Skip to content

“El cafè és un negoci milionari que amaga la pobresa, que encara fa desaparèixer selves i provoca contaminació”

Arreu del món el cafè és la segona beguda que més es consumeix, després de l’aigua. I també és la segona mercaderia més comercialitzada, després del petroli. “Però aquest negoci, que es calcula que genera uns 200.000 milions de dòlars cada any, amaga la pobresa, encara avui fa desaparèixer selves i és insostenible per mor de la desertificació i la contaminació que provoquen els pesticides i els adobs”, explica l’educadora de s’Altra Senalla a Manacor, Elisabet Vaquer.
A més “els experts adverteixen que el cultiu del cafè necessita unes condicions climàtiques molt concretes i per això el canvi climàtic pot fer reduir a la meitat la superfície apte perquè les plantes de cafè creixin. Si no actuam, la producció mundial podria caure en picat”, afegeix Vaquer.

Un origen colonial
“Va ser a partir del colonialisme que el cultiu de cafè, com el de cacau, es va estendre a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud. Però encara avui, la gran majoria dels 25 milions de persones que es dediquen al cultiu del cafè són extremadament pobres”. Això s’explica perquè “la cadena del valor del cafè causa desigualtats enormes, els treballadors i les treballadores reben sous molt baixos, mentre que les multinacionals i les empreses distribuïdores concentren pràcticament tots els beneficis”, explica Elisabet Vaquer citant l’informe Cafè: la història d’un èxit que amaga una crisi, elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just. Tot i que les entitats i empreses de comerç just, les cooperatives de treballadors i altres iniciatives locals “fan feina amb models de cultiu sostenibles, amb cafè d’altíssima qualitat i amb cadenes de distribució i comercialització justos per a tothom, gran part del cafè que es ven provoca la desaparició de boscos i deixa sense terres fèrtils les muntanyes on es cultiva el cafè, que només creix a determinades altituds. El monocultiu del cafè ha fet arrasar selves, però la planta del cafè és un arbust que necessita ombra i l’ecosistema selvàtic. Sense arbres, les terres de les plantacions de cafè necessiten adobs químics i pesticides”, lamenta Vaquer.

Menys terra cultivable
“Sense selva ni arrels que la sustentin, la terra cau. Quan plou torrencialment, les terrasses s’esfondren i provoquen esllavissades que fan perdre superfície cultivable. Aquest model continua existint i se segueixen arrasant selves, però la qualitat del cafè depèn en gran part, de la qualitat natural del sòl on maduren els grans. Per això actualment en algunes plantacions es restaura i es ressembra la selva. Això és perquè les altres plantes i arbres aporten nutrients al sòl i s’atura la desertificació de les terres”, conclou esperançada, l’educadora de s’Altra Senalla a Manacor.
Aquest és el model que han seguit moltes comunitats indígenes i cooperatives cafeteres que funcionen amb el model del comerç just. “Garanteixen que es respecta la biodiversitat i els entorns naturals, fan feina amb agricultura ecològica i reben uns sous justos”, assegura Elisabet Vaquer. I és que durant les sequeres, després del pas d’un huracà o en les diferents crisis en l’economia del cafè, “moltes d’aquestes comunitats han pogut sobreviure i ajudar altres pagesos perquè les cooperatives reserven una part dels beneficis per ajudes mútues i a la comunitat”, afegeix Vaquer.
El cafè que produeixen aquestes cooperatives pageses es ven amb el segell de comerç just “a partir de 3 euros, és cert que en els supermercats en podem trobar de més barats, però hem de pensar en els seus costos ambientals i humans”, conclou.

Back To Top
Search