Skip to content

El batle Pastor i la lleialtat d’AIPC

Aquesta setmana, quan falten menys de dotze mesos per a les pròximes eleccions locals, hem volgut saber com viu la política municipal des de la distància l’exbatle Antoni Pastor. En el currículum de Pastor no sols hi ha el mèrit d’haver estat la primera vara més longeva de l’Ajuntament manacorí (dotze anys de batlia el contemplen), sinó d’haver estat l’únic que ha aconseguit mai, d’ençà del 1979, una majoria absoluta.

En parlar de política, Pastor ho fa, per tant, amb l’autoritat de qui sap de què parla. Més enllà de la posició ideològica, al batle Pastor cal reconèixer-li un sentit formidable de l’estratègia, una capacitat inèdita de fer confluir posicionaments ideològics antagònics, fruit d’un lideratge indiscutible dins el partit i també dins la Sala. A més, amb els anys, Pastor va adquirir també una capacitat dialèctica que va noquejar molt sovint cadascun dels seus adversaris. I és des d’aquí que cal escoltar-lo. Pastor no s’amaga de les seves idees conservadores, emparentades de ben a prop amb el liberalisme econòmic. Alhora, però, també assumeix sense complexos posicions molt més agosarades quan és hora de parlar de país i d’identitat, de memòria històrica o fins i tot de drets fonamentals i d’igualtat entre les persones que no tothom dins l’ala dretana de l’arc ideològic té tan clares.

Pastor veu llums i ombres en els tres anys de feina de l’equip de govern que comanda Miquel Oliver. S’enorgulleix de l’aprovació del Pla General que ell va encetar, aplaudeix la gestió dels residus i critica les maneres en la implantació de la ZPR. On veu, però, l’error estratègic més important d’aquest equip de govern és en l’exclusió d’AIPC. Ell, que va tenir sempre al costat Joan Gomila i Bernat Amer, i també fins i tot Jaume Brunet, no comprèn com ara l’equip de govern actual, fins i tot quan dins l’Ajuntament ja no hi ha Joan Gomila, no ha volgut AIPC per governar colze amb colze. Assegurar-se la lleialtat del partit porteny, com ell va fer, sembla que ha esdevingut una garantia per consolidar equips de govern estables. No ens referim a l’estabilitat dins un mandat, sinó a l’encadenament de mandats un darrere l’altre, com va aconseguir ell. Amb la fragmentació de la dreta a Manacor, és molt possible que tenint el suport d’AIPC i amb un joc de pactes hàbil Miquel Oliver també ho hagués aconseguit.

No podem saber què passarà d’aquí a un any, però tots els indicadors fan preveure una pujada de la dreta i una davallada de l’esquerra, més per la conjuntura estatal que no pas per l’acció de govern concreta a Manacor. Tot fa preveure, per tant, que el suport d’AIPC serà indispensable dins qualsevol equip de govern. Allò que no podem saber ara mateix, quina serà, dins aquesta mar remoguda de represàlies, retrets i rancors, la decisió final del partit porteny.

Back To Top
Search