Parlam amb Marta Lliteres (Manacor, 1981), que ha estat triada presidenta de la Federació Balear de Caça en substitució de l’ara vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard. La manacorina es converteix en la segona dona que presideix una federació autonòmica de caça a Espanya.
Com heu rebut la notícia que heu estat elegida presidenta de la Federació Balear de Caça?
He agafat el càrrec amb orgull, agraïment, humilitat i, sobretot, molt de respecte per les obligacions i responsabilitats que té associades.
Quins seran els vostres objectius principals a assolir al capdavant del nou càrrec?
Els objectius són continuar amb la bona la feina feta fins ara per Pedro Bertard, lluitar per un canvi d’imatge dels caçadors i caçadores davant la societat i fomentar incorporacions a les activitats que promou la Federació Balear de Caça.
Sou la segona dona que presideix una federació autonòmica de caça a Espanya, després que Lorena Martínez agafés el comandament de la Federació Valenciana el 2022. Quin és el paper actual de les dones en la caça?
Sí, de cada vegada més, les dones ens estam obrint camí a dins aquest món i en llocs de molta responsabilitat. Les dones, dins del món de la caça, sempre han tengut un paper primordial, no com a caçadores actives, però sí que eren les encarregades de rebre aquelles peces que arribaven a casa i que donaven de menjar a tota la família. Ara, de cada vegada més, som caçadores actives i col·laboram en un munt d’activitats que fomenten una bona pràctica de l’exercici de la caça. L’únic que ens queda per fer és acabar de normalitzar la nostra presència dins aquest món.
També sou presidenta de la Societat de Caçadors de Manacor. Compaginareu aquesta tasca amb la presidència de la FBC?
Sí, ho he estat fins ara, però degut a la nova llei d’incompatibilitat, he presentat la meva dimissió davant la junta directiva del club, la qual es farà efectiva la pròxima assemblea extraòrdinaria. Això no vol dir que deixi de banda aquest club que ha estat com la meva segona família. Sempre estaré al seu costat per assessorar-los i donar-los el meu suport.
Pensau que la imatge que la societat té dels caçadors es correspon amb la realitat? Teniu pensades accions de conscienciació?
Malauradament, per a nosaltres no té res a veure amb la realitat, el que la gent pensa. El caçador d’avui en dia és ecologista i és conservador: posa menjar i aigua per tots els acotats, censa els animals que viuen allà i fan controls poblacionals, entre altres activitats. La caça és necessària per moltes raons. Una d’elles, com he dit abans, és que cuiden les espècies que viuen al camp, tant si són cinegètiques com si no. També fan repoblacions allà on hi ha manca d’espècies, capturen animals infectats, per tal d’evitar pandèmies. Es fa una gestió amb el pagesos, per si estan afectats per una superpoblació d’alguna espècie i així evitar que facin malbé les collites o les instal·lacions de les granges, etc. I tenim pensat fer xerrades en centres educatius, per tal de donar a conèixer de primera mà la nostra activitat i llevar aquesta mala imatge que té el caçador d’avui en dia.