d’escala 6,8. Sí que el 1960, a Agadir, que és una ciutat que és a la continuació d’aquesta falla cap a l’Atlàntic n’hi va haver un d’intensitat 5,8, que va provocar entre 12.000 i 15.000 persones mortes. Mai s’espera un terratrèmol, però sí que són recurrents cada cinquanta o cent anys.
Mai s’espera, però poden passar.
Són esperables en zones com aquesta, com ho són en el Rift, a Sierra Nevada…
I a Múrcia, que no fa gaire anys també n’hi va haver un.
Sí, sí. És que Múrcia o Alacant són a la serra Bètica, i dins la mar cap a les Illes Balears, que són les zones emergides d’aquesta serralada.
Això vol dir que ens podria arribar a afectar a nosaltres, un terratrèmol com aquest?
És molt poc probable que es pugui donar a les Balears. De totes maneres es pensa que a l’any 1660 hi hagué un terratrèmol d’intensitat 6.
Això és el que va fer caure la façana de la Seu?
No. El que afecta la façana és del 1851, que ve donat perquè la falla de Sencelles es va moure un poc. Aquesta falla arriba fins a Palma i això és el que fa aixecar la zona de Santa Eugènia i Marratxí. El terratrèmol més freqüent és el d’aquest anticlinal de Marratxí.
Sempre hi ha el temor que hi hagi rèpliques, en un terratrèmol.
Sí. Jo tenc el nebot que era al Marroc i la meva germana em demanava per la possibilitat de rèpliques. Així com passa no ja el temps, sinó els dies, és més poc probable que se’n donin. Si passen sempre són de menor intensitat, i menys freqüents com més dies passen.
Els efectes dels terratrèmols són sempre devastadors si la zona on ocorren és més deprimida o més poc desenvolupada…
L’escala de Mercalli és la que mesura els efectes sobre la població. Hi ha moltes construccions que estan fetes ràpidament i són més febles. Record com al terratrèmol de Turquia hi havia blocs de pisos totalment derruïts i mentrestant la mesquita estava intacta. Les morts no les provoca el terratrèmol en sí, sinó que la casa o la paret et caigui damunt pel moviment del terratrèmol, que fa col·lapsar parets i sostre.
No hi ha manera de preveure un terratrèmol? No hi ha tremolors previs que avisin que pot passar?
La persona que ho trobi serà milionària. No podem anunciar que hi haurà un terratrèmol. Hi ha mesures de l’increment de la velocitat… però no hi ha cap seguretat ni una.
